EL FUTUR DE LA LLENGUA: DE MOMENT, EL CATALÀ A TOT ESTROP

“SituaciĂł de la llengua o llengua de la situaciĂł?”
ÂŤCatalĂ  a tot estrop, doncs. I no pas per cap rèmora sentimental. SinĂł per voluntat de poderÂť ¡ Primer article de la sèrie ‘El futur del catalĂ ’, avui a cĂ rrec de Josep Murgades

( JOSEP MURGADES )

Valgui ara i aquí de capgirar un sintagma esdevingut tòpic (‘situació de la llengua’) i, doncs, demanar-nos sobre la llengua de la situació. La llengua ja esdevinguda hegemònica arreu, en gairebé tota mena d’àmbits, de medis i de mitjans. A diferència de l’altra, de la marcada, de la subordinada, per més que hagi estat secularment la del país.

En fase, aquesta, cada cop mÊs recessiva; mÊs bandejada dels usos funcionals com degradada en la seva especificitat diferencial. Així com, aquella, en fase cada cop mÊs expansiva, mÊs difosa en els registres domèstics i col¡loquials com en els mediàtics i formals.

Resistir-se llavors a acceptar aquest fet no és sinó una de tantes variacions possibles de negacionisme: de l’holocaust, de la covid-19, de la imposició a sang i a foc de l’espanyol en terra catalana.

Un negacionisme, l’aquí impugnat, retroalimentat tant pel cofoisme endogen com pel cinisme exogen. Pel carallotisme suïcida dels qui propaguen un triomfalisme mesell com per la voluntat genocida dels qui es pretenen víctimes en lloc de confessar-se botxins.

Llavors, què fer per revertir una substitució galopant, fomentada tant des d’un ampli dispositiu oficial fet de reglaments i de normatives com des d’unes inèrcies personals alienants?

No veure, en les formacions polítiques espanyoles, altre propòsit que no sigui un de liquidacionista amb procediments més o menys expeditius és gairebé tan ingenu com creure en el mannà salvífic predicat, des d’opcions polítiques sobiranistes, a propòsit d’una ara per ara més que hipotètica independència (que tampoc no garantiria la supervivència de la llengua).

S’imposa aleshores, si més no de moment, apel·lar un cop més a aquella ‘voluntat d’ésser’ ponderada per Vicens Vives com a tret constitutiu dels catalans. Cosa que implica fer objecció de llengua sempre que hom no es vegi constret, per necessitat urgent o per conveniència ocasional, a servir-se de l’espanyol. Català a tot estrop, doncs. I no pas per cap rèmora sentimental. Sinó per voluntat de poder. D’aconseguir que la llengua d’aquest país esdevingui gradualment la llengua d’integració social en prioritària instància.

Josep Murgades
CatedrĂ tic de filologia catalana a la UB

Informa:VILAWEB.CAT (8-11-2020)

87 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: