EL FUTUR DE LA LLENGUA: EL CATALÀ NO “CUNDE” PROU

El català no “cunde” prou
“Tinc la impressiĂł que una bona part del que avui coneixem com a catalĂ  col¡loquial deixarĂ  de ser usat a les escoles en pocs anys” ¡ Vuitè article de la sèrie “El futur del catalĂ ”, avui a cĂ rrec d’Enric Serra

(ENRIC SIERRA )

Aquest diari existeix perquè mĂŠs de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informaciĂł amb accĂŠs obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem mĂŠs. Tu ho vols i pots? Fes-te’n subscriptor acĂ­.
Fa més de deu anys que faig classe de llengua catalana a futurs i futures mestres. Fa temps que la situació de la llengua en aquest àmbit em sembla greu, encara que molta gent (alumnes, professors) esmerça molts esforços a provar de canviar-la. D’entrada, cada dia que passa sento menys català als passadissos de la facultat, a les zones que no són pròpiament les aules, als espais de la varietat crucial de la llengua: la col·loquial.

Quan hi sento el català, observo nois i noies que diuen que han fet un treball del tirón (“de cop”), que les classes de tal professora cunden molt (“els agraden”) i que aquell noi està petao (“cansat”) o chetao (“li falta un bull”) o va del plan (“com si fos”) enzarzao (“motivat”). Aquí i allà observo lèxic, fonètica, morfologia, sintaxi del tot aliens al sistema del català. Amb la interferència massiva del castellà i, en menor mesura, de l’anglès. Perquè també trobem algun jove random (“sorprenent, original”) que no suporta estar del chill (“relaxat”). El cas és que totes aquestes formes foranes cunden i discriminen: fan pertànyer al grup.

De vegades faig proves a classe per veure si l’alumnat coneix algunes formes col·loquials catalanes que a priori no em semblen difícils i que haurien de ser al sarró, sens dubte, de qui haurà d’educar altres persones i ser un model de llengua. Enguany l’experiment ha estat desolador. He fet la prova en un grup de 26 alumnes que han declarat (re)conèixer o no (no parlem ja de fer-les servir) certes expressions col·loquials. El resultat ha estat el següent: can seixanta (24 no; 2 sí); fer salat (25 no; 1 sí); tenir pa a l’ull (26 no; 0 sí); tu rai! (18 no; 8 sí); dropo (24 no; 2 sí); encolomar (13 no; 13 sí); de pa sucat amb oli (24 no; 2 sí); fer la viu-viu (26 no; 0 sí); ai, uix! (24 no; 2 sí); sense suc ni bruc (25 no; 1 sí); fer (una cosa) amb una esgarrapada (22 no; 4 sí); tenir coll avall (23 no; 3 sí). Els resultats són difícils de digerir. Com serà la llengua dels educadors de demà?

Tinc la impressió que una bona part del que avui coneixem com a català col·loquial deixarà de ser usat a les escoles en pocs anys. Les formes catalanes aniran quedant potser en la memòria d’alguns mestres i alumnes catalanoparlants que, en dir-les, toparan amb cares d’estranyesa i astorament que conduiran, lentament, a la renúncia de l’ús i a la voluntat dels parlants de convergir amb els usos de la majoria.

Motius per ser optimista respecte al futur de la llengua? Des del meu angle d’observació no gaires.

*Enric Serra Casals
Professor associat del Departament de Filologia Catalana de la UAB
Informa:VILAWEB.CAT (11-11-2020)

89 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: