Toni Comín s’allunya d’ERC i passa a Junts per Catalunya (JxCat). El moviment de l’exconseller, que serà número dos de Carles Puigdemont a la llista europea i que no ho vol presentar com un trencament i encara defensa la necessitat de “sumar” renunciant als perfils ideològics propis, enverina encara més les relacions entre republicans i l’espai postconvergent. A la impossibilitat de restituir el Govern i desplegar la República, que són un llast per un Govern “efectiu” condicionat per la repressió, s’hi suma una dura competència per l’hegemonia. Aquest n’és un capítol més que arriba just abans que arrenqui un cicle electoral a Madrid, als municipis i també a Europa.

Oriol Junqueras, màxim dirigent d’ERC, no vol llistes conjuntes amb JxCat per aconseguir el timó d’un nou procés independentista amb suports més amplis i Puigdemont combat a la rereguarda amb els seus socis de Govern per no perdre pistonada, postulant-se en tot moment com a actiu electoral i traçant el rumb des de Waterloo. La creació de la Crida, que aspirava a integrar ERC sota el seu paraigua i que va integrar a la seva direcció l’alcalde republicà de Montblanc, Josep Andreu, ja anava en aquesta direcció. I mentre es debat d’unitat orgànica, la unitat estratègica segueix sense aparèixer, malgrat els intents -fallits- que hi ha hagut per reestablir-la.

Toni Comín és clau per entendre l’estructura política de l’exili. És el director executiu del Consell per la República -en perfil baix des de la presentació pública des del 8 de desembre a Brussel·les- i, amb el pas dels mesos, ha anat estrenyent llaços amb Puigdemont i distanciant-se de Junqueras i Marta Rovira, a qui ha comunicat, això sí, el pas cap a la llista postconvergent, que tindrà com a tercer nom destacat el de Clara Ponsatí. Tots tres dirigents van coincidir en el Govern escapçat pel 155 representant sensibilitats diferents i tots tres són a l’exili des de l’octubre del 2017.

Comín era l’home fort d’ERC al Consell per la República, però per ara el partit no es planteja ni despenjar-se’n ni buscar-li substitut

Puigdemont era -i és- afiliat al PDECat, mentre que Ponsatí va entrar com a independent a proposta de l’espai postconvergent. Comín, en canvi, ocupava una cartera d’ERC i, en el seu moment -quan va sortir de l’òrbita del PSC- gaudia d’una relació privilegiada amb Junqueras. Comín, una ànima lliure al marge de les sigles, ha fet un pas que a ERC ja tenien assumit des de fa temps que es produiria d’una o altra manera. La setmana passada ja va signar un article amb l’expresident i Ponsatí per una llista unitària.

La sensació al carrer Calàbria, asseguren algunes veus, és d'”alleujament” per haver resolt una situació que s’havia enquistat en el temps i que havia estat de difícil gestió arran de la negativa que atribueixen a Comín a renunciar a l’acta primer i a designar un substitut per al seu vot al Parlament després. A diferència de la resta de diputats processats, ell no està formalment suspès, però la seva decisió -en la línia de la dels diputats de JxCat- ha deixat ERC amb 31 vots en comptes de 32 al Parlament.

No li demanen l’acta perquè és excepcional

Els republicans, però, no han volgut fer casus belli del canvi de Comín. “Ell i les seves circumstàncies són clares”, assegura un dels principals coneixedors de la situació, que subratlla que a ERC comprenen la difícil situació d’exili forçat de l’exconseller i que, per tant, les discrepàncies s’han d’emmarcar en el context d’excepcionalitat.

Precisament per això, la portaveu, Marta Vilalta, ha explicat que el partit no li exigiria la renúncia a l’escó del Parlament ni faria cap moviment que pogués perjudicar la seva situació. Ni tan sols consideren que s’hagi de buscar un substitut d’ERC per incorporar-se al Consell de la República. I Comín ha correspost públicament amb un agraïment al partit amb qui ha compartit l’etapa més convulsa de la seva trajectòria política

ERC ho emmarca en l’estratègia de xoc de Puigdemont

Des d’ERC, però, s’inclou el fitxatge de Comín en una voluntat global de Puigdemont de torpedinar-los electoralment per capgirar els sondejos. Fent tàndem amb l’exconseller, entenen que l’expresident pretén desgastar-los, estratègia que es “retroalimenta” amb les aspiracions polítiques de Comín, a qui no es va oferir cap lloc a la llista europea d’ERC. Comín opina que els exiliats no poden desaprofitar l’ocasió de ser eurodiputats i internacionalitzar el conflicte. La formació d’Oriol Junqueras lamenta que s’estigui traslladant certa “agressivitat” en una part de l’independentisme per generar “animadversió” cap a ERC perquè consideren que només contribueix a alimentar la política de blocs i a dividir els partidaris de l’estat propi i empetitir l’espai.

La crispació, entenen, no ajuda a l’objectiu d’avançar cap a la República i va en la línia “contrària” del que propugna Junqueras, que és explorar la necessitat de crear vincles més enllà de l’independentisme. La clau, consideren, és ocupar la centralitat i no una reacció que impliqui radicalització i, en conseqüència, “aïllament”.

ERC també considera que les crides constants a fer candidatures unitàries estan supeditades a l’objectiu electoralista i a evitar que l’estratègia pragmàtica s’imposi per davant de la del xoc. Aquesta vegada ha estat el president Quim Torra qui, per enèsim cop, ha emplaçat els republicans a sumar en una sola llista a les europees encapçalada per Junqueras. Vilalta ha tornat a insistir que l’independentisme guanya més quan cadascun dels actors defensa el seu propi projecte amb els seus matisos i que després de passar per les urnes és quan es pot consensuar com es treballa conjuntament.

La visió de JxCat

JxCat, en canvi, ha acollit amb entusiasme evident el fitxatge de Comín, cuinat des de feia setmanes i que s’ha fet públic just l’endemà de la polèmica oberta amb Marta Pascal per l’estratègia de Puigdemont. Des de la seu de la candidatura, Laura Borràs ha assegurat que la figura de l’exconseller de Salut reforça el caràcter “unitari” i “transversal” de la candidatura postconvergent. La confecció, però, no és definitiva: si Junqueras s’avé a negociar, el número u està reservat per ell. “L’oferta es manté”, ha assegurat la candidata a les eleccions espanyoles, acompanyada de Míriam Nogueras.

Amb Comín, Puigdemont culmina un procés d’elaboració de llistes que porten la seva signatura explícita

La vicepresidenta del PDECat, que va de tres al Congrés darrere de Jordi Sànchez i Borràs, ha indicat que a JxCat li interessa més “el país que no pas els partits” -una manera de respondre també Pascal- i ha insistit en la denúncia contra la repressió com a eix de totes les campanyes. “També a Europa”, ha indicat Borràs. L’exconsellera de Cultura també ha valorat positivament les incorporacions d’Èrika Casajoana -ex d’Unió- i Gorka Knorr -exdirigent d’Eusko Alkartasuna- en una candidatura cuinada a Waterloo.

Als primers llocs tampoc hi haurà Beatriz Talegón malgrat que se la va sondejar per ser-hi i està totalment alienada amb l’estratègia de l’expresident i no estalvia retrets públics a Junqueras. La llista no tindrà en llocs de sortida cap dels membres del PDECat que aquests dies s’han anat apuntant a través del procés de primàries internes.

La qüestió va sobrevolar l’executiva de la formació nacionalista, que es va reunir de forma discreta durant el matí. Un dels dirigents consultats, integrat dins l’ala moderada, assenyalava que les “formes” no han estat les “adequades” a l’hora d’anunciar el nom de Comín, perquè alguns dels membres de l’executiva se n’han assabentat a través dels mitjans de comunicació. Amb la incorporació de l’exconseller, Puigdemont culmina un procés d’elaboració de llistes que porten la seva signatura explícita.