EL FUTUR DEL CATALÀ (4 ): CAL PARLAR-LO A TOTHOM I NO NOMÉS ALS QUE SEMBLEN ” NADIUS “

“Tots els colors de la llengua ”
«Hem de desempallegar-nos d’una vegada per totes de la creença que el català només serveix per a parlar-lo entre els nadius» · Tercer article de la sèrie ‘El futur del català’, avui a càrrec de Maite Puigdevall

( MAITE PUIGDEVALL )

‘S’ha d’assumir d’una vegada que hi ha gent racialitzada que és d’aquí’, diu clar i català la banyolina Maria Bouabdellah en una entrevista recent (Núvol, 13 d’octubre de 2020). Doncs sí, un dels reptes que tenim com a comunitat lingüística minoritzada és prendre consciència que, com moltes altres, la nostra societat fa molt de temps que ja no és racialment homogènia (fa vint-i-cinc anys que va morir Guillem d’Efak!), sinó que fa temps que hem ‘mudat la pell’ i el català el parla i el vol parlar –de formes diferents i variades– gent molt diversa que ha vingut a parar a les nostres contrades o bé que ja ha nascut aquí de pares immigrats.

Actualment, a Catalunya, més de tres milions de parlants de català dels més o menys sis milions que el sabem parlar, no la teníem com a llengua inicial o familiar en la nostra llar d’infantesa, sinó que l’hem apresa i començada a parlar a l’escola, l’institut o ja de grans. La demògrafa Anna Maria Cabré no es cansa de repetir que el model demogràfic català se sustenta en la incorporació forana i que des dels anys cinquanta del segle passat aproximadament la meitat de cada generació de catalans ha estat fruit de la immigració. Això ha tingut efectes importantíssims sobre les dinàmiques sociolingüístiques de la nostra llengua i les hi continuarà tenint.

Si volem que el català continuï essent una llengua socialment rellevant hem de desempallegar-nos d’una vegada per totes de la creença que el català només serveix per a parlar-lo entre els nadius i que els nadius són blancs, vesteixen d’una determinada manera i parlen la llengua amb accents ‘tradicionals’.

‘Per molt que hagis nascut aquí, tothom et veu d’allà’, diu la Sumia, nascuda a Vic de pares marroquins. I continua: ‘Una de les coses que em feien molta ràbia quan anava amb el vel era que la gent se’m dirigís primer en castellà, segon, cridant, i tercer, gesticulant. I al principi m’enfadava molt però després reia i els contestava, però de forma calmada, fluixet i en català. I molts cops veies com se sorprenien: “L’has après molt de pressa, aquest idioma!” “Però quin idioma vol que parli, senyor, si he nascut aquí?”‘

Informa:VILAWEB.CAT

104 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: