“En mans dels tribunals de la Unió Europea ”
El vet de l’Estat als tres eurodiputats implica la justícia europea de ple en el conflicte català
L’èxit de les decisions d’Alemanya i Bèlgica per les euroordres no es repeteix amb les cautelars a Puigdemont i Comín
( NATÀLIA SEGURA RAVENTÓS – BRUSSEL·LES )

L’estratègia de pre­sen­tar-se a les elec­ci­ons euro­pees per fer ressò al cor d’Europa de les rei­vin­di­ca­ci­ons inde­pen­den­tis­tes cata­la­nes i les denúncies sobre abu­sos de les auto­ri­tats espa­nyo­les a Cata­lu­nya ha fet efecte, si bé en comp­tes de fer-ho per la via par­la­mentària, ha aca­bat fent-se per la judi­cial. El vet de l’Estat espa­nyol als tres euro­di­pu­tats d’ERC i Junts per Cata­lu­nya final­ment ha impli­cat els tri­bu­nals de la Unió Euro­pea en el con­flicte català. Un fet que avança pro­nun­ci­a­ments d’instàncies judi­ci­als euro­pees sobre la situ­ació cata­lana abans que la causa con­tra els dotze inde­pen­den­tis­tes cata­lans, jut­jats pel Tri­bu­nal Suprem, arribi a les mans d’Estras­burg.

Els obs­ta­cles espa­nyols perquè Oriol Jun­que­ras, Car­les Puig­de­mont i Toni Comín pogues­sin ocu­par els seus escons a l’euro­cam­bra han estat dife­rents i també ho són les vies legals dels tres per llui­tar-hi en con­tra. Men­tre que a Jun­que­ras el Tri­bu­nal Suprem li va impe­dir sor­tir de la presó per jurar la Cons­ti­tució a Madrid, als exi­li­ats no els van per­me­tre fer aquest tràmit a distància.

Cas ERC

El líder d’ERC va optar per recórrer con­tra la decisió al mateix Tri­bu­nal Suprem i exi­gir l’opinió de la justícia de la Unió Euro­pea sobre la inter­pre­tació de la legis­lació euro­pea per diri­mir si tenia dret o no a assu­mir el seu man­dat. De les múlti­ples qüesti­ons que la defensa de Jun­que­ras –exer­cida pel pena­lista Andreu van den Eynde– volia plan­te­jar al Tri­bu­nal de Justícia de la UE (TJUE), la sala que ha jut­jat el cas con­tra els inde­pen­den­tis­tes només en va accep­tar una sobre els efec­tes i apli­cació de la immu­ni­tat euro­par­la­mentària com a electe el 26-M.

Cas JxCat

La defensa de Puig­de­mont i Comín ha optat per diver­si­fi­car les seves vies de recla­mació. Una a través de Madrid, encara pen­dent de resol­dre’s, i l’altra direc­ta­ment a les ins­ti­tu­ci­ons judi­ci­als de la UE. Tots dos van inter­po­sar un recurs al Tri­bu­nal Gene­ral de la UE con­tra el Par­la­ment Euro­peu per no haver qüesti­o­nat la llista d’euro­di­pu­tats ofi­cial envi­ada per l’Estat espa­nyol on no hi eren.

A més, van dema­nar una reso­lució urgent i pro­vi­si­o­nal per poder ser al ple de cons­ti­tució de l’euro­cam­bra dimarts pas­sat que va ser rebut­jada i que no pres­su­posa el sen­tit de la sentència sobre el fons del recurs. L’èxit de les deci­si­ons dels tri­bu­nals d’Ale­ma­nya i de Bèlgica en no accep­tar les euro­or­dres sol·lici­ta­des per l’ins­truc­tor del Tri­bu­nal Suprem per fer dete­nir i entre­gar a Espa­nya Puig­de­mont i Comín no es va repe­tir en aquest cas, però aquest revés en no accep­tar-los les mesu­res cau­te­lars pro­po­sa­des el recor­re­ran en els pròxims dos mesos a la següent instància, el TJUE.

Pro­ce­di­ment dife­rent

Mesu­res pro­vi­si­o­nals a banda, els tres euro­di­pu­tats elec­tes inde­pen­den­tis­tes s’enfron­ten a un pro­ce­di­ment judi­cial euro­peu a Luxem­burg, però amb carac­terísti­ques total­ment dife­rents. El cas de Jun­que­ras es tracta de la inter­pre­tació d’una llei euro­pea vers el que empara els drets polítics, men­tre que el de Puig­de­mont i Comín és un recurs con­tra la decisió d’una ins­ti­tució de la UE.

El pri­mer està en mans de la màxima instància, el TJUE, que ha de publi­car la pre­gunta pre­ju­di­cial al diari ofi­cial i donar l’opció a la resta dels estats de sumar-se al cas, ja que la reso­lució de Luxem­burg tindrà efec­tes per a tots els mem­bres de la UE. De mit­jana es reso­len en uns setze mesos, però si els magis­trats veuen neces­sari el pro­ce­di­ment acce­le­rat, com els ha dema­nat el magis­trat Manuel Marc­hena, podria tri­gar uns dos o tres mesos.

La recla­mació de Puig­de­mont i Comín l’hau­ran de resol­dre pri­mer els jut­ges del Tri­bu­nal Gene­ral, però si no que­den con­tents amb el resul­tat podrien recórrer al TJUE, allar­gant més el procés. En canvi, la decisió sobre la pre­ju­di­cial de Jun­que­ras serà defi­ni­tiva i el Suprem haurà de resol­dre el cas apli­cant el que digui Luxem­burg.

Ter­cer cas?

Si bé la sala del Suprem que ha jut­jat el referèndum va dene­gar incloure Puig­de­mont i Comín en la pre­gunta pre­ju­di­cial a Luxem­burg, tots dos encara tenen una carta ama­gada. Men­tre l’alt tri­bu­nal espa­nyol està pen­dent de resol­dre el recurs de tots dos polítics sobre la dene­gació de la Junta Elec­to­ral Cen­tral (JEC) d’accep­tar el seu aca­ta­ment de la Cons­ti­tució a distància i amb notari, fonts de la seva defensa, encapçalada pel pena­lista Gon­zalo Boye, asse­gu­ren que ells també podrien dema­nar una qüestió pre­ju­di­cial, tot i que no con­cre­ten quan ho faran.

A l’horitzó

A banda dels tri­bu­nals de la UE, a Europa exis­tei­xen altres instàncies judi­ci­als, com per exem­ple la vin­cu­lada al Con­sell d’Europa, el Tri­bu­nal Euro­peu de Drets Humans (TEDH) amb seu a Estras­burg. És l’últim recurs de l’inde­pen­den­tisme davant una poten­cial sentència con­dem­natòria del Suprem pels fets de l’1-O i la decla­ració d’inde­pendència del 27-O, però pot tri­gar anys a arri­bar i que de moment només ha donat un dis­gust amb la sentència que avala la sus­pensió del ple del Par­la­ment del 9 d’octu­bre del 2017. Ara bé, també ho podria ser per a Jun­que­ras, Puig­de­mont i Comín si no acon­se­guei­xen ser euro­di­pu­tats gràcies als tri­bu­nals de la UE, ja que Estras­burg té com­petències sobre casos rela­ci­o­nats amb drets fona­men­tals com els polítics.

El cas del Parlament, el mirall

El cas penal contra els indignats que l’any 2011 van encerclar el Parlament per evitar l’aprovació d’un pressupost ple de retallades socials pot ser un mirall per a la causa contra els independentistes .

La primera constatació és la lentitud en la resposta del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). El Suprem, amb la sentència redactada per Manuel Marchena, va revocar l’absolució dictada per l’Audiencia Nacional i va condemnar vuit joves a tres anys de presó, el 2015, en considerar que el seu dret de llibertat d’expressió i de reunió no podia estar per sobre del de participació política. Tots ells van demanar l’indult sense encara haver rebut cap resposta. I l’any 2016, el tribunal d’Estrasburg va anunciar que acceptava estudiar la demanda de dos dels condemnats, ja que el Tribunal Constitucional els havia denegat les seves peticions, mentre que encara té pendent de resoldre la de dos d’altres. I quan el TEDH resolgui podria avalar el dret de reunió dels joves al Parlament, fet que obriria la porta a descriminalitzar la protesta del 20-S, i que va dur els Jordis a la presó.
INforma:ELPUNTAVUI.CAT (8-7-2019)