EL DEBAT DE TV3, QUIN XOU! EL DRAMA DE DECIDIR QUI ÉS EL MENYS DOLENT

“​El drama de decidir qui Ă©s el menys dolent ”
«Veient el debat, un no podia deixar de pensar en la tragĂšdia: diumenge se suposa que hem de votar algĂș d’aquests»
( TONI VALL )
El debat electoral de TV3. Quin xou! La parafernĂ lia que va organitzar l’emissora, amb una prĂšvia eterna i pel·liculera, va ser de jutjat de guĂ rdia. NomĂ©s els va faltar explicar que passava als lavabos, als camerinos, a maquillatge i davant la mĂ quina de vending. No hi havia res rellevant a explicar i ells anaven allargassant el temps, anaven explicant foteses, fent bullir l’olla absurdament i amb una grandiloqĂŒĂšncia que vorejava el ridĂ­cul. A Twitter se’n va fer bastant escarni i no n’hi havia per menys. Volien vendre el peix, fer espectacle, crear expectativa i el que aconseguien era avorrir les pedres. Afavorir la mobilitzaciĂł? Potser tambĂ© ho pretenien. Desconfiaven del debat en si i per aixĂČ van muntar aquest envoltori desproporcionat? No els faltava raĂł. Amb bon criteri desconfiaven del debat i dels candidats.

Veient-los en acciĂł, un no podia deixar de pensar en la tragĂšdia: diumenge se suposa que hem de votar algĂș d’aquests. Alguns detalls caçats al vol. A Salvador Illa l’americana li anava petita. Estaria bĂ© que algun assessor li recomanĂ©s esborrar el somriure foteta de la cara. Li escau fatal i el desacredita. TambĂ© fora bo que li suggerissin que deixĂ©s d’utilitzar la crossa “No em doni lliçons”. És molt casposa. Dolors Sabater va fer patir molt. Insegura, tremolosa, no estava preparada per un debat electoral. Laura BorrĂ s es va referir en una ocasiĂł a quĂš reclutarĂ  els millor preparats per al seu govern. El millor preparat Ă©s Joan Canadell? Tremolem. JĂšssica Albiach i Àngels ChacĂłn li van retreure a BorrĂ s que presumĂ­s de ser l’Ășnica dona amb opcions de ser presidenta de la Generalitat. Albiach tambĂ© li va recordar els tuits essencialistes de membres de Junts. “VostĂš Ă©s una candidata tutelada”, frase magistral de ChacĂłn. BorrĂ s va rebre de valent.

El millor del debat, de molt, molt, molt llarg va ser Alejandro FernĂĄndez. Va combatre les imbecil·litats del racista tarat que tenia al seu costat amb mĂ©s vehemĂšncia que tots els altres junts. Ho va fer amb cĂ lcul electoralista? Sens dubte. PerĂČ dĂ©u ni do amb les bastonades que li va clavar. El racista tarat va aconseguir el que pretenia, que els altres entressin en el seu joc i hi discutissin. Hauria estat bĂ© no que el rebatessin sinĂł que el deixessin en ridĂ­cul. Algun joc dialĂšctic, alguna rĂšplica enginyosa hauria sigut suficient per a deixar-lo en evidĂšncia.

Carrizosa va començar fatal i es va entonar. Es nota un canvi d’estratĂšgia i de tarannĂ  respecte als temps d’Arrimadas. Es nota que tenen por de caure aviat en la mĂ©s pura irrellevĂ ncia. La pandĂšmia va ser tema troncal i transversal. Hauria de ser de primer de polĂ­tica, de primer de debat electoral: amb els malalts i amb els morts no es busca esgarrapar vots. Quin desastre de classe polĂ­tica. El drama de decidir qui Ă©s el menys dolent.
Informa:NACIODIGITAL.CAT (10-2-2021)

181 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: