EL DILEMA DE LA NOVA OFERTA INFANTIL I JUVENIL DE TV3

“El dilema de la nova oferta infantil i juvenil de TV3”:
(ÀLEX GUTIÉRREZ )
No vaig veure en el seu moment Bola de drac, però la paternitat m’ha arrossegat a llegir ara els còmics i recuperar la sèrie. I em meravella com una ficció plena de violència i amb un dels personatges principals que encarna el tòpic de pervertit pogués fer-se un lloc en un canal públic com TV3. El truc, per dir-ho d’alguna manera, és que el protagonista tenia el cor pur i representava tot de valors nobles: la innocència, la lleialtat, la bondat, l’esperit de superació. No és d’estranyar que es convertís en un èxit absolut.

El que sí que vaig mirar en el seu moment va ser La bola de cristal. De nou, es tractava d’un programa molt incorrecte, si apliques els criteris habituals –i qüestionables– de mantenir la canalla dins d’una bombolla. Allà vaig veure per primer cop Pablo Carbonell cantar la mítica Mi agüita amarilla, sobre el cicle de l’aigua a partir d’una micció cervesera, sis o set anys abans que tingués jo edat legal per beure. No cal dir-ho, La bola de cristal és recordat encara per la meva generació com una gran finestra meravellosa al món del cinema, la música, l’humor i la crítica social.

TV3 discuteix aquests dies sobre com ha de ser la nova aposta infantil i juvenil. Em consta que hi ha diverses visions en joc. També que està costant d’encaixar-les. Un dels nusos gordians que cal resoldre és com fer una programació que sigui atractiva comercialment i, al mateix temps, portadora dels valors de servei públic que TV3 està obligada a transportar.

Una de les frases mítiques de Joaquim Maria Puyal és: “El primer que necessita la televisió pública és públic”. Impossible no estar-hi d’acord. La veritable força de qualsevol mitjà de comunicació és la gent que se’l fa seu. A partir d’aquí, les estadístiques ens diuen que els més joves i petits no s’estan fent seva TV3. És a dir, no tenen una relació significativa amb la seva marca, amb l’univers simbòlic que projecta, amb la seva mirada, amb el model de llengua que proposa… Tot això mentre les privades alimenten el mite que televisió pública vol dir avorrida. Som, a més, en un context de tremendíssima oferta, inabastable

Aquests elements em fan pensar que cal una dosi extra d’audàcia. Intentar no quedar presoner d’una bombolla de pròpia creació. Estar connectats al món. Arriscar-se a cometre una falta personal, si això defensa una mica el terreny propi. Qualsevol consell assessor hauria tirat per terra Bola de drac o La bola de cristal. Per sort, les persones involucrades en repensar aquesta finestra són de primer nivell. Sort i encerts, a tots plegats.
Informa:ARA.CAT (16-5-2022)

86 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: