EL DIA QUE A PODEMOS LI VA CAURE LA MASCARETA

( VÍCTOR ALEXANDRE )
Podemos sempre ha estat un frau, no nomĂ©s ara. És un partit que va nĂ©ixer com un bolet televisiu fent promeses que no havia de complir perquĂš no tocava ni mitja engruna de poder, la qual cosa li permetia semblar d’esquerres –molt fĂ cil, tenint Vox, PP, Ciudadanos i PSOE a la dreta– i tambĂ© semblar receptiu amb Catalunya –igual de fĂ cil en el marc d’un Estat amb Casa Reial, CongrĂ©s, Senat, Tribunal Constitucional, AudiĂšncia Nacional, Fiscalia, Junta Electoral Central, EsglĂ©sia, etc., ultranacionalistes espanyols. PerĂČ, com ens deia aquell gran savi vestit de general que hem vist durant sis setmanes en les performances televisives de PSOE-Podemos, “no hi ha mal que duri cent anys”, i la mascareta ha caigut de cop.

En nomĂ©s dos mesos, la Covid-19 ha despullat Podemos, Ă©s a dir, En ComĂș Podem, i n’ha mostrat l’autĂšntica cara. Una pandĂšmia, que, com hem vist a Portugal o Alemanya, havia de ser una qĂŒestiĂł exclusivament sanitĂ ria, PSOE–En ComĂș Podem, des del Gobierno de España, l’han convertida en una operaciĂł ultranacionalista que ha menyspreat el govern de Catalunya i les seves autoritats sanitĂ ries –han arribat a dir que no tenien prou nivell (!)– i ha imposat un rĂšgim dictatorial d’arrels feixistes fonamentat en l’España Una, “ordeno y mando”, arrabassament de competĂšncies, confiscaciĂł de material sanitari, negativa de dues setmanes al confinament, militaritzaciĂł del virus, militaritzaciĂł de les rodes de premsa, imposiciĂł d’un nou 155 i imposiciĂł de la ‘provĂ­ncia’ com a element de divisiĂł territorial per tractar la pandĂšmia en termes afins a la ‘unidad de España’. Aquesta Ă©s la gran obra de Gobierno d’En ComĂș Podem, aquesta Ă©s la gran obra de Gobierno de Jaume Asens, JĂ©ssica Albiach, Ada Colau i companyia, aquesta Ă©s la gent que pretĂ©n governar Catalunya al costat del PSOE amb el vernĂ­s dermoestĂštic d’algĂș que es digui independentista. És la gent que no ha tingut cap escrĂșpol d’aliar-se amb la ultradreta per remenar les cireres de l’Ajuntament de Barcelona.

PerĂČ ja s’ha vist com les remenen, les cireres. En un marc de trasbals econĂČmic com l’actual, en quĂš hi ha tantĂ­ssimes famĂ­lies que s’han quedat sense ingressos, En ComĂș Podem, fidels als seus orĂ­gens mediĂ tics –Pablo Iglesias es va autocrear en un platĂł i Ada Colau al carrer amb disfresses que bevien de les doctes fonts de Ruiz Mateos–, pretenien muntar un sidral musical multi-culti que fos, alhora, un acte de campanya electoral encobert amb la instrumentalitzaciĂł d’un bon nombre de mĂșsics. PerĂČ la pretensiĂł ha fet figa, perquĂš els mĂșsics els han dit ‘demĂ  m’afaitarĂ s’ i han hagut de recular. TambĂ© ha estat molt il·lustratiu veure aquests dies JĂ©ssica Albiach tan enamorada de l’apologia militar del seu Gobierno en les compareixences televisives i els intents que ha fet per tapar la maniobra de l’esmentada xifra del 1714 en la tramesa de mascaretes. És tan immoral i fastigĂłs fer befa d’un paĂ­s servint-se d’un material destinat a salvar vides humanes com intentar encobrir aquesta befa.

El nacionalisme espanyol de JĂ©ssica Albiach, com el d’Ada Colau i el conjunt d’En ComĂș Podem, Ă©s de naturalesa sibil·lina. És un llop amb pell de xai, que fa servir un llenguatge bonhomiĂłs, d’aparença esquerrana i universalista segons el qual tothom seria ciutadĂ  cĂČsmic. Tothom menys els catalans, que serĂ­em hispanocĂČsmics. Un catalĂ  no Ă©s cĂČsmic si no Ă©s espanyol. Un altre punt del manual d’En ComĂș Podem Ă©s el que ordena als seus representants que sempre que parlin en pĂșblic reparteixin les crĂ­tiques contra partits dependentistes i independentistes. Per exemple: “És veritat que cal fer pam-pam al culet a A, B i C, perĂČ tambĂ© hem de donar un calbot a D, E i F, eh?”. AlgĂș preguntarĂ : “PerĂČ si En ComĂș Podem no sĂłn ni dependentistes ni independentistes, quĂš sĂłn?”. La resposta Ă©s: res, no sĂłn res. Res de res. Un frau. O, si es vol, un partit nacionalista espanyol disfressat de res.

Hi ha altres preguntes, tanmateix, que molta gent es fa, com ara “d’on li ve, a En ComĂș Podem, tot aquest odi contra l’independentisme? Per quĂš odia tant la idea d’una Catalunya plenament lliure? Com pot ser que algĂș experimenti plaer veient el seu poble sotmĂšs a la voluntat d’un altre?” Doncs perquĂš l’independentisme posa en evidĂšncia el seu espanyolisme. Per aixĂČ l’odia i vol foragitar-lo de tot arreu. La psicologia explica molt bĂ© aquest comportament. La gent pot perdonar l’insult mĂ©s bĂšstia fet en privat, perĂČ covarĂ  un odi profund contra aquell que, ni que sigui de manera elegant, l’hagi posat en ridĂ­cul o en evidĂšncia davant de tothom. AixĂČ Ă©s el que ha fet i fa l’independentisme amb la formaciĂł de Jaume Asens, JĂ©ssica Albiach, Ada Colau i companyia, posar en evidĂšncia la seva falsedat. La disfressa de l’ambigĂŒitat, que tant de servei els havia fet en altres temps, Ă©s avui tan obsoleta com un ordinador del 1990 i no els deixa cap escapatĂČria.

Som al maig del 2020, ja fa temps que En ComĂș Podem forma part del Gobierno de España i tothom ha pogut veure la fal·lĂ cia del seu discurs. Ja sabĂ­em que el PSOE Ă©s dreta disfressada, perĂČ calia veure els podemites en acciĂł remenant l’olla del poder espanyol, i el resultat ha estat exactament el mateix. Un partit progressista i d’esquerres –quina definiciĂł mĂ©s buida i cĂ­nica en boca seva– hauria fet mans i mĂ nigues per tallar en sec l’espoliaciĂł que pateix Catalunya per part d’Espanya. Si tant l’amoĂŻnen les retallades, aquesta Ă©s la Gran Retallada, la Retallada Mare sobre la qual callen com tombes.

Un partit progressista i d’esquerres Ă©s, per principi, al·lĂšrgic a la monarquia espanyola i no escatima esforços a abatre-la en comptes de mantenir-la i d’encobrir-ne les traces de corrupciĂł; un partit progressista i d’esquerres no militaritza la gestiĂł de pandĂšmies; un partit progressista i d’esquerres, quan governa, no tĂ© presos polĂ­tics entre reixes ni polĂ­tics i artistes a l’exili; un partit progressista i d’esquerres, quan governa, no s’apropia de les competĂšncies i dels drets nacionals d’un paĂ­s com Catalunya per dir-li quĂš ha de fer i quĂš no ha de fer davant el coronavirus; un partit progressista i d’esquerres, quan governa, no polititza una pandĂšmia ni posa la ‘unidad de España’ per davant de la vida humana; un partit progressista i d’esquerres, quan governa, no adopta mesures imperialistes i divisions territorials del segle XIX per compartimentar desconfinaments; un partit progressista i d’esquerres, quan governa, respecta el govern i les autoritats sanitĂ ries de Catalunya a l’hora d’afrontar una amenaça letal com el coronavirus en comptes de donar-li ordres que burlen el sentit comĂș i posen en perill la salut o fins i tot la vida de milers de catalans; un partit progressista i d’esquerres no odia els partits que volen la llibertat ni utilitza una tramesa de mascaretes per arrodonir una xifra simbĂČlica que evoqui la pĂšrdua de llibertats de Catalunya a mans espanyoles; un partit progressista i d’esquerres Ă©s, per definiciĂł, un defensor de la llibertat de tots els pobles de la terra, inclĂČs el catalĂ , i treballa, des de les seves posicions de poder, perquĂš el fet de ser un Estat no sigui un privilegi, sinĂł un dret inalienable de tot poble amb consciĂšncia de si mateix. Un partit que fa el que fa En ComĂș Podem, no Ă©s ni progressista ni d’esquerres; Ă©s un partit reaccionari i de dretes.

PerĂČ ni la necessitat actual de dur mascareta ha permĂšs a En ComĂș Podem amagar la seva autĂšntica identitat des del Gobierno de España. Com la dreta mĂ©s reaccionĂ ria, ha imposat un estat d’excepciĂł i un desconfinament fonamentat no pas en principis sanitaris, sinĂł en principis polĂ­tics i de l’Ibex 35. Tantes mentides, tants tĂČpics i tanta demagĂČgia discursiva aquests darrers anys per quedar-se sense mascareta amb un cop de vent.
Informa:ELMON.CAT (5-4-2020)

183 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: