EL GOVERN CREA UN FONS COMPLEMENTARI DE RISCS PER ALS REPRESALIATS DEL TRIBUNAL DE COMPTES

El govern de la Generalitat ha presentat finalment la fórmula per a donar cobertura a la trentena d’ex-alts càrrecs a qui el Tribunal de Comptes espanyol exigeix que paguin 5,4 milions d’euros abans del 21 de juliol: l’activació, via decret, d’un Fons Complementari de Riscs dotat inicialment amb deu milions d’euros. L’Institut Català de Finances el gestionarà provisionalment i mentre no es creï una entitat gestora. Perquè els afectats per fiances imposades com les del Tribunal de Comptes puguin accedir a aquesta ajuda caldrà que no existeixi cap resolució judicial ferma que declari il·lícites les actuacions d’un servidor públic, que el risc no sigui cobert per alguna altra pòlissa i que la Generalitat no hagi iniciat cap actuació contra la persona afectada. És una mesura temporal, i en cas de sentència ferma els afectats hauran de tornar els diners.

La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, ha explicat que aquest mecanisme serveix per a cobrir els servidors públics en els casos que les asseguradores que tenen pòlisses contractades amb la Generalitat no vulguin cobrir. Aquest n’és un. Vilagrà diu que aquest mecanisme no s’ha creat expressament per als afectats pel Tribunal de Comptes, sinó per a qualsevol cas que en compleixi els requisits.

Com funciona? El conseller d’Economia, Jaume Giró, ha explicat que les persones que vulguin ser-ne beneficiàries hauran de fer la sol·licitud exposant els motius i amb la declaració responsable en què constin les tres condicions. La Generalitat haurà de certificar que es compleixen.

Aleshores l’ICF garantirà a una entitat financera l’emissió d’un aval amb un dipòsit a càrrec del fons complementari de riscs. Serà, doncs, un aval de l’entitat financera, però no un aval directe, sinó amb el contraaval de l’ICF. Giró ha afegit que si s’arriba a una sentència ferma i s’han exhaurit totes les vies d’impugnació tant a l’estat espanyol com a escala internacional, el beneficiari haurà de retornar els diners a l’administració, amb els interessos i les despeses ocasionades. Perquè diu que amb un pronunciament judicial ferm el principi d’indemnitat pel qual es dóna tutela als servidors públics, canvia, i preval el crèdit de dret públic de devolució, és a dir, que l’administració té el dret de recuperar les responsabilitats avançades.

Què s’entén per una sentència ferma? Qui la dicta? En el cas del Tribunal de Comptes, Giró ha dit que serà el Suprem espanyol qui digui si la sentència és condemnatòria, cosa previsible pels afectats per l’acció exterior i efectiva en la majoria dels acusats pel 9-N. És a dir, si el Suprem confirma la condemna del Tribunal de Comptes, els afectats que s’hagin acollit a aquest fons complementari hauran de retornar els diners a la Generalitat. Giró també ha dit que els condemnats pel 9-N no s’hi podran acollir.

Giró ha insistit que aquesta fórmula permet que no hi hagi risc d’acusació de malversació contra el govern o els seus membres: “No hi ha desplaçament patrimonial de diners de la Generalitat en cap moment.” Vilagrà ho ha reblat: “La Generalitat no hi perdrà mai ni un euro, i per tant no hi podrà haver malversació.”
El Tribunal de Comptes no esclareix si acceptarĂ  les fiances

Fonts del Tribunal de Comptes han explicat a l’ACN que no poden assegurar a hores d’ara si acceptaran les fiances si arriben d’aquest fons complementari. “L’única cosa que podem dir és que el tràmit de fiances és en curs i no podem saber com serà el resultat”, adverteixen.
Informa:VILAWEB.CAT (6-VII-2021)

80 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: