“Més cinema en català, però més precari ”
Cauen els pressupostos dels candidats a la pròxima edició dels Gaudí, que presentarà Anna Moliner

( XAVI SERRA )

“Hi ha una precarietat enorme, però també una gran voluntat de rodar”. Així ha explicat Isona Passola, presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català, el panorama del cinema català que dibuixen les candidatures de la 12a edició dels premis Gaudí, que s’han presentat aquest dimecres a la seu de la SGAE. En total s’han inscrit en els premis de l’Acadèmia 29 llargmetratges de ficció, dels quals n’hi ha 15 en llengua no catalana i 14 en català, el doble que l’edició anterior. Tanmateix, només tres d’aquests catorze títols arriben al milió d’euros de pressupost (la mitjana europea és de 3 milions) i alguns ni tan sols sobrepassen el llindar dels 100.000 euros.

“Són pressupostos misèrrims”, denuncia Passola, que apunta a la crisi de TV3 i la caiguda de les subvencions com a motiu de la situació, però també a l’aparició de les plataformes online, que han potenciat Madrid com el gran pol de la producció a Espanya. “No hem sabut ser el segon centre de producció de l’Estat i molta gent de la indústria se n’està anant a Madrid a treballar”, assenyala Passola. Un altre factor que explica la rebaixa en la mida dels films catalans és l’auge dels projectes produïts en el marc acadèmic com La filla d’algú (Escac) i Ojos negros i Les perseides (Pompeu Fabra). “Hi ha molt talent i voluntarisme, però falten condicions materials perquè aquestes pel·lícules tinguin un recorregut comercial normal”, lamenta la presidenta de l’Acadèmia.

La gala dels Gaudí se celebrarà el 19 de gener i serà presentada per l’actriu Anna Moliner i dirigida per Jordi Prat i Coll. Després de celebrar-se l’any passat al Palau de Congressos de Catalunya, els Gaudí tornaran al Centre de Convencions Internacional de l’Auditori del Fòrum “per motius econòmics i també per una qüestió de dates”. En total hi haurà 59 produccions inscrites, 53 de catalanes i 6 d’europees. Un 36% de les pel·lícules inscrites tenen participació femenina en la direcció, sis punts per damunt de la xifra de l’any passat.

La quota de pantalla del cinema català toca fons

Aprofitant l’anunci de les candidatures, l’Acadèmia del Cinema Català també ha presentat un estudi realitzat pel professor Francesc Vilallonga sobre l’exhibició cinematogràfica a Catalunya que, entre altres temes, posa sobre la taula la caiguda de la quota de pantalla de les produccions catalanes. Si el 2016 la xifra era de 9,2% (nou de cada 100 espectadors) el 2018 va caure a un 5,3%, un mínim històric. Paradoxalment, Catalunya apareix en l’estudi com el quart territori europeu amb més consum de cinema (2,58 entrades per habitant i any), només per darrere de França, Irlanda i Estònia.

També ha tocat fons la quota de pantalla del cinema en llengua catalana (sumant la versió original catalana, el doblatge al català i la versió subtitulada en català), que durant el període comprès entre el 2013 i el 2018 ha tingut una mitjana 2,57%, sent la pitjor xifra d’aquest període la del 2018, que s’ha situat en el 2,13%, record negatiu de l’exhibició en llengua catalana. La caiguda més important de l’exhibició en català és la del cinema doblat al català, que ha passat dels 450.000 del 2013 als 246.000 del 2018. Per contra, el públic de cinema en versió subtitulada en català ha passat dels 17.000 del 2015 als més de 100.000 dels tres últims anys.

El cinema en versió original en català, molt variable en funció dels títols que s’estrenen, també va fer un mínim històric el 2018 amb només 46.800 espectadors. De fet, dels 25 títols catalans més vistos del 2018, només dos eren en versió original en català: Les distàncies i Estiu 1993, que tot i estrenar-se el 2017 també va tenir carrera comercial el 2018. Una de les conclusions de l’estudi de Vilallonga és que en el cinema català “es percep que rodar en llengua catalana resta competitivitat a les pel·lícules”. D’aquí que, afegeix, “només un 78% del que es roda al país es fa en català”.

Un altre apunt de l’estudi és que el percentatge de producció amb alguna participació catalana respecte al total de producció espanyola ha baixat del 48% del 2010, fins a situar-se el 2018 al voltant del 30%. El motiu té a veure amb l’increment de la producció espanyola, que s’ha disparat al màxim històric dels 266 llargs, xifres similars a les de França, tot i que les ajudes públiques al cinema espanyol són molt inferiors. Catalunya, però, s’ha mantingut al marge d’aquesta explosió provocada en part per l’auge de les plataformes online.

Informa:ARA.CAT (30-10-2019)