EL DIA QUE NO EM VAREN DEIXAR DECLARAR EN CATALÀ

“El dia que no em varen deixar declarar en catal√† ”
( AINA VIDAL )
No em pensava mai que ho arribaria a veure. Tamb√© √©s cert que no era la primera ni la segona vegada que algun conegut havia estat en la mateixa situaci√≥, malauradament la vulneraci√≥ del dret a expressar-nos en catal√† tamb√© es produeix de forma reiterada, i paradoxalment, en seu de just√≠cia. Per√≤ una pensa que aquestes coses en democr√†cia no passen -o no haurien de passar-. El fet √©s que per circumst√†ncies que no v√©nen al cas, la passada setmana vaig anar a declarar com a testimoni -juntament amb altres dues persones- als jutjats de via Alemanya, a Palma. Vaig prometre que no mentiria i seguidament vaig respondre a la primera pregunta del jutge. Encara no havia acabat de respondre i m’interromp: “en castellano, que no soy de aqui”. -Perdoni!!!?-, vaig exclamar indignada per dintre. Vaig mirar cap a la banqueta i m’ho vaig empassar, el xantatge.

Aquest fet es va repetir amb les altres dues companyes, a qui tamb√© se’ls vulner√† el seu dret (art. 231.3 LOPJ) . Volia explicar-ho perqu√® no voldria que aquest fet passi per alt, que se s√†piga que en els jutjats, els catalanoparlants tamb√© patim agressions i discriminacions ling√ľ√≠stiques, fins i tot per part d’aquells que han de ser imparcials i que han de con√®ixer la llengua del pa√≠s.
Informa:DBALEARS.CAT (23-7-2020)

166 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: