EL GONELLISME ANTICATALĂ “S’ES MORT” A MALLORCA

“En Pep Gonella âsâes mortâ ”
( PERE LLOFRIU )
Quasi simultĂ niament han mort Antonio Alemany i la delegaciĂł dâultramar del diari colonitzador El Mundo, com ha informat puntualment dBalears. Fa tres anys Pep Zaforteza va confessar que era ell, qui sâhavia amagat 45 anys rere el pseudònim âPep Gonellaâ (ja-te-cara), i desprĂŠs traspassava els poders de no sĂŠ què a Fernando Fortuny. Un epĂleg patètic digne de Llorenç Villalonga per als ârestos de saldoâ dels botifarres.
Però no passeu Ă nsia, altres fatxes continuen al dictat de Madrid, com sempre, ja que dâaixò es tracta. El mallorquĂ era lâesca. Si Franco haguĂŠs pogut dur tots els catalans a Mauthausen, com va consentir amb els republicans exiliats, en Zaforteza no haguĂŠs tingut cap problema dâidentitat, ni els seus seguidors cap enemic Ăntim per odiar. Però enlloc dâaixò pels anys 60 sâesdevĂŠ la Renaixença post-franquista: la Nova Cançó, creaciĂł de lâObra Cultural Balear i el diccionari Alcover-Moll acabat en sĂłn alguns exemples. Això tocĂ el nassos als fatxes. Fins i tot amb la missa en lingua vernacula (abans era en llatĂ i dâesquena), que manava del concili VaticĂ II, es va crear polèmica, ja que nâhi havia que retorçaven el manament i volien suposar que a Porreres, per exemple, sâhaurien de dir les misses en foraster, quan lâĂşnic que el parlava era el practicant.
El mallorquĂ com a catalĂ pro parte no te cap problema dels que sâhan inventat, ben al contrari, tots els filòlegs i escriptors que he conegut o he seguit tenen autèntica devociĂł pels fenòmens lingĂźĂstics del seu redol, i nâĂŠs un bon exemple aquest mateix diari: tant en els redactors com en els col¡laboradors habituals no hi he detectat mai cap problema, amb el catalĂ de Mallorca, dâEivissa o de Binisafua.
Els problemes els creen els que sâencaboten en un mallorquĂ versus catalĂ . La part filològica ja es va resoldre ipso facto fa mig segle. En Pep Tanoca no va tenir altra ocurrència que anar a tocar el nas al patriarca Francesc de Borja Moll i, ja ho pots suposar, a part dâembullar troca allò no podia anar enlloc, desprĂŠs sâhi va ficar el folklòric Luis Ripoll i va esser lâaltre pròcer, Josep Maria Llompart, qui li va treure els colors, desprĂŠs intervingueren altres i… val mĂŠs que llegiu directament el llibre Polèmica dâen Pep Gonella. A part de Luis Ripoll, que defensava el seu mallorquĂ escrivint en foraster (sempre), crec recordar que tota la resta de gonelletes sâamagaven rere pseudònims. Aquest mal costum quasi havia desaparegut, fins que es reinventaren les discussions per internet…
Però insistesc, a part dâalgun somiatruites que se lâagafa amb paper de fumar, i inconscient del mal que consent, els que tenen ânecessitatâ dâafuar el mallorquĂ contra el catalĂ solen esser fatxes. El pedigrĂ dels qui mĂŠs sâhi han significat ĂŠs ben a la vista. El mallorquĂ en el fons el importa un rave, si no ĂŠs que directament volen destruir-lo i esquarterar el catalĂ per a què no pugui competir amb la llengua de lâimperi. Per a què usen el mallorquĂ, els neogonelles, a part dâemprenyar?
Pel que sĂ va servir aquell âriu revueltâ va esser per acabar al PP âves per onâ xuclant de subvencions i del que fes falta. Antonio Alemany fou condemnat a presĂł, no per qĂźestiĂł de principis ni per bon periodista, sinĂł per corrupciĂł. A mĂŠs feia els discursos incendiaris dâen Matas contra el catalĂ , els mestres i tot el que li queia malament. Els missers de Can Zaforteza sĂłn els que mĂŠs defensen els corruptes del PP. Pep Gonella va esser senador âde sentroâ. Matas subvencionava El Mundo, el PP subvencionava Jimenez Losantos (en B) a Libertat digital, que va fer una sucursal per Antonio Alemany…
I ĂŠs que al PP sempre els ha agradat molt, això del folklore. Fins i tot BauzĂĄ (amb z forastera), per als seu gran discurs es va fer posar una escala figueralera plena de sobrassades, i això que ell ja era de la nova generaciĂł chulo-madrileĂąa. Canyellas convocava els periodistes a una possessiĂł de Bunyola i quan els veia arribar âqualcavaâ al tractor per a què li fessin fotos esterrossant. Tenia un idiolecte de senyor pagès accentuant les vulgaritats per deixar ben clar que li importaven una rave les bataionades dâen Zaforteza (amb dues z forasteres), que a mĂŠs el tenia a la possessiĂł veĂŻnada.
Això va crear una curiosa escola de âtxarrar malamentâ però amb ganes, molt ben representada per na Cabrer, na Salom i nâEstarĂ s. La kĂ iser Cabrer, com deia Toni Roig, era la mĂŠs histriònica amb un âtxarrarâ que grinyolava a mĂŠs no poder. Curiosament estava casada amb un filòleg, que per això tambĂŠ va poder mamar del PP. Aleshores âtxarravaâ malament però âa sabiendesâ. En passava gust, com si els seus votants necessitassin regressiĂł cultural.
A na Maria Salom li havien dâescriure els discursos, ja que ella no donava per a tant, però sempre sortia del guiĂł per amollar âdesdeluegosâ i posar lâèmfasi en els modismes mĂŠs vulgars, si poguĂŠs esser inadmissibles a lâhora dâescriure (âses madones no lletgeixenâ). Rosa EstarĂ s âi tâhi jubilarĂ s? a Estrasburgâ, si viu allĂ âĂŠs un suposarâ, que vos pareix que hi xerra, estrasburguès, patuès, alsaciĂ , rossellonès? o mĂŠs probablement el francès estĂ ndard o lâalemany acadèmic caixa quadrada? Tots suposam que dâaixò darrer, però si lâidioma es el catalĂ (el seu de naixement) ja sâestima mĂŠs les pagesades amb tots els castellanismes coneguts i bastants dâinèdits. Que quedi clar que el mallorquĂ ĂŠs de per riureâs.
Idoi sa moraleca es qâaixĂł des mallorquĂ serveix per distreuremmĂłs, mentres mos roben a mans plenes, per lo menos en es xapat polĂtic tradicionalment mĂŠs votat.
Sort que a Catalunya ho tenen bastant mÊs clar, ben probablement per això la odien tant .
Informa:DBALEARS.CAT (7-5-2020)