EL CORONAVIRUS HA DEMOSTRAT LA NECESSITAT DE TENIR UN ESTAT PROPI

“El coronavirus, una lliçó sobre l’Estat propi ”
( VÍCTOR ALEXANDRE )
Ara fa uns dies, en el decurs d’una de les compareixences que fa regularment el govern català amb motiu de la Covid-19, un periodista espanyolista va preguntar amb sornegueria a la consellera de Presidència, Meritxell Budó, com creia que Catalunya hauria actuat davant la pandèmia si hagués estat un Estat independent: millor o pitjor? La consellera Budó li va respondre que, “com a mínim, ho hauríem fet diferent”. Em va semblar una resposta diplomàtica, bona per defugir la provocació, però tova, molt tova, per ser fidel a la veritat del que significa tenir un Estat. Entenc que desconeixia la pregunta i que no havia tingut temps de reflexionar-hi. És difícil tenir sempre una resposta escaient a una pregunta sobtada i, per tant, seria injust retreure-ho a la consellera.

Tanmateix, cal reconèixer també que la pregunta no resultava exòtica, ni extemporània. La situació que estem vivint i les gravíssimes conseqüències que ha tingut i encara té el fet de ser una nació sotmesa a un Estat dictatorial com l’espanyol donen per a moltíssimes reflexions. Vull dir que nosaltres ja fa temps que hauríem d’haver reflexionat sobre aquesta qüestió. Si ho haguéssim fet, la resposta a una pregunta tan simple com l’esmentada hauria estat qualsevol cosa menys tova o evasiva. Ans al contrari, talment com aquell que frisa perquè li facin una pregunta determinada i que, quan per fi li arriba, diu: “M’encanta que em faci aquesta pregunta!”, els membres del nostre govern haurien d’haver aprofitat l’avinentesa per donar una contestació ben meditada i contundent.

Si Catalunya fos un Estat, i no pas una nació sotmesa, com és ara, la gestió de la pandèmia hauria estat no sols millor, sinó infinitament millor que la que ara està fent amb el dogal espanyol al coll. D’una banda, perquè pitjor, pitjor, pitjor del que ho ha fet l’Estat espanyol és impossible. De l’altra, perquè quan es tracta de la teva pròpia vida, malament rai si qui en té el comandament no ets tu. Qui coneix millor les necessitats dels hospitals catalans és el seu personal sanitari; qui coneix millor les necessitats dels municipis catalans és la seva ciutadania; qui coneix millor les necessitats de Catalunya són els catalans. Ser una nació sense Estat ha comportat que tot aquest coneixement hagi quedat subordinat a un poder radicat a Madrid (Espanya) i a les mans d’un grup d’individus que no tenen ni la més remota idea del que és Catalunya, de com s’articula el seu territori i de com està configurada la sanitat catalana. Dit amb altres paraules, és la colla d’obtusos ignorants, amb Pedro Sánchez i Salvador Illa al capdavant –units per un ultranacionalisme espanyol que ha convertit l’obsessió malaltissa de la “Unidad de España” en la divisa del coronavirus–, qui està gestionant la pandèmia a Catalunya.

Les conseqüències són a la vista: anul·lació de decisions de la Generalitat, rapinya inicial de material sanitari, compra de material inservible, ineptitud d’un ministre de Sanitat i d’un director d’Emergències que provoquen vergonya aliena, militarització de la pandèmia amb generals que diuen que no cal amoïnar-se perquè “no hi ha mal que duri cent anys” i una gestió demencial fins al paroxisme per part de Pedro Sánchez que triga dues setmanes, dues!, a fer cas del president Torra per ordenar el confinament de la població, i que dues setmanes després, en plena pandèmia, no té cap escrúpol a expandir el virus enviant la gent a treballar tot posant-la en risc de mort per tal de complaure els interessos dels poders econòmics de l’Estat espanyol.

Hi ha el tema de les residències de gent gran, que certament no les gestiona l’Estat. Les residències, com sabem, han patit extraordinàriament la Covid-19 per manca de material sanitari que protegís els seus interns i els seus treballadors. Però com podia subministrar el govern català un material que estava dirigit des d’Espanya? Com podia lliurar cap reserva de material, si aquesta reserva havia estat requisada per la Guàrdia Civil i portada a Madrid? Com es podien fer tests a ningú, si qui els tenia era el govern espanyol? Com es podia permetre que les famílies s’emportessin els interns a casa, sense fer-los primer la prova pertinent per saber si estaven infectats?

Si tenir un Estat no serveix de res, com és que no hi ha cap Estat al món que vulgui ser una Comunitat Autònoma? I encara menys una Comunitat Autònoma espanyola! El coronavirus constitueix per a nosaltres, els catalans, una lliçó sobre la necessitat de ser gestors dels nostres propis recursos, directors de la nostra pròpia vida i amos del nostre propi destí.
Infporma:ELMON.CAT (17-4-2020)

264 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: