“Ecologisme lingüístic ”
«En l’actual estat autonòmic la pervivència del català (o de l’aranès) és impossible» · Sisè article de la sèrie ‘El futur del català’, avui a càrrec d’Albert Rossich

( ALBERT ROSSICH )

A Catalunya, l’ús oral del català era del 46% el 2003, 35,6% el 2008, 36,3% el 2013 i 36,1 el 2018. El del castellà era del 47,2% el 2003, 45,9 el 2008, 50,7 el 2013 i 48,6 el 2018 (dades de la Generalitat). Hi ha un salt molt negatiu entre el 2003 i el 2008; després, els usos varien poc, però sense que el català recuperi una posició de fortalesa. L’existència d’un bilingüisme asimètric (tots els catalanoparlants saben castellà, però al revés no) penalitza el parlant bilingüe, l’únic que pot canviar de llengua: un sol castellanoparlant pot fer que tot un grup s’acabi relacionant en castellà. La importància global de l’espanyol i el contacte lingüístic fan que la supeditació del català ja sigui estructural. Per això, en l’actual estat autonòmic la pervivència del català (o de l’aranès) és impossible.

En teoria això es podria evitar si catalanoparlants i castellanoparlants tinguessin a Espanya els mateixos drets. És a dir, si el català fos la llengua de l’estat (al costat del castellà), si fos l’únic idioma oficial al seu territori, i si l’estat vetllés per la seva projecció internacional i la cohesió de les regions que el parlen. És, amb algunes particularitats, el sistema del Canadà, Bèlgica o Suïssa. Però l’experiència dels últims segles demostra que l’estat espanyol, amb més o menys virulència –a vegades, amb tota la virulència–, ha obrat sempre contra això.

En una Catalunya independent és possible actuar d’una manera més garantista que a l’estat espanyol. El català és la llengua específica del territori, la que el singularitza, i això li dóna una fortalesa inicial. L’espanyol també pot tenir reconeguda l’oficialitat, però assegurant que el català, com a primera llengua del nou estat, manté una posició com a mínim igualitària en tots els àmbits, amb actes de discriminació positiva per garantir-ne la pervivència. Aquestes mesures de defensa, basades en l’ecologisme lingüístic, s’hauran de prendre amb el suport del parlament, per evidenciar que tenen l’acceptació de la majoria de la població.

*Albert Rossich
Catedràtic de filologia catalana (Universitat de Girona)
Informa:VILAWEB.CAT (10-11-2020)