EL CONSELL PER LA REPÚBLICA ES FA GRAN

“El Consell per la RepĂşblica es fa gran ”
( JOSÉ ANTICH )

La constituciĂł de l’Assemblea d’Electes de Catalunya aquest dimecres a la nit al Palau de Congressos de Catalunya suposa la maduresa del Consell per la RepĂşblica com un instrument Ăştil de l’independentisme capaç de superar els engranatges i les cotilles imposades per l’Estat espanyol. No ha estat un camĂ­ fĂ cil i tampoc no ĂŠs ara per ara un trajecte irreversible. Però val la pena posar de relleu el consens de totes les formacions independentistes per a la creaciĂł de l’Assamblea d’Electes, que ĂŠs el primer embriĂł polĂ­tic del Consell per la RepĂşblica. AixĂ­ com l’assistència de mĂŠs de 2.000 d’inscrits que sĂłn regidors, diputats o senadors. El moment de la seva constituciĂł tampoc no ĂŠs casual: en complir-se dos anys de l’exili o presĂł dels membres del Govern.

Amb un cert i no buscat desordre la resposta a la sentència del Tribunal Suprem s’estĂ  produint en tots els nivells: l’institucional, el polĂ­tic, l’empresarial, el sindical, l’universitari, l’esportiu, l’associatiu, el dels col¡legis professionals, etc. El nou ens de cĂ rrecs electes, pensat en un moment en què es volia disposar d’un organisme capaç de suplir un embat d’un nou 155, neix amb unes funcions difuses, encara que amb la força necessĂ ria de tot allò que fa olor d’unitat polĂ­tica. TambĂŠ neix sense un estricte control dels partits encara que això, en tot cas, s’haurĂ  de veure a mesura que avanci el temps.

La contundència del discurs del president Carles Puigdemont per videoconferència des de Waterloo, certificant que l’independentisme reprèn el camĂ­ cap al reconeixement de la RepĂşblica catalana, s’haurĂ  de correspondre, en tot cas, amb fets que fins ara no s’han vist i amb accions sobre les quals els partits independentistes han plantejat fins ara molts mĂŠs dubtes que actuacions.

La direcciĂł coral dels electes catalans obliga necessĂ riament al consens, una cosa que sempre ĂŠs bona si no porta a la parĂ lisi. El decĂ leg d’amnistia, llibertat dels presos, retorn d’exiliats, fi de la repressiĂł, suport a la mobilitzaciĂł popular, defensa de la sobirania de les institucions, exigència de diĂ leg a l’Estat, una taula de negociaciĂł i la mediaciĂł internacional per solucionar el conflicte amb Espanya ĂŠs un punt de partida. La segĂźent fase de l’independentisme serĂ  necessĂ riament planificar els temps d’espera per a una resposta de l’Estat i gestionar el suport a la mobilitzaciĂł popular en uns moments en què les iniciatives continuen desbordant les costures dels partits i les entitats sobiranistes.
Informa:ELNACIONAL.CAT (31-10-2019)

231 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: