L’independentisme contraataca. El president de la Generalitat Quim Torra viatjarà aquest dijous a Bèlgica per acompanyar el seu predecessor, Carles Puigdemont després de la presentació d’una ofensiva contra l’Estat espanyol. De la mà dels exconsellers Lluís Puig, Clara Ponsatí i Toni Comín, i la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzié, l’expresident farà pública la iniciativa perquè el Consell d’Europa intervingui activament en el conflicte entre Catalunya i Espanya.

Concretament demanaran que consideri l’aplicació de l’article 7 del Tractat de la Unió Europea, que preveu sancions als estats membres que violin greument i persistent els valors de la Unió, que són el respecte a la dignitat humana, la llibertat, la democràcia, la igualtat, l’estat de dret i el respecte dels drets humans, inclosos els drets de les minories. Ho impulsen el Consell per la República i l’ANC. L’acte es farà a Brussel·les i comptarà amb la presència de Gérard Onesta, exvicepresident del Parlament europeu; Igor KorÅ¡ič, director artístic i professor a la Universitat de Ljubljana. Hores després, Puigdemont i Torra compareixeran conjuntament des de Waterloo.

La proposta planteja la necessitat de “democratització del Regne d’Espanya” i el “reconeixement del dret d’autodeterminació” com a resposta a la repressió de l’Estat espanyol contra l’independentisme. L’últim exemple, el veto de la Junta Electoral Central per a que Puigdemont, Comín i Ponsatí siguin candidats a Europa.

Es tracta d’un procés llarg que s’inicia registrant la Iniciativa Ciutadana a la Comissió Europea. Un cop s’accepta, aquest organisme té dos mesos per decidir si l’assumpte en qüestió entra dins de les seves competències. En cas afirmatiu, s’obre un termini d’un any per recollir, com a mínim, un milió de signatures de ciutadans europeus de diversos estats membres de la UE.

Què diu l’article 7?

Si accepta que és competent, l’aplicació de l’article 7 del TUE preveu que en cas de constatar l’existència d’una violació greu i persistent per part d’un estat membre dels valors de la UE es demanarà informació a l’estat en qüestió, en aquest cas, seria Espanya. A partir d’aquí, es podrà decidir, per majoria qualificada, que se suspenguin determinats drets a aquest estat, com per exemple el dret a vot del representant del govern espanyol al Consell d’Europa.

Fa mig any que el Consell de la República treballa per enllestir aquesta iniciativa. Finalment  veurà la llum dijous.