EL CONFEDERALISME DE FLANDES NO T√Č RES A VEURE AMB CATALUNYA

“Minoria nacional ”
¬ęInternacionalment han d’entendre que per exercir el dret a l’autodeterminaci√≥ de Catalunya nom√©s hi ha la via de l’1-O i/o la mediaci√≥
( ALEIX SARRI )
Ahir el l√≠der de l’NVA, el partit nacionalista flamenc, va fer una declaraci√≥ en qu√® deia que apostava pel confederalisme i que no volia que pass√©s com a Catalunya en qu√®, suposadament, la societat est√† partida en dos.

Declaracions desafortunades en refer√®ncia a Catalunya, que semblen m√©s dirigides en clau interna que res m√©s. En tot cas, tant ell com l’NVA han donat suport a la independ√®ncia de Catalunya tantes vegades i de forma tan ferma que aix√≤ d’aqu√≠ a uns dies no passar√† d’an√®cdota.

Em sembla molt m√©s interessant la seva aposta pel confederalisme. Una modalitat pol√≠tica poc comuna, per√≤ que t√© molt sentit en el cas de Flandes. Essent el 60% de la poblaci√≥, tenint un model institucional que protegeix la llengua flamenca en el seu territori i la fa llengua cooficial de l’Estat, i tenint en compte que B√®lgica √©s codirigida sempre des de Flandes, √©s en certa manera raonable que apostin per un model confederal que aprofundeixi en la descentralitzaci√≥ a Flandes mentre mantenen la carcassa belga.

√Čs interessant perqu√® el cas flamenc √©s radicalment contrari al catal√†. Malgrat compartir en els dos casos un moviment fort en defensa de la llengua i una economia innovadora i un gran pes de les exportacions, Catalunya √©s una naci√≥, per√≤ tamb√© √©s una minoria dins l’Estat (un 16% de la poblaci√≥), sense cap possibilitat d’impulsar amb √®xit una reforma de fons tal com es va veure en el proc√©s de l’Estatut. Qualsevol pacte puntual amb l’Estat acaba essent paper mullat (o quasi) a la primera oportunitat. Per posar un exemple evident, quants cops haurem de gastar el capital pol√≠tic del catalanisme per defensar la immersi√≥ ling√ľ√≠stica dels intents quinquennals d’anorrear-la?

A m√©s, la composici√≥ de tota la jerarquia judicial i constitucional est√† dominada per la majoria nacional espanyola, amb un car√†cter nacionalista excloent evident per qualsevol observador neutral. Aix√≤ fa que qualsevol via legal i democr√†tica cap a l’autodeterminaci√≥ sigui autom√†ticament negada i tractada d’inconstitucional.

Per aix√≤ Catalunya va fer l’1-O i a Flandes no li cal. I per aix√≤ √©s tan important que remarquem tant a nivell internacional que som una minoria nacional. Perqu√® √©s l’√ļnica manera que entenguin que no hi ha manera humana de pactar l’autodeterminaci√≥ amb un Estat que fos en dictadura o en democr√†cia ha posat en el seu punt de mira la dissoluci√≥ de totes les nacions de llengua no castellana. Internacionalment han d’entendre que, de facto (i m’encantaria equivocar-me), per exercir el leg√≠tim dret a l’autodeterminaci√≥ de Catalunya nom√©s hi ha la via encetada l’1-O i/o la mediaci√≥ i la pressi√≥ internacional.

El nacionalisme flamenc aposta pel confederalisme, i han de tenir tot el suport en aquesta via. La via dels catalans per assolir una sobirania estable i √ļtil √©s una altra, √©s la independ√®ncia. Siguem conscients de qui som i qu√® √©s l’estat espanyol, i treballem-hi.
Informa:NACIODIGITAL.CAT (14-12-2020)

107 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: