EL DESGAVELL EDUCATIU A ESPANYA: VUIT LLEIS EN 40 ANYS

“La disputa perp√®tua a l’Estat pel sistema educatiu: vuit lleis en 40 anys ”
El catal√† o la religi√≥, amb canvis curriculars a expenses del govern de torn, continuen sent dos elements que provoquen crispaci√≥ entre la dreta i l’esquerra espanyola
( SARA GONZ√ĀLEZ )
Loece, Lode, Logse, Lopeg, Loce, Loe, Lomce i, ara, la Lomloe. √Čs l’antologia dels acr√≤nims de les vuit lleis d’educaci√≥ que ha tingut l’estat espanyol en els darrers 40 anys. Sempre aprovades sense el suport de l’oposici√≥. Sempre a expenses del govern de torn, fet que sotmet el sistema educatiu a la inestabilitat cont√≠nua per un canvi normatiu que s’executa a un ritme de cada cinc o set anys. La recent aprovada llei Cel√°a, que enterra la pol√®mica llei Wert gestada el 2013, no √©s una excepci√≥. S’ha aprovat per 177 vots a favor i 148 en contra, una falta de consens pol√≠tic i tamb√© educatiu que fa preveure que dif√≠cilment podr√† tenir una llarga vig√®ncia.

La traject√≤ria demostra com cada nou govern que aterra a la Moncloa, arriba amb una nova recepta per a l’escola sota el bra√ß. Q√ľestions com el model d’immersi√≥ a l’escola catalana, la religi√≥, el binomi entre la p√ļblica i la concertada o els m√®todes d’avaluaci√≥ formen part de l’historial de les discrep√†ncies insalvables entre els principals partits de la dreta i l’esquerra espanyola. Els vaivens en aquestes q√ľestions suposen, a m√©s dels canvis curriculars i del sistema educatiu, que alguns d√®ficits estructurals quedin en un segon pla, com la taxa d’abandonament escolar -del 17,3% durant el 2019- o la segregaci√≥ -Espanya √©s el sis√® pa√≠s europeu on m√©s es segrega per origen socioecon√≤mic.

Que la llengua i, en concret, el catal√†, continua sent un factor d’alta crispaci√≥ es va constatar en una imatge de tres minuts al Congr√©s dijous passat, quan l’aprovaci√≥ de la nova llei impulsada pel PSOE i per Podem es va convertir en una batalla campal a prop√≤sit, especialment, de la supressi√≥ del castell√† com a llengua vehicular: els partits de dretes, cridant “llibertat, llibertat” mentre els diputats picaven la fusta dels seus escons; la majoria dels d’esquerres, en canvi, aplaudien efusivament.

La llei Cel√°a ha estat aprovada pel PSOE, Podem, ERC, PNB, Comprom√≠s, M√©s Pa√≠s i Nova Can√†ries. I en el bloc del no es van situar PP, Vox i Ciutadans, aix√≠ com altres grups menors com Coalici√≥ Can√†ries, PRC, UPN i Foro Ast√ļries. Tamb√© la CUP, que com JxCat -que finalment es va abstenir- consideren que no est√† prou blindat el model d’immersi√≥. “Genocidi ling√ľ√≠stic”. “Trencament de la Constituci√≥”. “Instrument separatista”. “Llei ideol√≤gica”. Van ser algunes de les expressions que les formacions liderades per Pablo Casado, Santiago Abascal i In√©s Arrimadas van formular a l’hemicicle.

En els darrers anys, arran de l’auge del proc√©s i, especialment, amb l’increment de la pres√®ncia de Ciutadans a Catalunya, la dreta ha atiat el relat que la pres√®ncia del catal√† en el sistema educatiu no √©s un model pedag√≤gic i preservador de la igualtat d’oportunitats, com sost√© una √†mplia majoria dels partits catalans, sin√≥ ideol√≤gic. En plena competici√≥ per exercir de m√†xim ariet contra l’independentisme, PP, Cs i Vox han fet bandera de com, sota el seu judici, s’arracona el castell√† a l’escola catalana per convertir-la en una “f√†brica de vots” independentistes, una den√ļncia a la qual s’hi han sumat algunes hist√≤riques veus socialistes.

Per exemple, la de l’exvicepresident espanyol Alfonso Guerra, que aquesta mateixa setmana va denunciar la “persecuci√≥” del castell√† a Catalunya amb la paradoxa que va ser als anys 80, quan ell era el n√ļmero dos de Felipe Gonz√°lez, quan es va implantar la immersi√≥. Aquest context va ser caldo de cultiu perqu√® la llei Wert, impulsada pel govern de Mariano Rajoy, es marqu√©s el prop√≤sit expl√≠cit d'”espanyolitzar” els alumnes catalans i s’introdu√≠s per primera vegada per llei el castell√† com a llengua vehicular. El mateix Tribunal Constitucional va esmenar la llei dels populars, que inclo√Įa sufragar amb diners p√ļblics l’ensenyament en castell√† en centres privats de les fam√≠lies que ho requerissin.

M√©s enll√†, per√≤, de la batalla al voltant de la llengua altres q√ľestions de tipus ideol√≤gic tamb√© estan en constant col¬∑lisi√≥ entre esquerra i dreta. Per exemple, la religi√≥. Amb la llei Cel√°a, els centres l’han d’oferir de forma obligat√≤ria, per√≤ ser√† optativa per als alumnes i no comptar√† en la nota mitjana final del curs, com s√≠ que fixava la llei Wert. A m√©s, la nova norma incorpora en l’oferta curricular l’assignatura d’Educaci√≥ en Valors C√≠vics i √ątics, que a l’espera de la seva concreci√≥ recorda a la pol√®mica Educaci√≥ per a la Ciutadania que va impulsar el govern de Jos√© Luis Rodr√≠guez Zapatero a la Loe i que el PP va suprimir. De la mateixa manera, Cel√°a tamb√© recupera la Filosofia com a mat√®ria obligat√≤ria a Batxillerat. Els canvis ja han provocat la reacci√≥ irada dels bisbes espanyols.

La batalla p√ļblica versus concertada

En aquest combat permanent per l’educaci√≥ tamb√© entra en disputa el model p√ļblic vers el concertat i privat. L’actual govern ha posat l√≠mits a la concertada prohibint la cessi√≥ de s√≤l p√ļblic i la recepci√≥ de fons p√ļblics si segreguen per sexe. Tamb√© elimina el concepte de “demanda social”, introdu√Įt pel govern de Jos√© Mar√≠a Aznar i mantingut pel de Zapatero, que establia que s’ha d’atendre la demanda de matriculacions a centres concertats a l’hora d’oferir places i que permetia als centres concertats m√©s sol¬∑licitats a ofertar m√©s places.

Ara, la llei Cel√°a considera que aquest plantejament √©s “segregador” i fixa que √©s la p√ļblica la que ha de garantir prou places, fet que √©s criticat per una dreta que considera que s’est√† retallant els drets de les fam√≠lies a escollir el tipus d’educaci√≥ dels seus fills i que ha posat en peu de guerra les escoles concertades. JxCat i el PNB van intentar a darrera hora que s’aprov√©s una esmena per frenar-ho, per√≤ tot i que s’hi van sumar PP, Vox i Cs, es va tombar perqu√® ERC, que tenia la clau, va votar-hi en contra.

El dur xoc que provoca la nova llei, sense acord entre govern i oposici√≥, augura que la seva vig√®ncia sigui, de nou, curta. Tenint en compte, a m√©s, que cada norma triga uns anys en poder-se’n avaluar els resultats. La vida de l’actual govern de coalici√≥ ser√† la que determini fins on arriba la Lomloe.
Informa:NACIODIGITAL.CAT (21-11-2020)

177 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: