EL DIA QUE EL PSOE VA FITXAR UN TORTURADOR: PÉREZ DE LOS COBOS

( PERE MARTÍ )
Tricornis. La política espanyola ha recuperat aquesta setmana l’ombra amenaçadora dels tricornis, després de la destitució fulminant del coronel Diego Pérez de los Cobos per part del ministre d’Interior, Fernando Grande-Marlaska. Darrere aquest personatge sinistre, el govern de Pedro Sánchez hi veu una conspiració de la benemèrita conxorxada amb la judicatura per enderrocar-lo aprofitant els erros comesos durant la gestió de la pandèmia. No li falta raó al govern socialista, perquè coneix molt bé la manera de procedir de De los Cobos, i no només per l’ofensiva repressiva contra l’independentisme català la tardor del 2017 que va encapçalar personalment, sinó de molt abans. L’acusen de fer informes falsos, tan falsos com els que van portar a la presó i a l’exili tot el govern de la Generalitat el 2017.

El currículum de Pérez de los Cobos va vinculat a l’extrema dreta des dels seus orígens i té un llarg historial de delictes, relacionats amb la tortura, dels quals se n’ha sortit judicialment, però els testimonis que són vius ho confirmen. És el cas del camioner Pello Alcantarilla, que en una entrevista a VilaWeb relata la presència de Pérez de los Cobos durant l’interrogatori en què va ser torturat a la caserna de la Guàrdia Civil de Tres Cantos. Això era l’octubre del 2004. L’any 1992, va ser un dels sis guàrdies civils acusats de torturar Kepa Urra, també detingut per presumpta pertinença a ETA i torturat a l’hospital de Basurto on es recuperava de les ferides causades durant la detenció. Aquella vegada, Pérez De los Cobos va ser jutjat per l’Audiència Provincial de Bilbao, que el va absoldre, juntament amb dos guàrdies civils més. Els altres tres van ser condemnats a quatre anys de presó, però cap d’ells no va entrar-hi perquè el Tribunal Suprem els va rebaixar generosament la pena i el consell de ministres els va indultar el novembre del 1997, amb José María Aznar de president i Jaime Mayor Oreja de ministre d’Interior.

Però no va ser el PP qui va dur Pérez de los Cobos al Ministeri d’Interior, sinó el PSOE, que ara es queixa de la seva actitud. Malgrat el currículum que tenia, Alfredo Pérez Rubalcaba el va fitxar com a assessor del Ministeri d’Interior el juliol del 2006. Va acabar progressant i l’1 d’agost del 2011 fou nomenat director del gabinet de coordinació de la Secretaria d’Estat de Seguretat pel secretari d’Estat de Seguretat, Justo Zambrana Pineda, durant l’executiu de José Luís Rodríguez Zapatero. I quan va arribar el govern del PP, va sobreviure als canvis i es va convertir en assessor del ministre d’Interior, Jorge Fernández Díaz, amb el qual va nedar per les clavegueres de l’estat amb total impunitat. Quan el PSOE va arribar al govern, després d’haver dirigit la repressió contra l’independentisme, el ministre Fernando Grande-Marlaska el va ascendir, i no ha estat destituït fins aquesta setmana, quan ja era massa tard.

El cognom de Pérez de los Cobos gaudeix d’impunitat perquè sempre ha format part de l’estat profund, i tots els governs espanyols, tant els del PP com els del PSOE, han utilitzat les clavegueres per obtenir o forçar decisions polítiques. Per tant, no tan sols no poden ser jutjats, perquè saben massa coses, sinó que continuen surant en primera línia de la política espanyola, i quan l’estat se sent amenaçat, com la tardor del 2017, els situen a primera línia per defensar l’ordre establert. Pérez de los Cobos no necessitarà mai l’ingrés mínim vital perquè sempre tindrà feina, tant si governa el PSOE com el PP.
Informa:VILAWEB.CAT (30-5-2020)

323 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: