“El dilema inesperat de Marchena ”

El jutge haurà de decidir si allibera els cinc dirigents independentistes que obtindran representació a les corts espanyoles o en vulnera el dret de participació política
( PERE MARTÍ )

Al jutge Manuel Marchena li ha sortit un entrebanc de darrera hora, amb què no comptava quan va començar el judici: decidir què en fa, d’Oriol Junqueras, Jordi Sánchez, Josep Rull i Jordi Turull quan surtin elegits diputats, o de Raül Romeva( a la foto d’entrada) quan sigui senador, a les eleccions espanyoles del 28 d’abril. El 12 de febrer va començar el judici i tres dies després es van convocar les eleccions. En aquell moment cap dels polítics esmentats no era candidat, però ara tots tenen l’elecció assegurada perquè són caps de llista d’ERC o Junts per Catalunya a diverses demarcacions catalanes. Amb el reglament del congrés espanyol a la mà, la presa de possessió de l’acta ha de ser presencial davant la Junta Electoral espanyola, i han d’assistir a la sessió constituent que es farà el 21 de maig, cosa que obliga a excarcerar-los. Un fet que força Marchena a triar entre mantenir la cura processal amb què ha simulat actuar fins ara o cercar una sortida que, sigui quina sigui, vulnerarà el dret de participació política dels dirigents independentistes, cosa que no serà ben rebuda al Tribunal d’Estrasburg.

Els encausats van ser suspesos com a diputats al Parlament de Catalunya pel jutge Llarena, però no per als càrrecs que puguin exercir en el futur. Per a obtenir la condició de diputats al congrés haurien de renunciar als escons al parlament, però la llei electoral espanyola estableix que no poden ser suspesos fins que no hi hagi una sentència ferma, cosa que no passarà fins després de l’estiu. Llarena va fer una suspensió ad hoc, en una de les irregularitats més greus del procés d’instrucció, aplicant-los l’article 384 bis de la llei d’enjudiciament criminal, tot i que va obrir la porta a la possibilitat que els diputats suspesos no haguessin de renunciar definitivament al seu escó i poguessin ser substituïts temporalment per uns altres membres de la seva candidatura. Aquest article preveu que en els casos de presó provisional pels delictes d’integració i relació amb bandes armades, individus terroristes o rebels, el processat serà suspès automàticament del càrrec públic mentre duri la situació de presó. Però aquests delictes no els són pas imputables, als dirigents independentistes, si no és que es fa una vulneració escandalosa de la interpretació de la llei, com es pot veure en el judici, amb tots els paranys i manipulacions que s’hi observen.

El gran dilema: alliberar-los o no alliberar-los

Marchena pot seguir el camí de Llarena, amb el risc que significa amb vista a Estrasburg, o desautoritzar-lo i cercar unes altres vies. Els membres del tribunal també hauran de decidir si els candidats poden fer campanya, com qualsevol altre candidat, i de quina manera poden participar en els debats al congrés espanyol o al senat, mentre no siguin inhabilitats. Els advocats de les defenses no són gaire optimistes quant a la posada en llibertat dels seus clients, però tenen previst de demanar-ho quan arribi el moment. Tenint en compte com funciona la justícia espanyola, creuen que a tot estirar els deixaran recollir l’acta i en acabat els suspendran, tornant-los a aplicar l’article 384 bis de la llei d’enjudiciament criminal, de manera que es vulnerarà per segona vegada el dret de participació política. Com a mal menor, aquest és un argument més a afegir a la llista d’Estrasburg. De moment, els cinc encausats que són candidats ja han demanat avui a Marchena la llibertat per a poder participar en la campanya electoral.

Aquests dies veurem quina solució adopten els magistrats de la sala segona del Suprem, però, acabi com acabi, es demostra que la decisió de Junts per Catalunya i ERC de situar els presos al capdamunt de la llista no era per a fer xantatge emocional als electors sinó per empènyer contra les cordes Marchena i denunciar la situació d’indefensió en què es troben. És molt possible que la justícia espanyola torni a trepitjar els drets dels presos independentistes, com ha fet fins ara, però també és probable que això tingui conseqüències electorals el dia 28 d’abril. En aquesta situació d’injustícia continuada, l’única solució que té l’independentisme és defensar-se a les urnes, com ha fet sempre.

Informa:VILAWEB.CAT (4-4-2019)