EL GOVERN CATALÀ AQUESTA VEGADA S’HA DISPARAT UN TRET AL PEU

“Tret al peu ”
( PILAR RAHOLA )

No participo del relat victimista que s’ha en­degat així que s’ha conegut la mesura provisional del TSJC que atura el decret d’ajornament electoral. No cal dir que és una pèssima notícia que siguin els jutges els que decideixin el dia que anirem a votar els catalans. Però cal preguntar-se qui ha fet tan malament les coses com per regalar al TSJC una decisió que mai no hauria de prendre.

Si va ser una absoluta desgràcia que fos el 155 qui dictés la contesa electoral, ara només faltava que les següents eleccions fossin convocades per un tribunal espanyol. És fàcil, en aquest punt, elevar el discurs de l’endèmica repressió espanyola, especialment activa als jutjats des de l’1 d’octubre, perquè vivim immersos en un justificat efecte Pavlov que ens fa salivar (o renegar) només de sentir el nom d’un tribunal. Però, en aquest cas, no és el ­tribunal qui ha entrat en la decisió electoral, sinó nosaltres qui li hem obert la porta amb un decret que, pel que asseguren molts juristes, és un autèntic nyap. A més, introdueix el “precedent perillós” d’atribuir al vicepresident la facultat de tornar a convocar eleccions quan vol, malgrat que s’ha­vien convocat per mandat legal, cosa que crea una seriosa inseguretat jurídica. Com és possible que s’hagi perpetrat un decret tan mal fet, amb la quantitat d’assessors que té el Govern? A diferència de les gallegues i basques, que es van ajornar amb un decret on es parlava de “reactivar” la convocatòria, aquí diuen textualment que faran “una nova convocatòria electoral”, cosa que sembla molt clar que no poden fer. De fet, era tan clar que hi havia riscos d’impugnació, que el mateix vicepresident de la Mesa Josep Costa ja va advertir, dijous passat, de la precarietat de la base legal del decret, tal com ell mateix explica en un tuit.
El nyap d’un decret mal fet ha regalat al TSJC la decisió de la data electoral

Finalment, més enllà dels nyaps i la incompetència que han conduït a aquesta situació, democràticament també era una aberració suspendre durant mesos unes eleccions que arriben amb la urgència d’un Govern que està vivint un final agònic. L’Executiu català està fragmentat, barallat i exhaurit, i sembla evident que no dona més de si. En aquest punt, allargar-lo cinc mesos semblava una irresponsabilitat. Si hi afegim que es podien cercar mesures sanitàries solvents, com han fet altres països, per tal de poder votar, la decisió encara sembla més intempestiva. De tot plegat, la convicció que, aquesta vegada, la pedra hauria de caure a la teulada catalana i no sobre l’endèmica maldat repressiva. Perquè, siguem sincers: és el Govern català qui s’ha disparat un tret al peu.
Informa:LAVANGUARDIA.CAT (20-1-2021)

153 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: