EL FUTUR DE LA LLENGUA: DE MOMENT, EL CATALÀ A TOT ESTROP

“Situaci√≥ de la llengua o llengua de la situaci√≥?”
¬ęCatal√† a tot estrop, doncs. I no pas per cap r√®mora sentimental. Sin√≥ per voluntat de poder¬Ľ ¬∑ Primer article de la s√®rie ‘El futur del catal√†’, avui a c√†rrec de Josep Murgades

( JOSEP MURGADES )

Valgui ara i aqu√≠ de capgirar un sintagma esdevingut t√≤pic (‚Äėsituaci√≥ de la llengua‚Äô) i, doncs, demanar-nos sobre la llengua de la situaci√≥. La llengua ja esdevinguda hegem√≤nica arreu, en gaireb√© tota mena d‚Äô√†mbits, de medis i de mitjans. A difer√®ncia de l‚Äôaltra, de la marcada, de la subordinada, per m√©s que hagi estat secularment la del pa√≠s.

En fase, aquesta, cada cop més recessiva; més bandejada dels usos funcionals com degradada en la seva especificitat diferencial. Així com, aquella, en fase cada cop més expansiva, més difosa en els registres domèstics i col·loquials com en els mediàtics i formals.

Resistir-se llavors a acceptar aquest fet no és sinó una de tantes variacions possibles de negacionisme: de l’holocaust, de la covid-19, de la imposició a sang i a foc de l’espanyol en terra catalana.

Un negacionisme, l‚Äôaqu√≠ impugnat, retroalimentat tant pel cofoisme endogen com pel cinisme exogen. Pel carallotisme su√Įcida dels qui propaguen un triomfalisme mesell com per la voluntat genocida dels qui es pretenen v√≠ctimes en lloc de confessar-se botxins.

Llavors, què fer per revertir una substitució galopant, fomentada tant des d’un ampli dispositiu oficial fet de reglaments i de normatives com des d’unes inèrcies personals alienants?

No veure, en les formacions polítiques espanyoles, altre propòsit que no sigui un de liquidacionista amb procediments més o menys expeditius és gairebé tan ingenu com creure en el mannà salvífic predicat, des d’opcions polítiques sobiranistes, a propòsit d’una ara per ara més que hipotètica independència (que tampoc no garantiria la supervivència de la llengua).

S‚Äôimposa aleshores, si m√©s no de moment, apel¬∑lar un cop m√©s a aquella ‚Äėvoluntat d‚Äô√©sser‚Äô ponderada per Vicens Vives com a tret constitutiu dels catalans. Cosa que implica fer objecci√≥ de llengua sempre que hom no es vegi constret, per necessitat urgent o per conveni√®ncia ocasional, a servir-se de l‚Äôespanyol. Catal√† a tot estrop, doncs. I no pas per cap r√®mora sentimental. Sin√≥ per voluntat de poder. D‚Äôaconseguir que la llengua d‚Äôaquest pa√≠s esdevingui gradualment la llengua d‚Äôintegraci√≥ social en priorit√†ria inst√†ncia.

Josep Murgades
Catedràtic de filologia catalana a la UB

Informa:VILAWEB.CAT (8-11-2020)

102 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: