EL DISCURS DE NADAL DE FELIPE VI: POBRE, AVORRIT I FUGISSER

(JOSÉ ANTIC)

En línia amb els textos que sol produir la factoria del palau de la Zarzuela per a tots els nadals: quatre pinzellades sobre els temes d’actualitat, sigui l’eurpció del volcà a l’illa de la Palma, la pandèmia, la Unió Europea, la crisi econòmica, l’ocupació, el paper dels sanitaris, la Constitució, els últims 40 anys o la convivència; absolutament esquiu del tema territorial i de la qüestió catalana i totalment evasiu sobre el retorn a Espanya del rei emèrit, fugit als Emirats Àrabs Units des d’agost del 2020, assetjat per diferents temes de corrupció. Sense citar-lo, la següent frase sembla estar dedicada al seu pare, Joan Carles I: “Hem d’assumir, cada un, les obligacions que tenim encomanades; respectar i complir les lleis i ser exemple d’integritat pública i moral”.

Com ja va fer al discurs nadalenc de 2020, cap retret al seu pare, ni tampoc cap insinuació directa. En ple debat sobre el retorn del rei emèrit a Madrid, que ell volia per als primers dies de l’any nou i a la Zarzuela, com si no hagués passat res res, Felip VI introdueix tan sols una falca genèrica sobre la necessària integritat pública i moral. Com casa aquesta frase amb el retorn del fugit Joan Carles I? Està dient que no hauria de tornar i que ja està bé a Abu Dhabi encara que el cost per a l’erari públic sigui elevadíssim? Com queda la monarquia espanyola, sens dubte, més que esquitxada pels casos de corrupció que la societat espanyola ha anat coneixent al mig de, primer, una enorme perplexitat i, més tard, amb gran irritació? N’hi ha prou amb el suport dels grans partits del règim del 78 per mantenir una institució desconnectada del batec diari del país i de les necessitats peremptòries d’una ciutadania cada vegada més exigent?

Pel que fa a Catalunya, exactament igual, fent seva aquella màxima tan marianista -de Rajoy, és clar- que dels problemes que no es parla pot ser que acabin desapareixent. De poc semblen haver-li servit les plantades permanents de les autoritats catalanes en totes les visites que ha realitzat a Barcelona o a qualsevol de les comarques catalanes. Tampoc les protestes que han seguit als seus desplaçaments i que només l’actual situació de pandèmia han aconseguit temperar. La monarquia segueix estant en uns paràmetres ridículs d’acceptació entre els catalans com ho demostren la gran majoria de les enquestes que es fan -perquè el CIS continua resistint-se des de fa més de sis anys a preguntar sobre la valoració de la Corona?, és acceptable aquesta apagada informativa?- Una de les últimes enquestes conegudes és la realitzada pel Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat (CEO) i va concloure que un 72% dels catalans és partidari de la república i que només el 15% prefereix la monarquia.

És, potser, la prova més palpable del perquè la societat catalana ha desconnectat de la monarquia espanyola i la considera una institució clarament allunyada dels seus interessos i de les seves necessitats. La fractura que es va produir l’octubre del 2017 amb l’agra i desafortunada intervenció televisiva del Rei no ha estat ni reparada, ni corregida. Els fets que s’han produït després -repressió, presó i exili de l’independentisme- han ampliat la distància de la societat catalana amb la monarquia, han acostat Felip VI als sectors més immobilistes i, el seu silenci, en moltes ocasions, ha acabat ubicant-lo més a prop de les posicions de PP i fins i tot de Vox. Sens dubte, mals companys de viatge.

Informa:ELNACIONAL.CAT (25-XII-2021)

200 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: