Divorci. La majoria política que va investir dissabte Ada Colau com a batllessa de Barcelona ja no existeix. En tres dies, ja ha perdut la majoria absoluta per culpa del divorci entre Manuel Valls i Albert Rivera. L’ex-primer ministre francès ha partit peres amb Ciutadans i quan semblava que els seus tres regidors blindaven la majoria, l’ex-batlle de l’Hospitalet de Llobregat Celestino Corbacho, que va votar Colau, ha decidit de quedar-se a Ciutadans, en canvi de ser, a més de regidor, el portaveu de la formació a la Diputació de Barcelona. És el problema que té pactar amb professionals de la política, personatges acostumats a vendre’s els principis, que així que poden et deixen plantada. Sense Corbacho, Valls té el seu vot i el d’Eva Parera, i la majoria de Colau és de 20 regidors, un per sota de la majoria absoluta. La situació es pot agreujar si es confirma el rumor que Valls deixa la política aviat, perquè aleshores Ciutadans recuperarà un altre regidor.

De moment, aquest regidor que ha perdut li farà falta a cada votació i no té gaire a triar: el PP de l’excèntric Josep Bou i els Ciutadans ultres de Rivera, que difícilment li donaran suport. Només té l’opció d’anar a picar la porta dels partits independentistes. Com que Colau considera que Junts per Catalunya és de dretes, un problema que sembla que no trobava en Valls, només pot trucar a la porta d’ERC, el partit al qual ha pres la batllia. No és el millor moment. Ernest Maragall va fer mans i mànigues per pactar un govern republicà amb Barcelona en Comú, fins i tot va oferir de repartir-se la batllia, i Colau el va menystenir. Ara se sent ferit, com és normal.

Una de les primeres coses que s’haurà de votar serà el nou cartipàs que Colau negocia amb el PSC, en què els socialistes guanyen pes. Sense majoria absoluta tot es complica. La sort que té Colau és que Maragall no pot presentar una moció de censura, perquè amb Junts per Catalunya no tenen majoria absoluta, però els republicans recuperen pes. Els seus vots seran imprescindibles al ple. Colau pot governar a cop de decret, però el cartipàs i el pressupost, entre més decisions importants, passen pel ple. El desgast de la batllessa pot ser considerable segons com mogui a partir d’ara les seves peces ERC. Tampoc no s’ha de descartar que es reobri el debat sobre el repartiment de la batllia, perquè Maragall va guanyar les eleccions.

Pressió sobre els Comuns

De tota manera, la pressió de l’entorn dels comuns sobre els republicans serà molt forta, d’ara endavant. Ja ho havia començat a ser hores després de la investidura, quan van apel·lar amb cinisme a la seva condició de partit d’esquerres perquè votessin a favor del govern del PSC i BComú, amb el propòsit que Colau es pogués estalviar d’embrutar-se les mans amb el vot de Valls. L’estratègia de Colau era governar amb el PSC, amb el suport extern d’ERC. L’argumentari que havia començat a activar l’entorn comú era que ERC havia de ‘demostrar’ que era un partit d’esquerres fent costat al govern de Barcelona en Comú i el PSC. ERC, doncs, no podia fer una oposició dura a la batllessa, perquè això seria fer el joc a la ‘dreta’. Ara que els necessita tant sí com no, creixerà la pressió sobre els republicans.

És curiós que ERC hagi de demostrar que és d’esquerres davant un govern municipal investit amb els vots de la dreta xenòfoba de Ciutadans, parapetada darrere el jacobí Manuel Valls i el socialista Celestino Corbacho. Per tapar aquest pecat original, Colau va penjar de seguida el llaç groc i els comuns van engegar una campanya de criminalització contra els manifestants independentistes que hi havia a plaça de Sant Jaume. Una cortina de fum d’aquelles que Colau sap fer tan bé. I que alguns s’han empassat, perquè sempre consideren més greus uns suposats insults que els presents neguen que no pas que un regidor, Joaquim Forn, sigui en presó preventiva acusat d’uns delictes que no va cometre perquè no van existir.

Informa:VILAWEB.CAT (19-6-2019)