LA VACA CEGA: PARLEM CATALĂ ENCARA QUE PAU GASOL I RAFAEL NADAL SE’N FACIN VERGONYA
RadioCatalunya
“La vaca cega” ( JORDI GALVES ) No hem acabat encara la setmana però ja ens ha servit per veure quin ĂŠs lâestat lamentable de la llengua catalana dâara mateix. LlegĂem lâarticle Proteccionisme i miopia dâAndreu Mas-Colell a La Vanguardia, lâarticle dâun savi miop que sĂ senyor, que sap molta economia, però vèiem que no sap catalĂ . Lâarticle ho prova. Que no el sap i, el que ĂŠs mĂŠs greu, que li ĂŠs indiferent aquest idioma que ens ha fet i ens perfĂ com a societat diferenciada. Aquest idioma que molesta tant a lâEspanya castellana i als enemics de la diversitat, que ofèn tant perquè continua essent subversiu, perquè batega i ĂŠs freixura dâidentitat. Al capdavall ĂŠs ben cert que no parlem catalĂ , mĂŠs aviat ĂŠs lâidioma el que parla a travĂŠs nostre, el que ens bada la boca com si fos la dâun volcĂ vivent, incontrolable, irreductible. Parlem catalĂ encara que Pau Gasol seân faci vergonya aquesta setmana del seu comiat professional, com si fos un Rafael Nadal qualsevol, rendit a la llengua i la identitat forasteres, dels que ens volen eliminar perquè som una nosa polĂtica. Cada cop que veig un catalĂ enretirant-se de la llengua materna penso en la comissaria de policia del nĂşmero 43 de la Via Laietana de Barcelona, dâon sâescola permanentment la sang per les parets. Cada cop que un catalĂ troba insuficient parlar la llengua del rei En Jaume o dâAntoni GaudĂ torna a rajar sang de la boca de Jordi Carbonell mentre el torturen els companys de feina de Rufino Arrimadas, pare dâInĂŠs Arrimadas. Lâantic president dâEsquerra Republicana, com LluĂs Maria Xirinacs, rebutja deixar de parlar catalĂ mentre lâestomaquen. Li peguen tant i tant que els policies no entenen com aguanta tot allò, com Carbonell es mantĂŠ en catalĂ amb tanta fermesa. Decideixen considerar-lo boig perquè el pĂ nic franquista sembla que no lâafecta, perquè sâha quedat sense por, de manera que acaba destinat a la infermeria, secciĂł psiquiĂ trica o de majaras. Per fer-ne memòria Joan Brossa escriu desprĂŠs el Sonet a Jordi Carbonell, torturat recentment per exigir el dret de parlar catalĂ . Lâespanyolisme, cada tant, aconsegueix dâarrossegar algunes psicologies tèbies i trans, i no calen garrotades. Per això el director de l’oficina de lâespanyol gasta el cognom catalĂ de CantĂł o el nĂŠt de Francesc CambĂł, Ignasi Guardans i CambĂł, mĂŠs aviat sembla famĂlia dels barcelonins FernĂĄndez DĂaz. Els polĂtics Iceta i Granados han deixat de sentir-se ciutadans de segona categoria, han passat de la sucursal a la central i somriuen, per fi fan cara de madrilenys optimistes de tota la vida. Dâexemples similars no ens en falten. El fet veritablement alarmant ĂŠs, però, que cada dia milers dâadolescents catalans consumeixen continguts culturals, sobretot en espanyol, perquè no identifiquen la bona qualitat dels productes catalans, o perquè menystenen els productes fets a Catalunya. Perquè la tradiciĂł catalana i la nostra cultura patrimonial ha desaparegut dels mitjans de comunicaciĂł. Alguns joves ja han identificat que una part considerable de la societat catalana viu un procĂŠs dâaculturaciĂł, de modernitat gregĂ ria, de massificaciĂł voluntĂ ria i complaguda en les dues llengĂźes que tenen mĂŠs a lâabast, lâespanyol i lâanglès. Un espanyolisme irresistible com ho ĂŠs sempre la moda quan la societat deixa dâinvertir en la pròpia cultura, quan una part de Catalunya sâimagina que pot ser alguna cosa que no sigui catalana. Aquesta setmana, com a contrapunt i esmena a tot això, apareix el general Gonzalo Boye, aquest nou Villarroel, aquest ciutadĂ xilè i alemany, que contra pronòstic cita La vaca cega de Joan Maragall davant dels periodistes. El fet ĂŠs important perquè fa referència a un poema patrimonial catalĂ quan descriu la insistència del magistrat Pablo Llarena en lâerror, tot i les reiterades derrotes judicials. Per fer entendre, en espanyol, la corprenedora ceguesa de lâestratègia judicial espanyola, Boye no recorre, per exemple, al cec de Baudelaire, o a Ădip, que sâarrenca dramĂ ticament els ulls. Diu: âTopant de cap en una i altra socaâ perquè el pĂşblic advertit pugui continuar mentalment la frase de lâavi dâErnest Maragall: âavançant dâesma pel camĂ de lâaigua, seân ve la vaca tota sola. Ăs cega.â Perquè per a Gonzalo Boye la cultura catalana ĂŠs una cultura digna dâinterès, moneda corrent i de curs legal entre persones mĂnimament il¡ustrades, persones que viuen en el mĂłn dâavui, que accepten la catalanitat amb respecte i interès humĂ , perquè el fet viu de Catalunya âlâexpressiĂł ĂŠs de Francesc CambĂłâ continua essent una identitat vigent i, molt probablement, amb mĂŠs futur que no present. Informa:ELNACIONAL.CAT (8-X-2021)
