“El debat de TV3 per al 23-J mostra les diferències entre partits independentistes”.
Els vuit caps de llista catalans de partits amb representació al Congrés s’han enfrontat als estudis de Sant Joan Despí
(QUICO SALLÉS )
A les deu i vuit minuts de la nit, la periodista Ariadna Oltra ha canviat la persiana a TV3 que aixeca cada matí per obrir un dels espectacles mediàtics més interessants de la biosfera política, el debat electoral de les eleccions estatals del 23-J. Un esdeveniment que competia amb l’oferta de Netflix i amb una pel·lícula de Missió Impossible en obert. Un debat que ha començat amb un joc de preguntes entre els candidats que s’han jugat a sorts una hora i mitja abans del debat en una discreta trobada al plató després de la protocol·lària arribada als estudis de TV3 a Sant Joan Despí. En un plató amb un disseny marca de la casa, i amb la realització d’un eficaç Paulí Subirà, els candidats han entrat en escena i s’han fet una fotografia de família.
Meritxell Batet del PSC, Gabriel Rufián d’ERC, Míriam Nogueras, de Junts per Catalunya, Roger Montañola, d’Espai CiU, Nacho Martín Blanco, del PP; Aina Vidal, dels Comuns, Albert Botran (CUP) i Juan José Aizcorbe (Vox) s’han situat rere els faristols en forma parabòlica que estaven pintats amb els colors corporatius de cada formació. El debat ha tingut moments de tot, de tensió, de debat i acusacions creuades, d’estirada d’orelles entre moderadora i candidats, comentaris inesperats, de missatges clau pensat per a les xarxes, però poques sorpreses. Tothom ha seguit el seu guió, però amb un detall gens menor, es notava que entre ells es coneixien, potser massa per ser adversaris polítics. El gran avantatge, l’edat dels candidats que ha donat un punt de frescor, acompanyat de la dialèctica negra i extravagant del senyor de Vox. Si una cosa ha mostrat el debat són les diferències entre els partits independentistes per anar a Madrid.
Pregunta creuada
Els primers minuts del debat s’han gastat en un joc de preguntes entre candidats. El primer ha estat Rufián que li ha preguntat a Botran què faria la CUP per implicar-se. El cupaire ha replicat, “per al que valgui la pena, hi som. Si no, ja tenen el PSC”. Batet ha preguntat a Vidal, amb suavitat sobre la reforma laboral. Vidal ha passat el relleu a Montañola que li ha agraït els indults i ha dit que investiria a qui fes política. Montañola ha preguntat a Batet que li ha demanat si revisaria el sistema de finançament, Batet si ha compromès, és com una tradició. Nogueras havia de preguntar al candidat de Vox, però s’hi ha negat després de recordar que amb ells governant no es podria parlar en català, no es podria estar a TV3 i tindria el partit il·legalitzat. “Em nego a preguntar a un partit feixista”, ha conclòs. Martín Blanco ha preguntat a Nogueras i Botran a Martín Blanco i Aizcorbe a Rufián que ha tancat el cercle. Una secció que potser hauria de passar a la història.
Un cop superat aquest tràmit s’ha inaugurat el primer bloc, sobre la relació Catalunya Espanya. Oltra ha obert la caixa dels trons recollint les paraules del líder de Vox sobre una aplicació perllongada del 155. Un punt que ha animat els candidats però tampoc per tirar coets. Rufián ha demanat “ajuda” que no és “màgia”. Montañola ha acusat a tots els contrincants de viure del 2017, fins i tot, a Vox d’haver-se apuntat a la festa del Procés i ha defensat el “principi de realitat” a la política. Botran ha fet autocrítica i ha admès desacomplexadament que “no s’està més a prop de la independència”. Aquí s’han enganxat amb Rufián que ha tornat a demanar “ajuda” per collar més el PSOE de la Moncloa. El cupaire li ha retret la taula de diàleg i el republicà li ha demanat quina és “l’alternativa”; el cupaire ha tancat el subdebat amb la proposta de “situar l’ambició en l’any 2017”.
Batet ha volgut girar el mitjó i ha buscat el reconeixement de la concurrència amb Pedro Sánchez “per com se l’ha jugada per Catalunya” i la “pacificació de Catalunya”. Un comentari que ha fet saltar com una molla Botran que ha disparat amb bala: “Si tan pacificada està Catalunya perquè infiltreu policies amb els nostres militants?”. S’ha glaçat el plató. Nogueras ha defensat fixar el rumb en l’autodeterminació, una proposta que han recollit amb més o menys passió per part dels independentistes. Vidal ha volgut fer una giragonsa interessant amb la qüestió catalana que mostra un cop més, la nosa que fa Catalunya a l’esquerra espanyola.
Economia i motí
El segon bloc ha començat amb una revolta dels candidats. El primer que havia d’enraonar era Botran i com que ha estat dels que menys temps ha utilitzat al primer bloc ha volgut parlar de llengua. Oltra l’ha tallat i li ha ordenat que enraonés d’Economia. Botran li ha replicat que el seu programa d’Economia “s’explica de pressa” i per això volia parlar de llengua. Oltra ha tret el seu “Hyde” i s’ha posat ferma. Botran s’ha queixat com si fos a escola davant una clamorosa injustícia. Montañola ha sortit en la seva defensa i s’hi ha afegit Rufián. Gràcies al cronòmetre, s’ha rebaixat la tensió i el debat ha continuat.
Toyota Yaris Audaz e inconfundible, su robusta carrocería fluye por la carretera
Els blocs dels candidats s’han reconfigurat entre dreta i esquerra. Tots els candidats han exposat les seves polítiques. Especialment intensa ha estat la intervenció de Batet i Vidal, les dues representants de les formacions que configuren el govern de la Moncloa. Rufián ha demanat revisar les condicions de les hipoteques, millorar el transport públic i la llei morositat. Botran ha defensat “nacionalitzar els serveis bàsics”. Montañola, que s’ha vantat de ser un autònom, ha fet de liberal i ha aplicat les receptes que dia rere dia aporta l’Institut Ostrom, el gran think tank liberal de Catalunya. Martín Blanco ha aplicat el manual de la baixada d’impostos i ha descrit Catalunya com una mena d’infern fiscal.
Polítiques socials i pactes
De l’economia s’ha passat a les propostes de política social. Aizcorbe ha tornat a encendre el foc parlant d’immigració amb els tòpics de la inseguretat i de la immigració. I s’han tornat a reconfigurar els blocs d’esquerra i dreta. La salut mental ha estat l’únic punt d’unanimitat, llevat de Vox, que ha aprofitat l’avinentesa per parlar de la “llei natural” a la societat, un eufemisme per carregar contra els diversos models de família. Rufián ha estat ràpid i ha qualificat l’expressió del senyor de Vox de “burrada”.
El darrer tram ha servit per explicar polítiques de pactes. Ha obert el foc Nogueras reclamant un pacte a Rufián per l’autodeterminació. El republicà li ha dit que Junts no és el seu adversari i ha deixat entendre que els juntaires podrien fer “la jugada mestra d’investir un president del PP” i li ha demanat respecte per l’acord dels indults. Botran ha retret a Podemos que hagi abandonat el referèndum i ha recordat l’operació Collboni que ha exaltat Vidal. “Entenc que et sentis avergonyida”, ha comentat el cupaire aprofitant l’escletxa. Montañola ha admès que sigui qui sigui qui guanyi les eleccions seuran per seure i fer “peix al cove”. Batet ha reclamat l’acord progressista perquè o Pedro Sánchez és president o ho serà Núñez Feijóo.
Informa:ELMON.CAT (19-VII-2023)
