EL FENOMEN PARAULÒGOC I WORDLE: PER QUÈ ENS AGRADEN TANTS ELS JOCS LINGÜÍSTICS ?

“El fenomen Paraulògic i Wordle: per què ens agraden tant els jocs lingüístics?”
Els passatemps amb la llengua com a protagonista triomfen especialment als Països Catalans.
(GERARD FAGEDA )

La nova addicció dels catalans des de fa uns mesos són dos passatemps lingüístics: el Paraulògic i el Wordle. Les xarxes socials i els grups de WhatsApp en van plens. Milers d’usuaris hi juguen i comparteixen les paraules que han trobat al Paraulògic –sobretot es vanten dels tutis– i els resultats del Wordle en català, que des d’aquesta setmana es pot jugar també a través del diari ARA amb paraules vinculades a l’actualitat. Ara bé, per què ens agraden aquesta mena de jocs i tenen tant d’èxit entre els catalans?

“Ens motiven els reptes que ens posen a prova però que són assequibles, ja que si són massa difícils ens rendim ràpidament i si són massa fàcils i no ens requereix ni un mínim d’esforç ens avorreixen”, respon l’especialista en neurociència i professor a la Universitat de Barcelona David Bueno. També explica que aquesta mena de jocs són addictius perquè activen una part del cervell, el nucli estriat, que fa que siguem conscients de manera anticipada que el que estem fent ens donarà una recompensa i que ens sentirem bé. “El cas del Paraulògic, per exemple, és clar. A mesura que vas trobant paraules i sumant punts et van donant recompenses de forma bastant ràpida, passes del pollet sortint de l’ou al colom, del colom a l’ànec, i així anar fent; i tothom es posa les fites que vol i se l’adapta al seu nivell”, afegeix Bueno.

En aquest sentit, el polifacètic filòleg Màrius Serra, que no s’amaga de ser un “autèntic ludòpata”, assegura que si aquests jocs no viciessin, no s’haurien convertit en un fenomen. “Com en qualsevol addicció, s’hi dona una paradoxa: ens desperta mala consciència perquè dediquem molta estona a una activitat concreta, però, alhora, ens genera plaer”, apunta Serra. També assenyala que amb els jocs lingüístics o els concursos de cultura general, per exemple, no ens sentim tan malament com amb altres vicis perquè tenim la sensació que estem aprenent o culturitzant-nos i que, per tant, no estem perdent tant el temps. “Tenim la coartada educativa, que en part és certa, i la consciència més tranquil·la”, diu Serra, que també és escriptor i autor de mots encreuats del diari La Vanguardia.
Jugar per promoure la llengua

El Wordle i el Paraulògic han sigut un fenomen mundial, però als Països Catalans han triomfat especialment. Sense anar més lluny, segons les últimes dades publicades per Vilaweb, el diari que ha integrat el Paraulògic al seu portal, cada dia entren a jugar-hi unes 220.000 persones. “Als catalans, sempre que hi ha una proposta que té la llengua com a protagonista ens genera un plus de motivació. Hi ha gent que potser mai havia jugat a jocs de paraules, però ara li sembla que és una bona manera de promoure la llengua i s’hi ha acabat aficionant”, sosté Serra. “La llengua és un tret important de la nostra identitat, i el Paraulògic ens atrau perquè ens permet explorar fins on arriba el català i quant en sabem”, afegeix Jordi Ventura, guionista i autor dels mots encreuats de l’ARA.

Arran de l’èxit, l’Institut d’Estudis Catalans hi ha volgut reflexionar i fins i tot va celebrar una conferència amb diferents experts sobre la matèria. “És un fenomen de cultura de masses, més rellevant encara per a la llengua que el boom del manga en català, perquè aleshores la llengua no deixava de ser el vehicle i, ara, és el més destacat. És interessant que apareguin brots verds en un moment en què tot el dia es parla de la desaparició del català. Cal estudiar-ho, subratllar-ho i posar-ho en primer pla”, afirma Serra. De fet, des que es va posar en marxa el Paraulògic en català, les visites al Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans(DIEC) s’han multiplicat: va passar d’uns dos milions al mes de consultes a registrar-ne set el gener d’enguany. En aquest sentit, molts dels usuaris s’han queixat per les xarxes socials que algunes de les paraules que utilitzen correctament en català al dia a dia, com ara tiet/tieta o internet, no apareixen al DIEC i, per tant, no són vàlides al Paraulògic.
Tradició de mots encreuats

La tradició dels mots encreuats a Catalunya també és molt forta i ve de lluny. “La premsa catalana està influenciada per la manera de fer francesa, que va introduir Tísner a Catalunya i després ha impulsat sobretot Màrius Serra. Es basa més en l’enginy i en els jocs de paraules que no pas en la cultura popular i les preguntes de Trivial, és més críptic. És a dir, no es tracta d’endevinar qui és el deu grec del vi o de dir el sinònim d’una paraula, sinó que les definicions no són literals, amaguen un codi, són un anagrama, etc.”, explica Ventura.

Abans del Paraulògic i del Wordle, ara fa uns deu anys, ja en l’àmbit digital, també va tenir molt d’èxit l’Angry Words (Apalabrados), que té un funcionament similar al del mític joc de taula Scrabble. Una de les diferències amb els jocs que s’han posat de moda ara és que es necessitava un rival i, per tant, el ritme de la partida no el marcava només un mateix. A més, al Wordle es poden compartir les gestes amb els amics a través de WhatsApp o de les xarxes socials sense fer espòiler. “Pots presumir sense ensenyar exactament el resultat, ha sigut un encert clau”, considera Serra. Pel que fa al Paraulògic, en canvi, això és més difícil, i ja han sortit aixafaguitarres que es dediquen a revelar mots, com el compte Spoilògic. “Twitter ha hagut de tancar preventivament alguns perfils, perquè n’hi ha que han rebut moltes denúncies. És un joc que genera moltes tensions”, diu, rient, Serra.
Quatre trucs per jugar millor

Per ser un bon jugador de passatemps lingüístics no n’hi ha prou amb ser una persona culta i llegida. “No és el mateix un erudit que un savi, el primer té molts coneixements acumulats, però pot ser un tanoca absolut, i el segon sap combinar-los”, diferencia Serra. Així, respecte als mots encreuats, el més important és la pràctica i, sobretot, si es resolen sempre els del mateix crucigramista. “Els que ho fan cada dia segur que ja em coneixen els trucs, i tant és així que si algun dia no ho fes jo, ho notarien”, diu Ventura.

Al Wordle, la primera paraula és determinant. S’ha de mirar de fer servir el màxim de vocals (signifiquen un 50% de les lletres que utilitzem) i les consonants més habituals en català (la s, r, l, t, n), i no tenir pressa: rumia bé abans de posar massa de pressa una nova paraula. Per triomfar al Paraulògic, una de les tècniques que recomana Serra, que gairebé cada dia troba tots els mots possibles, és buscar paraules derivades de les que ja hem escrit. També aconsella anar fent petites pauses de tant en tant, anar girant les lletres del taulell, repetir síl·labes (com mama o rara) i, encara que potser us acabaran titllant de tramposos, consultar el DIEC. “És una bona manera d’aprendre paraules noves i, home, llegir diccionaris sempre és una lectura edificant”, subratlla Serra.

Informa:ARA.CAT (18-3-2022)

113 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: