EL FUTUR DE LA LLENGUA (5): “EN L’ESTAT AUTONĂMIC NO POT SOBREVIURE”

“Ecologisme lingĂźĂstic ”
ÂŤEn l’actual estat autonòmic la pervivència del catalĂ (o de l’aranès) ĂŠs impossibleÂť ¡ Sisè article de la sèrie ‘El futur del catalĂ ’, avui a cĂ rrec d’Albert Rossich
( ALBERT ROSSICH )
A Catalunya, lâĂşs oral del catalĂ era del 46% el 2003, 35,6% el 2008, 36,3% el 2013 i 36,1 el 2018. El del castellĂ era del 47,2% el 2003, 45,9 el 2008, 50,7 el 2013 i 48,6 el 2018 (dades de la Generalitat). Hi ha un salt molt negatiu entre el 2003 i el 2008; desprĂŠs, els usos varien poc, però sense que el catalĂ recuperi una posiciĂł de fortalesa. Lâexistència dâun bilingĂźisme asimètric (tots els catalanoparlants saben castellĂ , però al revĂŠs no) penalitza el parlant bilingĂźe, lâĂşnic que pot canviar de llengua: un sol castellanoparlant pot fer que tot un grup sâacabi relacionant en castellĂ . La importĂ ncia global de lâespanyol i el contacte lingĂźĂstic fan que la supeditaciĂł del catalĂ ja sigui estructural. Per això, en lâactual estat autonòmic la pervivència del catalĂ (o de lâaranès) ĂŠs impossible.
En teoria això es podria evitar si catalanoparlants i castellanoparlants tinguessin a Espanya els mateixos drets. Ăs a dir, si el catalĂ fos la llengua de lâestat (al costat del castellĂ ), si fos lâĂşnic idioma oficial al seu territori, i si lâestat vetllĂŠs per la seva projecciĂł internacional i la cohesiĂł de les regions que el parlen. Ăs, amb algunes particularitats, el sistema del CanadĂ , Bèlgica o SuĂŻssa. Però lâexperiència dels Ăşltims segles demostra que lâestat espanyol, amb mĂŠs o menys virulència âa vegades, amb tota la virulènciaâ, ha obrat sempre contra això.
En una Catalunya independent ĂŠs possible actuar dâuna manera mĂŠs garantista que a lâestat espanyol. El catalĂ ĂŠs la llengua especĂfica del territori, la que el singularitza, i això li dĂłna una fortalesa inicial. Lâespanyol tambĂŠ pot tenir reconeguda lâoficialitat, però assegurant que el catalĂ , com a primera llengua del nou estat, mantĂŠ una posiciĂł com a mĂnim igualitĂ ria en tots els Ă mbits, amb actes de discriminaciĂł positiva per garantir-ne la pervivència. Aquestes mesures de defensa, basades en lâecologisme lingĂźĂstic, sâhauran de prendre amb el suport del parlament, per evidenciar que tenen lâacceptaciĂł de la majoria de la poblaciĂł.
*Albert Rossich
CatedrĂ tic de filologia catalana (Universitat de Girona)
Informa:VILAWEB.CAT (10-11-2020)