EL DIA QUE NO EM VAREN DEIXAR DECLARAR EN CATALÀ

“El dia que no em varen deixar declarar en catalĂ  ”
( AINA VIDAL )
No em pensava mai que ho arribaria a veure. TambĂŠ ĂŠs cert que no era la primera ni la segona vegada que algun conegut havia estat en la mateixa situaciĂł, malauradament la vulneraciĂł del dret a expressar-nos en catalĂ  tambĂŠ es produeix de forma reiterada, i paradoxalment, en seu de justĂ­cia. Però una pensa que aquestes coses en democrĂ cia no passen -o no haurien de passar-. El fet ĂŠs que per circumstĂ ncies que no vĂŠnen al cas, la passada setmana vaig anar a declarar com a testimoni -juntament amb altres dues persones- als jutjats de via Alemanya, a Palma. Vaig prometre que no mentiria i seguidament vaig respondre a la primera pregunta del jutge. Encara no havia acabat de respondre i m’interromp: “en castellano, que no soy de aqui”. -Perdoni!!!?-, vaig exclamar indignada per dintre. Vaig mirar cap a la banqueta i m’ho vaig empassar, el xantatge.

Aquest fet es va repetir amb les altres dues companyes, a qui tambĂŠ se’ls vulnerĂ  el seu dret (art. 231.3 LOPJ) . Volia explicar-ho perquè no voldria que aquest fet passi per alt, que se sĂ piga que en els jutjats, els catalanoparlants tambĂŠ patim agressions i discriminacions lingßístiques, fins i tot per part d’aquells que han de ser imparcials i que han de conèixer la llengua del paĂ­s.
Informa:DBALEARS.CAT (23-7-2020)

124 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: