EL DILUVI, GRUP MUSICAL: ” EL VALENCIÀ S’ESTÀ PERDENT AL CARRER”

( ALBERT DEGÀ )
És impossible separar El Diluvi de la figura d’Ovidi Montllor. No només es diuen així en el seu honor, sinó que la seva obra està present en bona part de les cançons d’aquest grup valencià. Ja fa més de 10 anys que fan música, i que es dediquen concretament a fer folk. En el seu darrer disc, Present (Halley Supernova), la banda explora noves sonoritats sense deixar de banda el seu estil. En aquesta entrevista amb El Món, Flora Sempere (veu), David Payà (violí) i Andreu ferre (baix) reflexionen sobre què implica barrejar l’autotune amb la bandúrria, quina evolució política ha viscut el grup i quina és la situació de la llengua al País Valencià.

El vostre estil es basa en el folk, però no heu tingut cap problema en apostar per les noves sonoritats en els vostres darrers treballs. Per què?

Flora Sempere: Perquè si no, ens avorriríem! Som persones amb inquietuds, i tenim ganes d’experimentar dins les nostres possibilitats.

Semblava impossible que l’autotune es pogués barrejar amb el folk. I vosaltres ho heu aconseguit.
i20 Híbrido. Configúralo Configura tu i20 Híbrido y dale ese toque personal que tú sabes Patrocinado por Hyundai

David Payà: Sí, a l’anterior treball ja vam intentar de fer una passa cap a aquesta direcció, i vam donar-nos una mica de marge per provar coses noves. I per a aquest disc hem tingut més temps, i hem volgut mirar de jugar per veure què passava.

Independentment de si el disc és millor o no que els anteriors, en aquest sí que s’aprecia que la producció està més treballada.

Flora Sempere: Això és perquè hem tingut molt més temps que en els àlbums anteriors! Hem pogut aprofitar la situació actual de la pandèmia per donar-nos més temps i més llibertat. D’aquesta manera hem pogut curat molt tot el que hem fet. I quan hem tocat a l’estudi ho hem fet molt a gust.

Creieu que esteu en camí d’acabar eliminant el folk del vostre estil?

Andreu Ferre: No ho crec, no! Penso que és un disc que encara en té molt, d’aquest estil; i penso que no cal abandonar el folk per deixar de fer-ne. Vull dir que pots tocar altres estils però mantenint una base o unes melodies que mantinguin la sonoritat folk. Però potser algun dia ho arribem a fer, això mai se sap.
Andreu Ferre, en un moment de l’entrevista, amb David Payà mirant-se’l | Jordi Borràs
Andreu Ferre, en un moment de l’entrevista, amb David Payà mirant-se’l | Jordi Borràs

Flora Sempere: El que és cert és que nosaltres utilitzem uns instruments que, encara que ho vulguis evitar, sempre sonaran folk.

En aquest nou àlbum hi ha moltes col·laboracions amb altres artistes. Com els heu triat?

Flora Sempere: Tots son amics nostres, gent que ja coneixem d’haver coincidit amb ells en concerts i festivals.

David Payà: Són col·laboracions buscades des de l’amistat i l’admiració. Amb Auxili i amb Zoo hem tocat tantes vegades junts que a vegades semblava que fèiem gira conjunta. Quan fèiem algunes de les cançons ja pensàvem qui podria col·laborar.

Andreu Ferre: Una de les coses més maques de tenir una col·laboració en una cançó és que aquest artista ajuda a modificar el tema per tenir-ne una millor versió.

El vostre grup sempre ha estat lligat a la figura d’Ovidi Montllor. Quina presència té en aquest disc?

Andreu Ferre: És el primer disc que no posem una cançó de l’Ovidi, però hem de recordar que ens diem El Diluvi, i això ja marca la nostra vinculació amb ell. I si et fixes en les lletres d’aquest nou treball, hi ha algunes cançons que contenen frases seves.

En algun moment us deslligareu d’aquesta figura?

Andreu Ferre: Crec que mai no ho farem, perquè està en l’imaginari del Diluvi i en el del col·lectiu social; de la mateixa manera que no crec que ens deslliguem d’Estellés o Fuster. Al final és que ens influeix la seva manera de pensar, i ens agrada molt referenciar-los.

Com ha evolucionat el vostre pensament polític? Ja fa una dècada que existiu com a grup.

David Payà: Sí que és veritat que vas creixent i llegint més, i coneixent persones que t’aporten altres lectures a les quals tu potser no arribaries mai, i això ens ha ajudat a evolucionar. No som les mateixes persones ara que abans, i abans segurament érem més teòrics. Abans, per exemple, sabíem que existia un problema amb l’habitatge, i ara vivim aquest problema. Tot això es fa escrivint des d’un altre punt de vista. El Diluvi ens ajuda a créixer.

Les vostres mateixes lletres han canviat de sentit, per a vosaltres, a mida que ha passat el temps?

Flora Sempere: A l’hora de cantar sí que és veritat que jo interpreto un paper, i no evocava les mateixes coses fa cinc anys que ara. Jo no penso en les mateixes coses quan canto.

David Payà: Les cançons estan vives, i al final la gent això s’ho fa seu, i cobra una transcendència que tu al final no t’esperaves.

Parlem sobre el valencià. El País Valencià comença a véncer l’estigma sobre la llengua?

Flora Sempere: Sí que és cert que el seu ús ja no està tan estigmatitzat, però també és veritat que l’altre dia estava enmig de València i vaig topar-me amb una manifestació de pares que no volen que els seus fills estudiïn no “en valencià”, sinó la llengua en ella mateixa.

Vols dir que la situació no millora gaire?

Flora Sempere: Vull dir que cal recordar que hi ha gent que lluita per aconseguir el contrari, perquè torni a estar estigmatitzat. No pots abaixar la guàrdia. La situació del valencià està millor, però no podem abaixar la guàrdia.

David Payà: Al País Valencià hi ha molta feina a fer pel que fa a la llengua. Defensar el valencià a l’escola és una lluita diària, però bonica i agraïda. A vegades ens passa que anem a pobles on la majoria és castellanoparlant però igualment la gent canta les nostres cançons.

Andreu Ferre: I pel que fa a la música, cada cop hi ha més indústria, però la veritat és que a mi el que més em preocupa és el carrer. Hi ha una cosa molt important, i és que abans el valencià no es parlava a les aules, però sí al pati; i a dia d’avui el valencià es parla a les aules, però no al pati. Estem perdent el carrer.
Vols ser el primer a rebre les últimes notícies sobre Catalunya? Clica aquí per subscriure’t al nostre canal de Telegram
T’ha interessat aquest contingut? Subscriu-te al nostre butlletí i rebràs més informació al teu correu electrònic
Informa:ELMON.CAT (23-1-2022)

76 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: