EL GOBIERNO NOMÉS HA INVERTIT EL 13% A CATALUNYA DELS PRESSUPOSTOS ACORDATS AMB ERC

“Tot allò que el PSOE va prometre a ERC en l’acord de pressupostos i encara no ha complert”.
El nivell d’execució de les inversions, la gestió de l’ingrés mínim vital i dels fons europeus o la reforma per acabar amb el dúmping fiscal de Madrid són els principals incompliments.
( SARA GONZÁLEZ )
Amb l’acord entre el PSOE i Podem per als pressupostos del 2022, s’accelera la partida d’escacs per intentar trobar suports en el magma de l’oposició, clau per a la supervivència de Pedro Sánchez a la Moncloa. Els telèfons d’ERC no trigaran a sonar i, de fet, els republicans estan ja analitzant quines seran les seves exigències de cara a la negociació. Els de Pere Aragonès arrosseguen, però, el llast que suposa en termes de credibilitat l’elevat grau d’incompliment de l’acord que van segellar amb els socialistes per als comptes del 2021. La dada és flagrant: durant el primer semestre d’aquest any només s’ha executat a Catalunya el 13% del que es va pressupostar per a tot l’exercici. En el terreny polític, la interlocució amb Sánchez ha suposat la represa de la taula de diàleg i els indults dels líders del procés empresonats.

“Hem de filar molt prim amb la nostra reclamació de cara als pressupostos perquè tenim un mal punt de partida”, reconeixen els del carrer Calàbria. Quan van donar el seu sí l’any passat, Junts va retreure durant mesos l’aval emès pel seu soci de Govern mentre el conflicte amb l’Estat i la judicialització continuen vigents. Això no va impedir, però, que els republicans fossin els més votats dins de l’independentisme a les eleccions del 14 de febrer. Però admeten que els incompliments els aboquen a elevar el grau d’exigència i els possibles rèdits que s’obtinguin d’un eventual acord. Sobre la taula, per ara, tenen el blindatge del català a la llei de l’audiovisual i la petició candent del traspàs de Rodalies.

A continuació, l’auditoria d’un acord, els dels pressupostos del 2021, que s’han quedat molt lluny de les expectatives que va generar quan es va segellar amb 13 punts que van ser considerats cabdals. D’aquests, només sis s’han complert o estan en vies de materialitzar-se.

1. El nivell d’inversió, només del 13,3% i sense supervisió. Una de les principals bondats que ERC va argumentar per aprovar els pressupostos és que es destinarien 2.339,4 milions en inversions i transferències. La realitat, però, dista molt d’aquesta xifra. Durant el primer semestre de l’any, l’Estat ha invertit 275,6 milions a Catalunya, que representa un 13,3% del total que es va pressupostar per a tot l’any. L’acord incloïa una clàusula perquè una comissió es reunís cada quatre mesos per fer seguiment del grau d’execució. El cert és, però, que no s’ha reunit. La secretària general adjunta d’ERC, Marta Vilalta, ho atribueix a què entremig hi ha hagut eleccions catalanes i el Govern va trigar en constituir-se. Afegeix que espera que aquest balanç es faci en les properes setmanes a través dels contactes bilaterals de les conselleries amb els ministeris.

2. Ni gestió de l’ingrés mínim vital ni dels fons europeus. Van ser dos dels bucs insígnia de l’acord de pressupostos. Si bé es va acordar que Catalunya gestionaria l’ingrés mínim vital (IMV) com ho fan Euskadi i Navarra, el traspàs amb els recursos suficients no ha arribat. A més, el Govern va presentar el passat mes de febrer un recurs d’inconstitucionalitat contra alguns articles de la llei que regula aquest ingrés després que el Consell de Garanties Estatutàries conclogués que vulnerava competències de l’Estatut. Amb tot, el TC va tombar aquest recurs. La consellera de Drets Socials, Violant Cervera, va assegurar a finals d’agost que tornarien a reclamar la gestió de l’IMV. Mentrestant, Catalunya només ha rebut el 6% dels recursos de l’Estat per a l’ingrés mínim.

La gestió dels fons europeus ha estat un dels grans cavalls de batalla del president de la Generalitat, Pere Aragonès. En l’acord de pressupostos es va incloure que la Generalitat gestionaria més de la meitat dels fons europeus que li pertoquen i marcaria les prioritats d’inversió a Catalunya, com ara el corredor mediterrani. Amb tot, ja a finals de gener, ERC va acabar votant en contra del decret de gestió dels fons perquè va considerar que en sortirien beneficiades principalment les grans corporacions i no les petites i mitjanes empreses o els autònoms i perquè la gestió dels fons és “excessivament centralitzada”. El PSOE va salvar el decret gràcies al vot de Vox.

3. Sense reforma per acabar amb el dúmping fiscal de Madrid. Un dels motius pels quals Junts va criticar l’acord de pressupostos entre ERC i el PSOE va ser que incloïa una reforma de l’impost de patrimoni per acabar amb el dúmping fiscal de Madrid. L’objectiu, segons recull el document del pacte, era crear un grup de treball per garantir l’equitat territorial en el pagament d’aquest tribut fixant límits mínims i màxims d’aquest gravamen. Junts va carregar contra el que considerava una “harmonització fiscal” de caràcter “recentralitzador”. Amb tot, el grup per estudiar la mesura no s’ha configurat, menys encara amb les precipitades eleccions que es van celebrar a Madrid.

4. Sense capacitat de gestió al Consorci de la Zona Franca. Segons l’acord signat entre ERC i el PSOE, dos membres de la Generalitat s’havien d’incorporar a la gestió del Consorci de la Zona Franca, ja que els republicans consideren una “anomalia” l’absència en un organisme econòmic amb un impacte tan significatiu. Aquesta incorporació no s’ha produït. Fonts republicanes argumenten que és competència de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, com a presidenta també del Consorci, convocar el ple per modificar els estatuts i garantir així la presència del Govern.

5. L’aixecament del control financer de la Generalitat, la principal fita. Poc després de l’anunci de l’acord de pressupostos el 24 de novembre de l’any passat, s’aixecava el control financer que feia el ministeri d’Hisenda a la Generalitat imposat pel govern de Mariano Rajoy i del ministre Cristóbal Montoro. Era el primer punt recollit en el document del pacte i el primer que es va fer efectiu en data 11 de desembre. També es va complir la moratòria de pagaments a la seguretat social per als treballadors autònoms en plena pandèmia i els 2,5 milions per finançar Salvament Marítim i incrementar-ne la plantilla.

Dues qüestions més estan en vies de ser complertes. Per una banda, l’increment de recursos per a les beques i ajuts a l’estudi i recuperar el deute que té l’Estat amb la Generalitat en aquesta matèria des de l’any 2005. És un dels punts que va estar a l’ordre del dia de la reunió de la bilateral del passat agost. Per últim, estan encarrilats els 4 milions d’euros per al finançament de la creació d’un corredor humanitari destinar a ajudar persones refugiades i que demanen asil. Segons ERC, està “en vies de solució” a l’espera que es validin els darrers serrells.
Informa:NACIODIGITAL.CAT(7-X-2021)

65 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: