EL CINISME D’EN COMÚ PODEM SOBRE ELS JORDIS

“El cinisme d’En ComĂș Podem sobre els Jordis ”
“És molt il·lustratiu que vostĂšs, que han encunyat el lema “¡Claro que Podemos!”, ens diguin ara, escarxofats al Gobierno de España, que no poden alliberar persones innocents”

( VÍCTOR ALEXANDRE )
Ha fet mĂ©s pel desemmascarament d’En ComĂș Podem la seva arribada al Gobierno de España que no pas el conjunt de fonamentades crĂ­tiques que li ha dedicat bona part de l’independentisme aquests darrers anys. Tota la seva oratĂČria de faristol o mediĂ tica s’ha desfet en quatre dies com un gelat al sol i ha quedat convertida en xerrameca. No nomĂ©s s’han revelat com a fervents monĂ rquics –les reverĂšncies de Pablo Iglesias al seu rei sĂłn molt vistoses, i tambĂ© ho sĂłn els comentaris referits al monarca i a la seva dona: “Son encantadores”–, sinĂł que tambĂ© s’han revelat com a encobridors de torturadors condecorats i com a fervents militaristes, lliurant la gestiĂł de la crisi pandĂšmica a un estol de generals uniformats que dia rere dia donaven el seu “parte de guerra” radiotelevisat en la lĂ­nia dels rĂšgims dictatorials. En altres paraules, allĂČ que els comuns-podemites haurien blasmat si el Gobierno de España estiguĂ©s en mans de PP-Ciudadanos-Vox, Ă©s exactament el que ara han fet PSOE-Podemos. És veritat que al final no els ha quedat mĂ©s remei que amagar els generals darrere d’una cortina, perĂČ no pas com a fruit de cap replantejament. Ho han fet perquĂš les fortes crĂ­tiques i la riota que generaven a Catalunya els han desmuntat la parada.

Tanmateix, hi ha una altra qĂŒestiĂł que aquests dies posa en evidĂšncia el cinisme ideolĂČgic d’En ComĂș Podem, o, si es vol, la seva autĂšntica ideologia, d’arrel netament espanyolista. Em refereixo al tema dramĂ tic dels presos polĂ­tics, i mĂ©s concretament a Jordi SĂ nchez i Jordi Cuixart. Els Jordis. Parem atenciĂł en aquestes paraules de Pablo Iglesias referides a ells, el 28 de maig passat: “Dos demĂČcrates que hauran de formar part del debat fonamental per superar des del consens i la legalitat un conflicte polĂ­tic que ha fet molt de mal”. I en aquestes altres: “El Gobierno de España complirĂ  la llei, i la llei la dicten els tribunals, ens agradin mĂ©s o menys”. I mirem quĂš ens deia tambĂ© Iglesias, abraçat a la seva col·lega Ada Colau, el 2 de novembre de 2017: “M’avergonyeix que en el meu paĂ­s s’empresoni els opositors”.

Deixant de banda que Pablo Iglesias diu unes a coses a Catalunya i unes altres molt diferents a Madrid, reflexionem per poc que sigui sobre aquestes frases i veurem fins a quin punt tot Ă©s fum, pura comĂšdia enganyĂ­vola per a Ă nimes cĂ ndides o per a cĂ­nics desinhibits. Senyors i senyores d’En ComĂș Podem, si els Jordis sĂłn dos demĂČcrates que l’Ășnic crim que han comĂšs Ă©s ser opositors d’un rĂšgim dictatorial com l’espanyol, quĂš hi fan a la presĂł sota el seu Gobierno? Probablement, Ă©s clar, respondran que l’Estat espanyol no Ă©s un Estat dictatorial. PerĂČ si no ho Ă©s, com Ă©s que tĂ© exiliats i presos polĂ­tics? QuĂš hi fan, doncs, els Jordis a la presĂł? No, no s’hi val a dir que “hauran de formar part del debat polĂ­tic”. De quin debat? I quan? Quan vostĂšs els obrin la porta de la cel·la?

Provoca vergonya aliena sentir dir En ComĂș Podem que el Gobierno de España no tĂ© poder per alliberar els opositors empresonats, quan Ă©s prou sabut que va ser precisament el Gobierno de España, amb el suport del PSOE, a travĂ©s de mil cinc-centes maniobres, algunes sense escrĂșpols i d’altres per sota de la taula, qui els va tancar entre reixes. Quin cinisme mĂ©s gran, excusar-se en uns tribunals que, si van poder practicar la seva ideologia franquista engarjolant mig Govern de Catalunya i perseguint l’altre mig, va ser grĂ cies a les denĂșncies, incriminacions o maquinacions fetes, entre d’altres, pel Partit Socialista, el soci de govern de Podemos.

Com es pot ser tan fal·laç? Com pot, un partit que parla de drets humans cada deu minuts, formar part del govern d’un Estat que viola aquests drets sistemĂ ticament? VostĂšs, senyors i senyores d’En ComĂș Podem, vostĂšs, senyors Pablo Iglesias i Jaume Asens, vostĂšs, senyores Ada Colau i JĂ©ssica Albiach, sĂłn tambĂ© empresonadors de persones innocents, vostĂšs tenen presos polĂ­tics i exiliats. I tenir opositors al rĂšgim en aquesta situaciĂł Ă©s una clara, flagrant i escandalosa violaciĂł de la DeclaraciĂł Universal dels Drets Humans.

No, no Ă©s la “llei” qui els empresona, de cap manera!, perquĂš una llei que viola els drets humans no Ă©s llei, Ă©s totalitarisme, Ă©s feixisme. Cap govern democrĂ tic pot tenir lleis d’aquesta mena al seu Estat, i si les tĂ© Ă©s que ni aquell govern ni aquell Estat sĂłn democrĂ tics. Les lleis que violen els drets humans no sols no han de ser acatades, sinĂł que, per principi i dignitat, han de ser transgredides. És molt il·lustratiu que vostĂšs, que han encunyat el lema “¡Claro que Podemos!”, ens diguin ara, escarxofats al Gobierno de España, que no poden alliberar persones innocents. Molt il·lustratiu. És mentida, per tant, que els avergonyeixi que al “seu” paĂ­s s’empresoni opositors. És mentida per dues raons, si mĂ©s no: una, perquĂš vostĂšs no en tenen, de vergonya; i dues, perquĂš en sĂłn els carcellers.
Informa:ELMON.CAT (2-6-2020)

156 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: