EL CONSELL DE LA REPÚBLICA DESEMBUSSA LA NEGOCIACIÓ: PODRIA HAVER-HI ACORD ABANS DEL 24-A

( QUICO SALLÉS )

Nova data per tenir present al sempre complicat calendari de la política catalana. És el 24 d’abril. Un dissabte. És la data acordada per l’executiva de Junts per Catalunya del passat 22 de març per celebrar el seu proper congrés. En principi, és un primer pas constituir el Consell Nacional, l’òrgan que “ha de validar els acords i orientar la política del partit”. Com és habitual en l’argot polític és el màxim òrgan de decisió entre congressos. D’aquí que un conclave d’aquesta importància, els de Jordi Sànchez ja portin sota el braç l’assoliment d’un acord de govern i governabilitat amb Pere Aragonès o un tancament de files davant la impossibilitat de formar-lo. La possibilitat però d’un acord ha guanyat punts després que l’escull del Consell per la República s’ha esmolat aquest dilluns. El nou panorama indica que en les properes setmanes i sense la pressió d’una data d’investidura començarà la brega per concretar una estratègia aquí i a Madrid i, sobretot, l’arquitectura del Govern i el repartiment de conselleries.

Des de Junts i ERC estan convençuts que la declaració política del Consell per la República, acordada durant el cap de setmana, ha fet el seu efecte balsàmic. El fet que l’entitat s’hagi mostrat disposada a “reformular” la seva “governança” i hagi convidat els líders dels tres partits independentistes amb representació parlamentària i de les entitats sobiranistes a una reunió bilateral per parlar-ne. La declaració ha estat celebrada especialment per ERC, tot i que el seu representant, Isaac Peraire ha negat que li haguessin comunicat abans que difondre-la. Però l’aigua no ha arribat al riu donat que l’han interpretat com una “victòria de la seva estratègia”.

De fet, dues hores després la portaveu dels republicans, Marta Vilalta, celebrava el comunicat del Consell. En roda de premsa, Vilalta pensava que si s’encarrilava la “reformulació” del Consell per la República, s’haurà salvat el problema que encallava les negociacions. “Si realment aquest era un escull, ja el podem tenir encarrilat i demà podem fer possible la investidura d’Aragonès”, ha insistit Vilalta, que manté que ara “no hi ha esculls insalvables“.

Un cop amb el paper del Consell per la República ja està més aclarit ara queda un dels altres ossos durs de rossegar, pactar el què del Govern i qui serà qui a les conselleries. Un element que també incorpora l’estratègia general i qui i com ho ha de dur a terme. “Venen setmanes tenses, però no hi ha voluntat per part de ningú d’exhaurir el termini dels dos mesos fins el 26 de maig”, comenten fonts negociadores d’ambdues parts. Per això, el fet que Junts hagi anunciat el conclave pel proper 24 d’abril, el dissabte i l’endemà de Sant Jordi, ha obert tot tipus d’especulacions.

“Encara que sigui un congrés per crear la figura del consell nacional, és un gran dia per donar compte a la militància d’un virtual acord de Govern”, apunten fonts de Junts. “Després d’una negociació dura és positiu donar explicacions del perquè s’ha trigat i de les diferents opcions que hi haurà hagut durant aquelles setmanes”, comenten. Fins i tot, es podria utilitzar per ratificar un hipotètic acord amb una consulta interna a través de la votació d’alguna resolució, com ja deixen entreveure grups organitzats d’associats.

El fet que s’hagi superat l’empatanagament pel Consell per la República ha tranquil·litzat els moviments de fonts de dins els junters que proposaven quedar-se a l’oposició per refer-se, investir Pere Aragonès i crèixer com a partit. Una fórmula similar al “pacte per la llibertat” que Artur Mas, Oriol Junqueras i Josep Antoni Duran i Lleida van signar l’any 2012 després de les eleccions al Parlament que conduirien dos anys després a la celebració del 9N. En aquella ocasió, els diputats d’ERC van investir Mas però Oriol Junqueras va conservar el títol de cap de l’oposició. Tant és així que els pressupostos del segon govern Mas, curiosament, tenien com a caps de negociació Elsa Artadi, per part de CiU, i Pere Aragonès, per part d’ERC.

Aquella legislatura venia de l’anterior, encetada a finals de 2010, quan aleshores Mas va ser investit per l’abstenció del PSC a mans de Quim Nadal al Parlament i el vot en contra de l’ERC de Joan Puigcercós. Una panorama que ara, els republicans no volen ni en pintura. El fet que Junts es fes el desmenjat amb un “que governin ells” hauria encetat un cant de sirenes per tal que ERC governés amb els comuns i amb un suport tàcit del PSC. Una reformulació com la que es viu a l’Ajuntament de Barcelona.

Però, salvat l’escull del Consell s’obre una nova etapa en la negociació. “Hem deixat part del pedregar, però encara queda camí esperem que no tant costerut”, indiquen fonts de la negociació. Tot i que alerten que si arriba el moment de repartir conselleries poden saltar guspires, perquè, si bé s’havia convingut un quid pro quo de departaments -canvi de carteres d’acord amb el canvi del partit del nou president- tots consideren que “era només un plantejament”. Ara tot apunta que abans del 24 d’abril, podria haver un acord.
Informa:ELMON.CAT (30-3-2021)

129 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: