EL FUTUR DEL CATALÀ (5):LA LLENGUA, COM A FACTOR DE PRODUCCIÓ

“La llengua com a factor de producció
«Ha canviat la relació que tradicionalment han tingut els treballadors amb les llengües, que ara són eina de treball i una part essencial de la seva identitat professional i, per tant, de la seva posició social» · Quart article de la sèrie ‘El futur del català’, avui a càrrec de Joan Pujolar
( JOAN PUJOLAR )
Quan parlem dels reptes del català, ho plantegem sovint en termes de les relacions de poder entre llengües. Molt menys sovint prestem atenció a l’experiència dels parlants. Per il·lustrar el tema, proposo reflexionar sobre la ‘terciarització’.

La terciarització ha portat les llengües a convertir-se en la principal eina de treball de les economies avançades. Designa el predomini de l’anomenat sector terciari en l’economia: finances, govern, turisme, comerç, educació, cultura, etc. A Catalunya el sector serveis representa ja el 74% del PIB (2019). La terciarització afecta i es veu afectada pel llenguatge perquè la majoria de les activitats comporten béns que són lingüístics, totalment o en part: la forma material de novel·les, assegurances, publicitat, cursos, etc. és bàsicament lingüística. Altres serveis poden implicar l’intercanvi d’objectes o recursos materials, però requereixen una interacció social, de vegades intensa.

En aquest context, el treballador contemporani ja no és un treballador bàsicament manual que fa anar una màquina en silenci, sinó un treballador del llenguatge i de la interacció social. Al lloc de treball el so de veus ara ocupa el lloc de l’antic soroll de la maquinària. La manufactura s’ha convertit en una logofactura.

Si els llocs de treball s’han tornat més diversos, barrejant homes i dones i gent d’orígens diferents, també ha canviat la relació que tradicionalment han tingut els treballadors amb les llengües, que ara són eina de treball i una part essencial de la seva identitat professional i, per tant, de la seva posició social. Així, les llengües esdevenen per força més sensibles als determinants econòmics. Són objecte de càlculs sobre el seu cost i el seu valor afegit en els serveis; però també són part del valor que el treballador aporta a l’empresa.

En aquest context, un dels reptes que es presenta a comunitats com la catalanòfona és el de defensar el valor de mercat del català, mobilitzar-se per donar valor als seus productes i que això també redundi en l’estatus laboral dels qui el parlen. Però al mateix temps caldrà facilitar l’accés a aprendre i parlar la llengua als nous parlants de cara a una societat més justa i igualitària.

Informa:VILAWEB.CAT (4-11-2020)

137 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: