( XAVI TEDÓ )

La CUP no va de farol. Els cupaires volen aprofitar la bona mà que li brinden els nou diputats sorgits del 14-F i que l’han tornat a fer decisiva per configurar el nou Govern per reclamar la presidència del Parlament. Segons ha pogut saber l’ARA, l’aposta per comandar la segona institució més important del país passa per davant d’entrar a l’executiu i és una condició sine quan non per investir el candidat d’ERC, Pere Aragonès. De fet, la CUP ja ha posat dos noms sobre la taula per comandar la institució: la cap de llista, Dolors Sabater, o el número 2 de la candidatura, Carles Riera.

“Anirem a per totes”, afirmen a aquest diari fonts de la formació, que admeten que la decisió final dependrà de la predisposició d’ERC i JxCat a acceptar-ho. Els republicans han alimentat el debat en no assegurar la presidència a JxCat i fins tot aquest dimecres han oberta la porta a què la presideixi la CUP, mentre que la formació de Carles Puigdemont defensa que li pertoca com a segona força independentista. Que Sabater o Riera agafin el relleu de Roger Torrent, però, també requerirà de l’aval de la militància. El debat intern, com va avançar l’ARA, ja s’ha engegat aquesta setmana amb assemblees territorials i el consell polític de dissabte servirà per copsar quin és el posicionament de les bases.
La CUP porta a debat assumir la presidència del Parlament

“Tot i els recels que puguin tenir ERC i JxCat, cal batallar per presidir el Parlament perquè és on poden sortir iniciatives de ruptura i nosaltres no tenim por d’assumir les responsabilitats que se’n derivin”, subratllen aquestes mateixes fonts. I és que en el nou embat amb l’Estat que defensa i que ha de culminar amb un nou referèndum abans del 2025, la CUP advoca per superar el marc legislatiu estatal desplegant les lleis socials suspeses pel TC o aprovant-ne de noves per defensar la sobirania del Parlament i de retruc mobilitzar de nou el carrer en cas que s’impugnin.

I aquí és on la CUP pot marcar perfil si la mesa del Parlament, però no el president, acaba acatant totes les resolucions i avisos de l’alt tribunal com va passar l’anterior legislatura quan va bloquejar, per exemple, el debat d’investidura de l’expresident Carles Puigdemont, cosa que els cupaires van criticar amb vehemència. “Tenim 9 diputades que serien vàlides per presidir el Parlament i per garantir que s’hi pot parlar de tot, fer front a les constants ingerències del TC i en lògica antifeixista davant la presència de l’extrema dreta de Vox a la cambra”, admeten fonts de la direcció, que es limiten als comunicats emesos de les reunions entre partits per evitar concretar si la presidència del Parlament és una línia vermella en les negociacions.

Sigui com sigui, la formació anticapitalista té molt clar que ara no vol repetir l’error d’investir de franc Aragonès com va fer amb Quim Torra al 2018. Aleshores, els cupaires, en un consell polític extraordinari, van decidir abstenir-se simplement per responsabilitat. “El context polític de repressió d’un Estat totalitari ens porta a no bloquejar la investidura”, va argumentar l’aleshores portaveu del secretariat nacional, Lluc Salellas, tot i criticar que el programa de govern de les dues grans forces independentistes no avancés en “la construcció de mesures republicanes ni socials”.
La CUP decideix mantenir l’abstenció en la investidura de Torra
Decisió salomònica

Ostentar la presidència de la cambra catalana però mantenir-se fora del Govern serviria per demostrar que la CUP assumeix responsabilitats i silenciar les crítiques dels qui els acusen d’inacció, però alhora també podria ser una decisió salomònica que satisfaci tant els que advoquen per entrar a l’executiu com pels qui s’hi oposen de totes totes. El secretariat és conscient de les reticències de bona de part de les bases a entrar al Govern i que es va traduir en una resolució aprovada just abans de la campanya que exigia mantenir-se a l’oposició. Un posicionament que posteriorment el secretariat va acordar posposar fins després dels comicis per no interferir en la campanya ni en les futures negociacions per formar el nou executiu si resultaven claus com ha acabat passant.
La CUP aprova ajornar el debat sobre entrar al govern fins després de les eleccions
Tot i valorar positivament que les dues grans forces independentistes acceptin obrir el debat per analitzar el model policial arran de l’actuació dels Mossos en les protestes contra l’empresonament de Pablo Hasél, altres fonts del partit subratllen que el manteniment de les penes de presó per part de la Generalitat contra Marcel Vivet, militant de la Forja i de Guanyem Badalona, en el judici que es va celebrar dilluns com un exemple clar del “poc marge de maniobra” que tindran per canviar les polítiques del Govern. Fonts properes a Poble Lliure, que advoca per incidir de forma directa en el nou executiu, en canvi, sostenen que limitar-se a presidir el Parlament però no assumir responsabilitats al Govern és “desaprofitar tota la força” que els hi ha donat la ciutadania i que no deixa de ser una “posició còmoda pel partit, però no pel país”.
Informa:ARA.CAT (24-2-2021)