“El dia que Urkullu i Sánchez van partir peres ”
La decisió de Sánchez d’aturar en sec l’activitat econòmica no essenciat ha disgustat profundament el ‘lehendakari’ Íñigo Urkullu. Tot i que el País Basc és un dels territoris de l’Estat més afectats per la pandèmia del coronavirus, rebutjava de prendre una decisió com aquesta. Ni els més de 300 morts ni la reclamació d’un confinament total per part d’autonomies com Catalunya no havien alterat la prioritat màxima del seu Govern: que la indústria autòctona continuara produint. Aquesta és la crònica d’un distanciament que, tard o d’hora, haurà de reconduir-se.
(VÍCTOR MACEDA )
Diumenge passat, a la reunió que estava a punt de mantenir amb els presidents autonòmics, Pedro Sánchez ja sabia que la intervenció més dura seria la del basc Íñigo Urkullu. Amb el to educat que el caracteritza, dur en el fons però molt correcte en la forma, el lehendakari va lamentar que la trobada multilateral tinguera caràcter “informatiu” i no “deliberatiu”, atès que el president espanyol ja havia anunciat, durant la vespra de la reunió, un enduriment del confinament que comportava l’aturada de l’economia tret dels serveis essencials. “Decantar-se per decisions consumades en lloc de consultades no em sembla un mètode correcte”, va reblar Urkullu.
El seu malestar per l’aturada de la indústria basca era evident. Va insistir en la seua intenció de “col·laboració” i “cooperació” de la trobada de presidents anterior, però va recordar que la “lleialtat” exigeix “reciprocitat”. En aquest sentit, Urkullu va considerar que la frenada de l’economia no era “l’única eixida possible”, sinó que hi havia “alternatives menys lesives”. En concret, el president basc va demanar d’esperar fins després de la Setmana Santa a fi d’esmorteir una mica les conseqüències sobre l’ocupació. “Això també ens permetria de copsar més bé els efectes d’aquesta primera fase de confinament”, va afegir.
Dissabte, en conèixer la decisió de Sánchez, el lehendakari va afanyar-se a escriure-li una carta en què li pregar que la decisió de reduir a la mínima expressió l’activitat econòmica s’adaptara a cada realitat autonòmica. Una mena de restricció a la carta. Una resposta diferent en funció de cada “realitat sanitària i industrial” per comptes d’una “aplicació uniforme”.
Tant la carta en qüestió com el discurs d’Urkullu van moure molt tímidament la posició del president espanyol. “Podem estudiar una certa flexibilitat en determinats sectors”, va apuntar durant la reunió en referència tàcita a la siderúgia basca o la ceràmica valenciana, que no poden desendollar la maquinària de la nit al dia perquè això repercutiria en la reconnexió. Una lleu matisació al reial decret va ser-ne la conseqüència. Massa poc rèdit, però “el virus no atèn a retards”, va expressar literalment Sánchez, qui va ser felicitat efusivament pel president català, Quim Torra.
La reacció visiblement molesta del Govern basc no era cap sorpresa. Així que Sánchez va comparèixer dissabte, el PNB va afanyar-se a comunicar que suspenia l’aprovació dels Pressupostos Generals de l’Estat, uns comptes que ni tan sols no han estat presentats i que, en qualsevol cas, aniran lligats a mil variables i una. La més important de totes, sens dubte, el resultat de les eleccions basques que momentàniament han estat ajornades. Els penebistes necessitaran, sí o sí, del suport dels socialistes —i potser també d’Unides Podem— per tal d’arredonir la majoria absoluta.
De qualsevol manera, la resposta dels jeltzales ha estat nítida: no els agrada gens ni mica que les fàbriques es buiden amb la missió de què el confinament siga més estricte. Fins i tot dies abans de la notícia, la consellera de Desenvolupament Econòmic i Infraestructures, Arantza Tapia, ja havia advertit dels perills que amagava una eventual aturada absoluta i va comprometre’s a proporcionar tot el material de protecció necessari perquè les plantilles es mantingueren al seu lloc de treball.
El cas d’Aernnova
Aernnova fabrica estructures aeronàutiques per a multinacionals punteres del sector, com ara Airbus. És un dels emblemes de la indústria arrelada al País Basc, robusta i que ha sabut reinventar-se amb el pas del temps. A la planta que aquesta empresa de capital francès posseeix a Berantevilla —a la part sudoccidental d’Àlaba, a tocar de la província de Burgos— treballen 450 persones que porten tot el mes de març amb l’ai al cor.
I és que Àlaba s’ha convertit en un dels focus principals del coronavirus a l’Estat espanyol. Hi acumula 123 morts, gairebé tants com els 133 de Biscaia, una demarcació que li triplica la població, i cinc vegades per sobre de Guipúscoa, que multiplica per dos la població que les comarques alabeses. No debades, l’eix Àlaba-La Rioja s’ha erigit, conjuntament amb Madrid, Catalunya i les dues Castelles, en els focus principals de les malalties provocades pel Covid-19.
Tanmateix, els propietaris d’Aernnova no volien abaixar la persiana. Encara que l’empresa no desenvolupa una activitat prioritària i que a la plantilla ja s’havien registrat dos casos de contagiats pel virus, la producció va reprendre’s divendres passat, 25 de març com si res no haguera succeït. Després d’una aturada d’una setmana —del 16 al 24 de març— motivada per la por als contagis i l’aïllament a què s’havien de sotmetre alguns operaris, la planta va reobrir les portes aquell dia amb el 40% del personal i la intenció que progressivament, fins el 30 de març, se n’incorporara el 60% restant. Molestos per la mesura, les organitzacions sindicals havien convocat una vaga indefinida a partir d’aquest dimarts, 31 de març, a fi de “garantir la salut dels treballadors”.
EH Bildu, als antípodes
Mentre els sindicats d’Aernnova comunicaven la decisió de convocar una vaga indefinida, a la carrera de San Jerónimo de Madrid, a 364 quilòmetres de distància, el diputat penebista Mikel Legarda abonava la tesi de no aturar per complet l’economia. Durant el ple del Congrés que debatia la pròrroga de 15 dies més del reial decret que regula l’estat d’alarma —que va allargar-se fins les dues de la matinada— va considerar que, atenent a raons “científiques i sanitàries”, aquesta és l’eixida “més adequada”. D’una banda, el PNB afirmava que cal abocar tots els recursos materials i assistencials possibles en el sistema sanitari, i de l’altra, indicava que calia “mitigar-ne l’impacte econòmic i social”. Legarda va instar les diverses administracions a ser “extremadament sensibles i equilibrades” per “pal·liar-ne els efectes i estabilitzar la situació de disrupció econòmica i social”. Urkullu i els seus estan gestionant aquesta crisi sanitària amb un ull posat als hospitals, però amb el desig indissimulat que les mans no deixen de treballar a les fàbriques.
El seu discurs dista molt, moltíssim, dels que van pronunciar aquell dia Gabriel Rufián, Mertxe Aizpurua i Néstor Rego en nom d’Esquerra, EH Bildu i el BNG, respectivament. Tots tres van reclamar l’aturada de l’activitat econòmica no essencial com la via més ràpida i segura de frenar els contagis. “En aquest context, la prioritat absoluta ha de ser la de salvar vides, no els comptes de resultats”, va etzibar Rego, qui va posar l’exemple d’Itàlia i també el del Quebec, on a penes s’havien produït quatre morts quan va prendre’s aquesta determinació. “No té cap sentit demanar-li a la gent que no isca de casa diumenge i que dilluns s’hagen de reunir amb desenes, centenars o milers de companys i de companyes a una fàbrica, un banc o un call center”, va exposar.
Aizpurua, en representació de l’esquerra abertzale, va ser més contundent, remetent a la ideologia pura i dura: “Ens trobem davant un drama humanitari que evidencia que, en el model econòmic neoliberal, vivim per treballar en lloc de treballar per viure dignament”, va asseverar, “ens condemnen a treballar a fi que la roda del capitalisme no s’ature, encara que el combustible que moga aquestes rodes siguen les nostres pròpies vides”. La portaveu d’EH Bildu va destacar que “les vides de la gent valen molt més que els beneficis econòmics del gran capital”. La diputada de la CUP Mireia Vehí va expressar-se de manera semblant.
Aizpurua, tal com ja havia anunciat la coalició sobiranista, va decidir abstenir-se a la votació per a la pròrroga de l’estat d’alarma perquè no comportava el “tancament total de l’activitat productiva no essencial o de primera necessitat”.
Urkullu i Sánchez, condemnats a entendre’s
A la conferència de presidents autonòmics celebrada la setmana anterior, diumenge 22 de març, la posició del lehendakari basc, Íñigo Urkullu, ja havia contrastat bastant amb la del president català, Quim Torra, el castellano-lleonès Alfonso Fernández Mañueco o el murcià Fernando López Miras, que van posicionar-se a favor del cessament immediat de l’activitat econòmica no peremptòria. Una opció dràstica que també fou secundada per la balear Francina Armengol i el canari Ángel Víctor Torres, ambdós del PSOE.
Davant aquesta crisi tan severa com inesperada, el lehendakari Urkullu ha implementat respostes de caràcter sanitari sense perdre de vista, en cap moment, el desig de preservar les bases que ajuden a recuperar l’economia. L’importa la salut d’avui, però li preocupa tant o més la situació en què quedarà la indústria basca un cop passe la pandèmia.
Així, el màxim dirigent del Govern basc va anunciar el matí del 13 de març —la vespra de la declaració de l’estat d’alarma per part de Sánchez— l’activació de la declaració d’alerta o emergència sanitària en Euskadi, que preveu un protocol extens de mesures, com ara la restricció d’accés a determinades zones o el confinament de les persones a les seues cases, evitant d’acollir-se a les més agosarades. Urkullu, però, no va precisar-ne les conseqüències fins 24 hores més tard, el matí de dissabte 14 de març, quan ja hi havia una vintena de morts i més de 500 casos positius per coronavirus, la major part dels quals a la demarcació d’Àlaba. Va ser llavors que el seu Govern va decretar el tancament dels museus, de les esglésies i dels locals de restauració —societats gastronòmiques incloses— tot descartant, en qualsevol cas, el possible confinament de la població. Aquella vesprada, en canvi, Sánchez prohibia l’abandonament del domicili excepte per un seguit de causes concretes, molt ben justificades. Una de les quals, acudir al lloc de treball.
“Els petits comerços, els professionals, els autònoms, els tallers, las petites i mitjanes empresess, les nostres empreses grans… Tots els sectors tenen dificultats serioses per tal de mantenir la seua activitat”, es va plànyer el 20 de març, a la seua al·locució davant el comitè assessor que ha creat en matèria de protecció civil. “Ens correspon activar totes les mesures que garantisquen el present i que preserven el futur del nostre teixit econòmic”, va emfasitzar. “Hem de garantir l’atenció sanitària i els serveis essencials alhora que conservem, tant com siga possible, l’activitat econòmica i els llocs de treball”, va afegir.
Dos dies més tard, en una entrevista concedida al segon canal d’Euskal Telebista (ETB2), Urkullu insistia en la necessitat d’evitar l’entrada en “coma” d’una economia que, tal com diu, “n’eixirà molt malmesa”. Per això mateix, va descartar un redoblament de les condicions del confinament i una aturada superior de l’economia que actuara com a tallafoc del virus. “L’economia ha de continuar el seu funcionament”, responia de manera directa. Fins i tot anava més enllà i negava la malignitat dels aspectes més polèmics del decret d’alarma signat per Sánchez, que inclou, entre més coses, el desplegament de l’exèrcit al País Basc, un comandament policial únic del Ministeri de l’Interior al qual ha de sotmetre’s temporalment l’Ertzaintza o la tutela sanitària del Ministeri que encapçala Salvador Illa: “No s’ha produït una invasió de competències”, assegurava el lehendakari.
Urkullu no posava damunt la taula, ni com a mera possibilitat, el tancament amb pany i forrellat de la indústria pròpia, conscient que hi havia en joc milers i milers de llocs de treball. La patronal Confebask compartia la seua preocupació pel futur d’un sector que ocupa 300.000 persones a Euskadi. De fet, un cop s’ha conegut el gir de 180 graus del Govern espanyol, el president de la patronal biscaina Cebek, Iñaki Garcinuño, ha lamentat la “influència” d’Unides Podem en una decisió final que li resulta del tot incomprensible: “La indústria basca no pot permetre’s un tancament, i encara menys un tancament com aquest”, ha declarat a Europa Press. Al seu torn, la consellera Tapia ha proclamat que, per mantenir els serveis bàsics, n’hi ha d’altres que són “absolutament necessaris” perquè “es treballa en cadena”.
Fins que dissabte va comunicar una frenada en sec de l’activitat econòmica fins després de la Setmana Santa, les tesis de Sánchez se situaven a l’òrbita de les d’Urkullu, que s’hi sentia protegit. El cop de volant del president espanyol, però, l’ha deixat completament desubicat, amb la sensació que aquell li ha jugat una mala passada. Tot i això, no hi ha males passades que l’aritmètica al Congrés i el Parlament de Vitòria no siguen capaces de resoldre. La necessitat mútua i el perfil moderat de tots dos de ben segur que contribuirà al reenamorament.
Informa:ELTEMPS.CAT (31-3-2020)
