EL FUTUR DEL CATALÀ ( 1 ), UN FUTUR AMB MOLTES ESPINES

‘El futur del catal√†’

( CARME JUNYENT )
Poc abans del confinament em vaig trobar amb una colla de joves preocupats pel futur de la llengua. No s√≥n ling√ľistes ni fil√≤legs, no es dediquen professionalment a la llengua, encara que d‚Äôuna manera o d‚Äôuna altra es dediquen a la comunicaci√≥. El cas √©s que tenen la sensaci√≥ que el terra se‚Äôls desf√† sota els peus. Pensen que, quan tinguin fills, els portaran a un m√≥n on, si no ens espavilem, el catal√† ser√† una llengua residual que potser els vincular√† amb els avis, per√≤ els deixar√† a la intemp√®rie en el seu entorn. Tamb√© creuen que, si no ho canviem, el catal√† ja no formar√† part del m√≥n referencial dels que els segueixen. Temen ser aquella darrera generaci√≥ que ha sentit la llengua parlada al carrer i, potser, acabar sent aquella colla de vells que fan servir una llengua moribunda com a codi intern, amb els amics de tota la vida i prou.

Alg√ļ pot creure que, tot i ser joves, s√≥n pessimistes, o rom√†ntics, o nost√†lgics abans d‚Äôhora. I el cas √©s que no. Tots tenen feines amb m√©s futur que passat, jo diria que cadascun a la seva manera t√© l‚Äôoportunitat de viure el seu somni ‚Äďo de realitzar-se, com en d√®iem abans‚Äď i, si volguessin, podrien anar a la seva prescindint del que passa al seu voltant. Per√≤ no ho volen. I no ho volen perqu√®, fonamentalment, s√≥n gent compromesa i conscient, dolorosament conscient em temo, del moment que els ha tocat viure.

Quan em van venir a trobar jo els vaig dir que creia que s’equivocaven de persona. Encara ho penso. Sigui com sigui, els vaig escoltar perquè tenen idees i projectes. Projectes que la pandèmia va frenar però que, d’una manera o d’una altra, van tirant endavant. Perquè són obstinats, també. Aquest Quadern de tardor és una resposta a la seva obstinació que, segurament, és voluntat de ser.

Una de les coses que creuen √©s que hi ha poc debat sobre el futur de la llengua. I debat ent√®s com a di√†leg, perqu√® parlar-ne se‚Äôn parla molt, per√≤ potser no hi ha prou intercanvi. De fet, David Paloma em feia aquest retret en la ressenya que va fer d‚ÄôEl futur del catal√† dep√®n de tu. Doncs vam posar fil a l‚Äôagulla. Per√≤ el di√†leg en temps de pand√®mia no √©s f√†cil i aleshores vaig pensar que el format de la ‚ÄėLlibreta de vacances‚Äô ens podia anar b√©. Articles curts per dir com es veu la situaci√≥ de la llengua i qu√® caldria fer. I cada dia un article durant un mes. M√©s que di√†leg i intercanvi, vam pensar que valdria la pena una pluja d‚Äôidees, que cadasc√ļ hi digu√©s la seva i despr√©s ja es veur√†. Perqu√® despr√©s poden passar moltes coses. Amb el format pre-establert nom√©s ens faltaven els interlocutors.

Vaig convocar ling√ľistes i socioling√ľistes de totes les edats, acad√®mics i obrers de la llengua, amb traject√≤ries molt diverses i, cosa que √©s m√©s important, de Perpiny√† a Alacant i de Lleida a Mallorca. El resultat ha estat, com a m√≠nim, sorprenent. Els lectors hi trobaran propostes afins per√≤ tamb√© arguments per a les idees contr√†ries; un autor els portar√† cap a una banda i un altre els far√† veure una altra perspectiva. Confio que tot plegat tingui continu√Įtat, sobretot per la gent jove que espera trobar una sortida.

Estic molt agra√Įda a tots els que han acceptat la invitaci√≥. S√© que el primer repte ha estat el l√≠mit d‚Äôespais, per√≤ tots se n‚Äôhan sortit. Una altra dificultat era la por de repetir el que ja havia dit alg√ļ altre, ja veureu que no √©s el cas. Les orientacions i les propostes s√≥n tan diverses que totes s√≥n compatibles. Per aix√≤ mateix l‚Äôordre tamb√© era intranscendent. Vam quedar que els publicar√≠em per ordre alfab√®tic a partir del primer que l‚Äôenvi√©s, i va ser el Dr. Josep Murgades, de manera que ell encetar√† la s√®rie. Us convido a llegir-los tots, a parlar-ne i a comentar-los perqu√®, com m√©s gent participem en el debat, m√©s possibilitats tenim de trobar-hi una sortida.
Informa:VILAWEB.CAT (31-10-2020)

145 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: