“El complex camí cap a Europa del cas del Tribunal de Comptes”

La singularitat del Tribunal de Comptes fa que el recorregut dels recursos que es presenten conta les seues decisions siga, també, peculiar.

( MANUEL LILLO )

Recentment, una quarantena d’ex-càrrecs de la Generalitat de Catalunya, entre els quals hi ha els expresidents Artur Mas i Carles Puigdemont i l’exvicepresident Oriol Junqueras, han estat sotmesos a fiances milionàries per l’acció exterior de la Generalitat de Catalunya entre 2011 i 2017. Podrà arribar aquest cas a Europa?

No és la primera vegada que el Tribunal de Comptes actua contra dirigents polítics i funcionaris catalans els últims anys. Segons aquesta entitat, l’1 d’octubre va costar 4,1 milions d’euros a la Generalitat de Catalunya. Abans, per la consulta del 9 de novembre del 2014, va imposar una fiança de quasi 5 milions d’euros a diversos alts càrrecs del Govern català. Tot resta a l’espera de ser confirmat en un judici posterior que haurà de confirmar les valoracions provisionals establertes pel Tribunal de Comptes. Els recursos, però, sempre acostumen a ser desestimats, i tot fa pensar que les fiances es transformaran en multes i s’hauran de pagar definitivament. Si els acusats no hi poden fer front, veuran els seus bens embargats i els seus comptes buits. Aquest episodi arribarà, segons càlculs dels advocats, dins de com a mínim quatre anys.

Però, pot irrompre la justícia europea i desautoritzar l’espanyola? Perquè un recurs arribe a Europa, prèviament ha de superar tots els tribunals predeterminats per la justícia interna, en aquest cas l’espanyola. Amb la qüestió dels presos polítics catalans, el Tribunal Constitucional va admetre a tràmit tots els recursos contra la sentència del Tribunal Suprem –cosa gens habitual en altres casos– per congelar-los i allargar la seua resolució i retardar així la seua arribada a Estrasburg. Ara, amb el Tribunal de Comptes, la Sala Tercera del Suprem, la del Contenciós-Administratiu, encara no ha resolt el recurs de cassació presentat per la defensa de l’expresident Artur Mas contra la fiança imposada pel 9-N. Fa dos anys i mig que es va presentar, però tot resta congelat a l’espera d’una resposta.

Aquesta Sala Tercera del Suprem és la que ha de confirmar o no si les fiances imposades pel Tribunal de Comptes s’executen en forma de sanció definitiva. Però el Tribunal de Comptes, aliè al Consell General del Poder Judicial, té un que l’allunya, en bona part, del compliment de les garanties judicials. I alhora, la seua funció, que no és penal, sinó jurisdiccional, en principi no està sotmesa al control dels tribunals europeus, que es limiten a corregir les infraccions judicials en matèria de drets humans. És l’explicació que dona Andrés Boix, professor de Dret Administratiu a la Universitat de València, qui no descarta que amb aquesta actuació del Tribunal de Comptes “s’innove i s’aconseguisca que una sentència d’aquest tribunal acabe al Tribunal Europeu de Drets Humans”.

Per arribar a Estrasburg, cal la denúncia de la infracció d’un dret fonamental i la seua acreditació. En el cas del Tribunal de Comptes, construir aquesta denúncia és un treball més complex, segons el professor de la UV. “Aquesta no és la forma habitual amb què els estats reprimeixen drets”. La decisió, una vegada revisada pel Suprem, podrà ser recorreguda davant el Constitucional, pas previ per arribar a Estrasburg, seu del Tribunal Europeu de Drets Humans.

Pel seu compte, l’advocat de l’expresident Artur Mas, Rafael Entrena, reconeix que la causa pot arribar a Europa, però “en el cas de les sentències penals el recorregut cap a Europa és més clar”. Segons explica, “la diferència conceptual és que en teoria aquesta jurisdicció no és sancionadora, sinó reparatòria, en el sentit que es considera que hi ha hagut una despesa que perjudica les arques de la Generalitat de Catalunya”. Tot i que es pot fer que la causa arribe a Estrasburg, l’advocat de l’expresident reconeix que aquesta porta “encara està molt lluny”.
Subscripció al butlletí

Un altre advocat, Gonzalo Boye, que defensa el president a l’exili Carles Puigdemont, s’hi ha tornat a avançar als esdeveniments. El també eurodiputat, que té residència fixa a Bèlgica, podria traslladar el cas a aquest país a l’espera de la resolució definitiva del tribunal. Entre altres coses, el seu advocat, en declaracions a diversos mitjans, destaca el fet que el Tribunal de Comptes no ha respectat la immunitat amb què compta el president Puigdemont com a eurodiputat. Aquest tribunal hauria d’haver sol·licitat un suplicatori per poder actuar contra ell, segons Boye. Altres qüestions com ara la manca d’un jutge imparcial predeterminat per llei, a la tutela judicial efectiva o a la vulneració de bona fe processal podrien donar sentit a la querella o a la demanda futura. Tant ell com el seu defensat han fet visible la seua indignació a través de Twitter.
Informa:ELTEMPS.CAT (30-6-2021)