La Generalitat funciona amb pressupostos prorrogats des del 2017, i el Govern central, amb els comptes del 2018. Les previsions de creixement són positives, però el pes dels ajustos no desapareix, sinó al contrari. L’ Executiu en funcions de Pedro Sánchez ha enviat a la Generalitat una carta en què reclama un pla urgent d’ajustos en despesa farmacèutica i sanitària. Les mesures que es demanen es concentren en la prestació farmacèutica ambulatòria i hospitalària, com també en els productes sanitaris. De fet, es manifesta un “interès especial en les exopròtesis –que substitueixen totalment o parcialment un membre–, les endopròtesis –que s’implanten per substituir una articulació– i aquells altres pro­ductes que suposin una alta despesa”.

La demanda del Govern central es justifica en el fet que Catalunya no ha complert amb la taxa de referència establerta per la Comissió Delegada del Govern d’Afers Econòmics els anys 2017 i 2018, que se situava en un 2,1% i un 2,4% respectivament. De fet, les xifres de Catalunya superen amb escreix el límit en aquests dos exercicis i se situen en un 3,3% el 2017 i un 4,7% el 2018, però és que el percentatge de despesa es va situar en un 7% el maig passat.

La carta conjunta del Ministeri d’Hisenda i el de Sanitat, ­Consum i Benestar Social va arribar dilluns als despatxos del vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, i el de la consellera de Salut, Alba Vergés. S’hi recorda que la Generalitat està adherida a l’instrument de suport a la sostenibilitat de la despesa sanitària i que en cas que se superi el límit de despesa farmacèutica o de la despesa en productes sanitaris “hauria d’aplicar les mesures de millora de l’eficiència i sostenibilitat que siguin acordades per la Comissió Delegada d’Afers Econòmics.

CATALUNYA JA HA SUPERAT EL “DÈFICIT”

En aquest sentit, la missiva afirma que el 2016 Catalunya ja va superar les taxes de referència definides i es van plantejar possibles mesures per a la contenció de la despesa en una reunió del març del 2018. Ara Hisenda assenyala que també s’hauria superat la taxa dels dos últims anys i, per tant, cal abordar “diferents mesures i propostes de millora” per reduir la despesa en medicaments i productes sanitaris.

De fet, la carta reclama que les conselleries d’ Economia i de Salut remetin abans del 15 de ­setembre un informe que analitzi la situació i en què es detallin mesures específiques. Una vegada presentat el pla, se sotmetrà a debat a la comissió de seguiment, en què hi ha representats el Ministeri d’Hisenda, el de Sanitat i les comunitats autònomes amb competències en la matèria.

La carta ha provocat un gran malestar a la Conselleria d’Economia, ja que se situa la Generalitat en la tessitura d’incomplir el dèficit o retallar, cosa a què es nega el vicepresident Aragonès, i encara més quan té damunt la taula l’esquelet del que hauria de ser el projecte de pressupostos per al 2020. El Govern català ha compromès durant aquest any un augment de la despesa social, especialment en sanitat, cartera que gestiona ERC. A més, des d’ Economia s’insisteix que Hisenda continua sense actualitzar les bestretes de finançament per a les comunitats autònomes i ahir tampoc no havia enviat la previsió de repartiment de recursos per a l’any que ve. Aquestes dades les rebien totes les autonomies a finals de juliol, tot i que el més habitual era la convocatòria d’un Consell de Política Fiscal i Financera. El 2018 la Generalitat va complir amb els límits de dèficit, i a les dades del maig fetes públiques ahir l’ Administració catalana se situava en un 0,46%; el límit era un 0,41%.

Es dona la circumstància, a més, que les llistes d’espera a Catalunya continuen disparades, especialment en intervencions de pròtesi de maluc o de genoll, sobre les quals el Govern central posa el focus. De fet, el temps mitjà d’espera a Catalunya per a les operacions de pròtesi de maluc ja arriben als 90 dies, i en el cas de les pròtesis de genoll arriben als 106 dies el mes de juny, ­segons les últimes dades del ­CatSalut.

Tot i això, la situació de Catalunya no és única. Segons el Ministeri de Sanitat, deu autonomies més han rebut la mateixa carta, ja que també haurien superat els límits de despesa ­fixats per al 2017 i el 2028, tot i que no se’n va facilitar la llista. Es tracta, segons aquest departament, d’un tràmit administratiu que no té res d’excepcional, però que és necessari per posar en marxa mesures de contenció que s’estudiarien en un fòrum amb totes les conselleries i, posteriorment, es remetrien a la Comissió Delegada d’Afers Econòmics del Govern central.

Hisenda ha enviat el mateix requeriment a deu comunitats més per incomplir la regla de despesa el 2017 i el 2018

Segons les dades que actualitza cada mes Hisenda, només tres comunitats autònomes compli­rien amb la taxa de despesa al maig, l’últim mes amb dades disponibles: el País Basc, amb un 1,9%; i Extremadura i Castella Lleó, totes dues amb una taxa de despesa sanitària i farmacèutica d’un 2,3%.
Informa:LAVANGUARDIA.COM (31-7-2019)