EL CONFLICTE CATALÀ VIURÀ UN ANY CLAU PER LES RESOLUCIONS JUDICIALS

“El TC, el Tribunal de Comptes, el Suprem i la justícia europea s’han de pronunciar”.
( CARLOTA GUINDAL )

Les conseqüències del conflicte català continuaran recorrent els tribunals aquest 2022. Tant el Tribunal Suprem com el Tribunal Constitucional, el Tribunal de Comptes, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i la justícia europea encara han de donar resposta a diverses causes vinculades al procés.

Això inqüestionablement afegirà tensió entre la justícia i el bloc independentista, que veu en l’actuació dels jutges un “atac” a la seva aspiració a l’autodeterminació.
Els recursos contra els indults o l’entrega de Puigdemont, alguns dels afers pendents de resoldre

El Tribunal Suprem encara ha de posicionar-se sobre la validesa dels indults als nou condemnats per sedició en el judici del procés, encapçalats per l’exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras. El Govern de Pedro Sánchez, en un intent de distensió i acostament al Govern català, ara presidit per Pere Aragonès (ERC), va concedir aquesta mesura de gràcia als principals condemnats per l’Alt Tribunal per organitzar el referèndum de l’1 d’octubre del 2017 i impulsar les lleis de desconnexió al Parlament. Tot i això, més de mig centenar de persones, associacions i partits han recorregut contra l’excarceració, que va ser adoptada en contra del criteri del tribunal sentenciador i de la
Fiscalia.

Mentrestant, el Tribunal Constitucional encara té pendent resoldre el recurs d’Oriol Junqueras contra la seva condemna, cosa que li donarà peu a anar al Tribunal Europeu de Drets Humans per defensar la seva posició sobre la “parcialitat” de l’ òrgan que el va condemnar i la vulneració dels seus drets fonamentals. Aquesta resolució estava prevista inicialment que es resolgués abans que s’acabés el 2021. Tot i això, la renovació de quatre dels magistrats del Tribunal de garanties, després de l’acord entre PSOE i PP, n’ha endarrerit la tramitació.

El Suprem previsiblement celebrarà aquest any el judici a una de les exconselleres processades en la causa del procés però que va fugir amb l’expresident Carles Puigdemont a Bèlgica. Es tracta de Meritxell Serret. Al març es va entregar a la justícia espanyola. Com que només estava processada per desobediència –delicte que no comporta pena de presó– i no per sedició, el jutge d’instrucció, Pablo Llarena, la va deixar en llibertat.

Aquest magistrat té un cas de més complexitat sobre la taula, que segurament tindrà conseqüències polítiques i judicials aquest any: l’ entrega de Puigdemont. Avui dia Llarena té actives les ordres europees de detenció contra l’expresident català.

Tot i això, la situació s’està complicant pel fet que el dirigent de Junts és actualment diputat al Parlament Europeu i perquè el Tribunal de Justícia de la Unió Europea està pendent de pronunciar-se sobre una qüestió prejudicial plantejada per l’instructor davant els dubtes de Bèlgica per executar l’euroordre.

D’altra banda, una qüestió que preocupa especialment als dos principals partits independentistes és el procés comptable obert al Tribunal de Comptes per l’1- O i la promoció exterior. Per totes dues qüestions han hagut de consolidar entorn de cinc milions d’euros i aquest any podria arribar a judici per fixar la quantia final.

I mentrestant, el TSJC té obert el procés per desobediència de l’expresident del Parlament Roger Torrent.

En un altre ordre de coses se situa l’acusació de corrupció que pesa sobre l’actual presidenta de la Cambra catalana, Laura Borràs, per la gestió al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) per un presumpte trossejament de contractes.
Informa:LAVANGUARDIA.COM (6-1-2022)

46 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: