EL CONGRESO VETA L’ÚS DEL CATALÀ A LA CAMBRA I EXPULSA DE LA TRIBUNA ELS PORTAVEUS D’ERC, JxCAT I LA CUP PER PARLAR-LO

(MIREIA ESTEVE )
El Congrés manté el veto a l’ús del català, l’euskera i el gallec a la cambra. El PSOE s’ha aliat amb els partits de la dreta per rebutjar la reforma del reglament que proposaven els partits sobiranistes i Unides Podem perquè es poguessin utilitzar les llengües cooficials a les sessions parlamentàries del Congrés. Per defensar la iniciativa, els diputats independentistes han intentat fer la seva intervenció en català, però Alfonso Gómez de Celis, president de la cambra durant el ple d’aquesta tarda en substitució de Meritxell Batet, els ha tallat la paraula i els ha obligat a abandonar la tribuna. Montse Bassa (ERC), Míriam Nogueras (Junts) i Albert Botran (CUP) han volgut reivindicar l’ús del català al Congrés, precisament, en català, però no han pogut acabar la seva intervenció perquè el reglament de la cambra no permet fer ús de cap altra llengua que no sigui el castellà.

Per reivindicar l’ús del català, l’euskera i el gallec al Congrés, els grups sobiranistes han optat per diferents fórmules. Mentre els tres grups independentistes catalans i també el diputat del BNG Néstor Rego han optat per intervenir en català i en gallec (en el cas de Rego) arriscant-se a no poder acabar la intervenció, el diputat del PDECat Ferran Bel ha decidit traduir al castellà cada frase que ha pronunciat en català. En canvi, els diputats del PNB i d’EH Bildu Joseba Agirretxea i Mertxe Aizpurua han reivindicat l’ús de l’euskera en una intervenció majoritàriament en castellà, i en el cas d’Unides Podem, han repartit el seu temps entre diversos diputats, com Joan Mena, que ha fet part de la seva intervenció en català; Sofía Castañón, que ho ha fet en asturià, o el portaveu del grup, Pablo Echenique, que ha començat el seu discurs en aragonès.

Un cop acabat el debat, representants de tots els grups sobiranistes i també d’Unides Podem han llegit un manifest on han reivindicat l’ús de les llengües cooficials i han carregat contra “l’ofensiva del supremacisme lingüístic espanyol” per evitar que el català, l’euskera i el gallec “guanyin espais” en àmbits com l’escola o la producció audiovisual. Consideren, a més, que el Congrés és un “clar exponent” de la situació de “privilegi” del castellà i que la presidència de la cambra s’agafa als “usos i costums per negar l’expressió en qualsevol altra llengua”. Recorden, en aquest punt, que en parlaments com els de Suïssa o Bèlgica es reflecteix el plurilingüisme.
El PSOE veta les llengües cooficials

Esquerra, Junts, el PDECat, la CUP, el PNB, EH Bildu, el BNG, Més País i Compromís proposaven modificar el reglament del Congrés per introduir la possibilitat que en totes les sessions parlamentàries els diputats poguessin parlar en català, euskera i gallec, a més de poder presentar escrits en aquestes tres llengües. “Els diputats tindran el dret d’intervenir a les sessions del ple del Congrés i de les comissions en qualsevol de les llengües oficials i reconegudes estatutàriament en les seves comunitats autònomes. Així mateix, tindran el dret de presentar els escrits i documents d’índole parlamentària en qualsevol d’aquestes llengües”, proposen en la seva reforma, que modifica l’article 6 del reglament.

La iniciativa també afegia una disposició final en què demanava que els serveis de la cambra baixa s’encarreguessin de traduir al castellà els textos presentats en català, euskera o gallec, així com també garantir la traducció simultània a totes les llengües oficials les intervencions orals dels diputats en el ple i les comissions. Al Butlletí Oficial del Congrés, les intervencions i documents es publicarien en castellà i, “com a mínim”, en la llengua utilitzada (és a dir, que si es fa un discurs en gallec, no caldria traduir-lo al català).

Al Senat, que és la cambra territorial, ja es pot utilitzar el català, l’euskera i el gallec en algunes de les intervencions. No està permès en les sessions de control ni quan es debaten proposicions de llei, però sí en les interpel·lacions. Aquest és l’argument que ha utilitzat el PSOE per oposar-se a la proposta d’Unides Podem i els partits sobiranistes: que el català, l’euskera i el gallec ja es pot fer servir a la cambra alta. “Per als socialistes la defensa de les llengües pròpies no pot ser utilitzada de forma mesquina i intentant confondre-la amb el separatisme”, ha afirmat durant el debat el diputat del PSOE Guillermo Antonio Meijón.
Informa: ARA.CAT (21-6-2022)

38 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: