EL FUTUR DEL CATALÀ ( 1 ), UN FUTUR AMB MOLTES ESPINES

‘El futur del catalĂ ’

( CARME JUNYENT )
Poc abans del confinament em vaig trobar amb una colla de joves preocupats pel futur de la llengua. No són lingüistes ni filòlegs, no es dediquen professionalment a la llengua, encara que d’una manera o d’una altra es dediquen a la comunicació. El cas és que tenen la sensació que el terra se’ls desfà sota els peus. Pensen que, quan tinguin fills, els portaran a un món on, si no ens espavilem, el català serà una llengua residual que potser els vincularà amb els avis, però els deixarà a la intempèrie en el seu entorn. També creuen que, si no ho canviem, el català ja no formarà part del món referencial dels que els segueixen. Temen ser aquella darrera generació que ha sentit la llengua parlada al carrer i, potser, acabar sent aquella colla de vells que fan servir una llengua moribunda com a codi intern, amb els amics de tota la vida i prou.

Algú pot creure que, tot i ser joves, són pessimistes, o romàntics, o nostàlgics abans d’hora. I el cas és que no. Tots tenen feines amb més futur que passat, jo diria que cadascun a la seva manera té l’oportunitat de viure el seu somni –o de realitzar-se, com en dèiem abans– i, si volguessin, podrien anar a la seva prescindint del que passa al seu voltant. Però no ho volen. I no ho volen perquè, fonamentalment, són gent compromesa i conscient, dolorosament conscient em temo, del moment que els ha tocat viure.

Quan em van venir a trobar jo els vaig dir que creia que s’equivocaven de persona. Encara ho penso. Sigui com sigui, els vaig escoltar perquè tenen idees i projectes. Projectes que la pandèmia va frenar però que, d’una manera o d’una altra, van tirant endavant. Perquè són obstinats, també. Aquest Quadern de tardor és una resposta a la seva obstinació que, segurament, és voluntat de ser.

Una de les coses que creuen és que hi ha poc debat sobre el futur de la llengua. I debat entès com a diàleg, perquè parlar-ne se’n parla molt, però potser no hi ha prou intercanvi. De fet, David Paloma em feia aquest retret en la ressenya que va fer d’El futur del català depèn de tu. Doncs vam posar fil a l’agulla. Però el diàleg en temps de pandèmia no és fàcil i aleshores vaig pensar que el format de la ‘Llibreta de vacances’ ens podia anar bé. Articles curts per dir com es veu la situació de la llengua i què caldria fer. I cada dia un article durant un mes. Més que diàleg i intercanvi, vam pensar que valdria la pena una pluja d’idees, que cadascú hi digués la seva i després ja es veurà. Perquè després poden passar moltes coses. Amb el format pre-establert només ens faltaven els interlocutors.

Vaig convocar lingßistes i sociolingßistes de totes les edats, acadèmics i obrers de la llengua, amb trajectòries molt diverses i, cosa que Ês mÊs important, de Perpinyà a Alacant i de Lleida a Mallorca. El resultat ha estat, com a mínim, sorprenent. Els lectors hi trobaran propostes afins però tambÊ arguments per a les idees contràries; un autor els portarà cap a una banda i un altre els farà veure una altra perspectiva. Confio que tot plegat tingui continuïtat, sobretot per la gent jove que espera trobar una sortida.

Estic molt agraïda a tots els que han acceptat la invitació. Sé que el primer repte ha estat el límit d’espais, però tots se n’han sortit. Una altra dificultat era la por de repetir el que ja havia dit algú altre, ja veureu que no és el cas. Les orientacions i les propostes són tan diverses que totes són compatibles. Per això mateix l’ordre també era intranscendent. Vam quedar que els publicaríem per ordre alfabètic a partir del primer que l’enviés, i va ser el Dr. Josep Murgades, de manera que ell encetarà la sèrie. Us convido a llegir-los tots, a parlar-ne i a comentar-los perquè, com més gent participem en el debat, més possibilitats tenim de trobar-hi una sortida.
Informa:VILAWEB.CAT (31-10-2020)

97 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: