EL COVID-19 TRENCA EL TABÚ DEL TELETREBALL

( PAULA SOLANAS ALFARO, LEANDRE IBAR PENABA )

ÂżEntrem en una nova era del teletreball? La realitat sembla apuntar que sĂ­, com a mĂ­nim si es tĂ© en compte la quantitat de treballadors que, amb l’esclat de la pandĂšmia del coronavirus, s’estan veient obligats a quedar-se a casa i treballar a distĂ ncia. Per als experts, seria positiu que aquesta nova tendĂšncia no es modifiquĂ©s quan passi l’epidĂšmia, excepte en casos en quĂš sigui necessari ser presencialment a la feina.

Els primers que agraeixen el canvi cap al teletreball sĂłn molts dels empleats afectats. Entre els principals avantatges hi ha el fet de no haver de desplaçar-se. Per a la Raquel Torras, en un divendres de juny el trajecte per l’AP-7 des de Palau-solitĂ  i Plegamans (on viu) fins a Barcelona (on treballa per a una farmacĂšutica) es pot allargar fins a una hora i mitja. “Ara tot Ă©s llevar-te i en deu minuts t’hi poses”, diu.

La seva empresa havia començat a provar el teletreball a principis d’any amb un experiment d’un dia a la setmana i ja s’hi ha acostumat. “No t’aixeques tantes vegades per anar a reunions o consultar temes. El temps que estĂ s produint Ă©s mĂ©s eficaç des de casa, almenys en la meva feina”, assegura Torras. Amb dos fills de 13 i 17 anys, la conciliaciĂł durant l’estat d’alarma no ha sigut difĂ­cil, perquĂš cadascun tĂ© el seu propi espai de treball. “Has de canviar l’organitzaciĂł que tenies a l’oficina: allĂ  m’imprimiria mĂ©s coses per tenir-les en ment, aquĂ­ em creo un arxiu i vaig anotant tot el que tinc”, comenta. El mĂ©s probable Ă©s que no torni a trepitjar l’oficina fins al setembre, amb el nou curs escolar, perĂČ no hi veu cap complicaciĂł.

És el primer cop que el Manel Carmona prova el teletreball. Feia nomĂ©s una setmana que havia començat a treballar en un punt d’atenciĂł ciutadana a la Zona Franca de Barcelona quan es va decretar l’estat d’alarma. “Tinc un desplaçament de 45 minuts fins a arribar a la feina i ara me l’estalvio”, explica.

Malgrat que troba a faltar el “caliu humà”, considera que des de casa tĂ© mĂ©s flexibilitat per organitzar-se els horaris i les tasques. “Visc en un pis petit, perĂČ m’he condicionat un escriptori i m’hi he adaptat bĂ©â€, afegeix. PerĂČ en el seu cas admet que serĂ  complicat mantenir el teletreball desprĂ©s del confinament, ja que molts dels trĂ mits d’atenciĂł al pĂșblic encara requereixen que els ciutadans hi vagin presencialment.

L’empresa Robotics, amb seu a Sabadell, estĂ  especialitzada en elaborar programes i aplicacions per a la gestiĂł horĂ ria i de la productivitat de les empreses. Sonia Casimiro, la seva responsable de solucions per al teletreball, apunta que, dels seus 4.500 clients, abans dels confinaments feien teletreball “ocasional” entre un 9% i un 10% dels empleats. “SĂłn xifres similars a les que va publicar per a Espanya l’OrganitzaciĂł Internacional del Treball”, indica Casimiro. PerĂČ amb l’estat d’alarma Robotics estima que aquesta xifra s’ha disparat fins al 80%. Tanmateix, aquestes xifres sĂłn molt menors quan s’agafen nomĂ©s els casos de teletreball habitual, molt menys freqĂŒents. Un estudi d’Óscar Molina, Alejandro Godino i Alba Molina, tres sociĂČlegs de la UAB, calcula que un 4,8% dels ocupats espanyols treballava normalment des de casa abans del covid-19 i que ara la dada ha pujat fins al 22%.

“Espanya Ă©s un dels paĂŻsos per sota de la mitjana europea en teletreball”, comenta Casimiro. De fet, segons dades d’Eurostat, el 2018 el 4,3% dels ocupats treballava habitualment des de casa, nou dĂšcimes menys que la mitjana europea. Als PaĂŻsos Baixos la xifra era del 14%.

Prioritat en la seguretat

“Queda suficientment provat que si no hi ha una major extensiĂł del teletreball no Ă©s per falta de recursos tĂšcnics”, diu l’estudi de la UAB. Amb l’esclat de la pandĂšmia, Robotics es va trobar amb una allau de clients que li demanaven suport per implantar un sistema de teletreball per a les seves plantilles. Casimiro assegura que “per fer-ho de manera segura, no nomĂ©s cal comptar amb el material apropiat”. “Una correcta comunicaciĂł interna i el teletreball sĂłn coses indivisibles. Amb un correu electrĂČnic la comunicaciĂł no Ă©s prou fluida”, afegeix. És per aixĂČ que calen eines addicionals, com ara programes de videoconferĂšncia, que la majoria de companyies no utilitzen “si no tenen diverses seus”.

Casimiro creu que Ă©s indispensable que a l’hora de dur a terme plans d’expansiĂł del teletreball les empreses tambĂ© tinguin en compte la seguretat de les comunicacions. “Algunes empreses estaven tan preocupades per implantar el teletreball rĂ pidament que s’oblidaven de la seguretat”, comenta sobre aquestes Ășltimes setmanes. Les bretxes de seguretat poden generar greus problemes a empreses que tractin habitualment, per exemple, amb dades dels seus clients.

La responsable del teletreball de Robotics opina que Espanya pateix “la xacra del presentisme”, perĂČ estĂ  convençuda que, arran de la pandĂšmia, “ens posarem mĂ©s a prop del nivell europeu en teletreball, tot i que el nivell europeu tambĂ© augmentarà”. “Els empresaris veuran que el teletreball ha funcionat en temps de crisi, perĂČ serĂ  encara mĂ©s productiu quan passi”, comenta, ja que aquests dies molts empleats estan teletreballant amb famĂ­lies senceres a casa, inclosos fills petits, cosa que dificulta mĂ©s la concentraciĂł en la feina.

Casimiro assegura que el teletreball desperta molt d’interĂšs entre els treballadors, especialment entre “la gent mĂ©s jove que no tĂ© persones al seu cĂ rrec”, mentre que els adults de mĂ©s edat donen prioritat a obtenir mĂ©s flexibilitat horĂ ria per conciliar la vida personal i la laboral.

4,3%
Teletreball abans del covid-19

Segons l’Eurostat, nomĂ©s un 4,3% de treballadors feien teletreball el 2018 habitualment a Espanya. La dada Ă©s similar a la d’un estudi de la UAB, que la situava una mica per sobre, en el 4,8%. L’empresa de gestiĂł d’horaris Robotics estima que, si s’hi inclouen tambĂ© els empleats que teletreballen de manera esporĂ dica, la xifra creix fins al 10% aproximadament.

22%
Teletreball durant el coronavirus

D’acord amb un estudi de tres investigadors de la UAB, durant les setmanes que s’ha aplicat el confinament, el percentatge de treballadors que fan feina des de casa ha augmentat fins al 22% a Espanya. L’estudi conclou, a mĂ©s, que la dada es pot mantenir estable durant els prĂČxims mesos. “Amb la perspectiva que a mitjĂ  termini calgui mantenir el distanciament social, moltes empreses estan assumint la necessitat de consolidar aquests mecanismes”, diu l’informe sobre els canvis efectuats per les companyies per adaptar-se a la nova realitat del teletreball.

5,2%
Mitjana de la UE el 2018

És la mitjana, l’any 2018, de persones que treballaven des de casa de manera habitual a la Unió Europea. Per estats, els Països Baixos i Finlàndia van encapçalar el rànquing amb un 14% i un 13,3% del total d’ocupats, respectivament, mentre que a l’altre extrem s’hi van situar Bulgària i Romania, amb un 0,3% i un 0,4%. Per sexes, la mitjana era del 5,5% de les dones i el 5% dels homes.

46%
Control per resultats i objectius

Com controlar que els empleats realment treballen Ă©s un dels punts que mĂ©s preocupen als empresaris. Segons l’estudi de la UAB, en el 46% dels casos simplement miren si els treballadors assoleixen els objectius que se’ls demana i si els departaments de l’empresa obtenen els resultats esperats. Altres mesures sĂłn, sobretot, el control d’horaris amb aplicacions i reunions virtuals.
Informa:ARA.CAT (11-5-2020)

231 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: