El Col·lectiu Praga, un grup de juristes catalans, ha denunciat aquest dilluns que s’han vulnerat drets fonamentals als CDR detinguts en l’operació Judes de la Guàrdia Civil per suposada vinculació a grup terrorista. A través d’un comunicat han subratllat que arran de l’empresonament de set dels nou encausats s’ha pressuposat la seva culpabilitat, i com s’ha relacionat autoritats i institucions catalanes amb els fets tot i ser alienes a la causa. Per exemple, s’ha assenyalat Quim Torra malgrat que no està investigat i, de fet, això és el que ha motivat la moció de censura impulsada per Cs que se celebra al Parlament. “Alhora, s’ha creat un clima de criminalització del legítim ideari independentista, que en tot moment s’ha mostrat pacífic en tots els nivells i en totes les seves actuacions”, sostenen els juristes.

També afirmen que en el moment de la detenció no se’ls va informar dels fets pels quals se’ls investiga, més enllà de citar els delictes. A més, critiquen que els advocats de confiança no puguin saber si les detencions es van fer en presència d’algun lletrat, encara que fos d’ofici, tal com marca la llei. “Els lletrats de confiança, a hores d’ara, no han estat assabentats d’aquesta circumstància, atès que el Col·legi de l’Advocacia de Sabadell no ha facilitat aquestes informacions, tot al·legant que es tracta de diligències secretes”, afegeixen.

El Col·lectiu Praga també assenyala el fet que hagin transcendit informacions per filtracions a determinats mitjans de Madrid, en les quals s’imputen, per exemple, fabulacions i delictes molt greus, sense que fins ara ningú no hagi pogut veure, fora del jutge i del fiscal competents del grup operatiu de la Guàrdia Civil, els indicis que pugui haver-hi”. Les restriccions també es van produir el dia que els detinguts van anar a declarar, en què els advocats d’Alerta Solidària només van poder assistir als interrogatoris dels seus representants, però no als dels dos detinguts que tenien lletrats d’ofici.

Segons assenyala el col·lectiu Praga, també es van vulnerar els drets dels detinguts quan se’ls va imposar una situació d’incomunicació que no els va permetre mantenir una primera entrevista reservada fins hores després de la detenció. “Incomunicació que no ha estat decretada en virtut de la legislació antiterrorista, sinó d’una reforma de la llei d’enjudiciament criminal, del 2015 (articles 527 i 509), en què es traslladen a la llei processal ordinària les restrictives previsions de drets fonamentals de la legislació d’excepció, per qualsevol delicte i sense cap mena de criteri o de barem objectiu i al marge de les previsions constitucionals. Aquesta reforma legal encara no ha estat qüestionada per ningú davant el Tribunal Constitucional. Fer de l’excepcionalitat norma general és, realment, una derogació general dels drets fonamentals que hem de denunciar”, afegeix.

Aquest dissabte una de les advocades, Eva Pous, va denunciar al programa Preguntes freqüents, de TV3, que els presos estaven en una situació “d’aïllament” a Soto del Real, amb les comunicacions intervingudes i amb dificultats per rebre paquets amb productes bàsics. Tanmateix, fonts d’Institucions Penitenciàries afirmen que no els consta aquesta situació.

Informa:ARA.CAT (7-10-2019)