EL GOVERN DEL PSOE MANTÉ LES PRÀCTIQUES OPAQUES DEL PP CONTRA CATALUNYA

( EMILI BELLA – BARCELONA )
L’escàndol d’espi­o­natge Bor­rell­gate va por­tar el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Quim Torra, a afir­mar al juliol al Par­la­ment que les cla­ve­gue­res de l’Estat no és que bai­xin ple­nes, és que estan col·lap­sa­des. La guerra bruta espa­nyola con­tra les ins­ti­tu­ci­ons cata­la­nes ha vis­cut un últim epi­sodi amb les inves­ti­ga­ci­ons al vol­tant de les dele­ga­ci­ons del govern a l’estran­ger, però és una cons­tant que va aflo­rant des de l’adve­ni­ment del procés.

Artur Mas

Molt abans que Pablo Igle­sias patís els efec­tes de les cla­ve­gue­res d’Inte­rior, Cata­lu­nya ja n’havia estat coni­llet d’Índies, casu­al­ment, sem­pre que s’acos­ta­ven con­te­ses elec­to­rals. Aquest va ser el cas d’Artur Mas en plena cam­pa­nya pel 25-M del 2012, quan el diari El Mundo va vin­cu­lar el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat i el seu entorn al saqueig del Palau de la Música a par­tir d’un mis­teriós esbor­rany d’un informe de la Uni­tat Cen­tral de Delinqüència Econòmica i Fis­cal (UDEF). L’informe apòcrif asse­gu­rava que Mas i Jordi Pujol tenien comp­tes a Suïssa. Segons va asse­gu­rar l’exco­mis­sari Mar­ce­lino Martín-Blas en una com­pa­rei­xença a la comissió d’inves­ti­gació par­la­mentària sobre l’ope­ració Cata­lu­nya, algú va afe­gir una mica de “sal i pebre” a l’informe poli­cial.

Xavier Trias

L’octu­bre del 2014, el mateix rota­tiu madri­leny publi­cava una infor­mació sobre un pre­sumpte compte de l’exal­calde de Bar­ce­lona Xavier Trias a Suïssa amb 12,9 mili­ons d’euros, que es va demos­trar fals. L’afec­tat ho va dur als tri­bu­nals, però no se’n va sor­tir i, a més, el mal ja estava fet: que­da­ven pocs dies per al 9-N i pocs mesos per a les elec­ci­ons muni­ci­pals, que va gua­nyar Ada Colau. Temps més tard, Trias va asse­gu­rar en la comissió d’inves­ti­gació que aque­lles men­ti­des ves­ti­des de peri­o­disme, si bé no el van fer per­dre les elec­ci­ons, sí que el van per­ju­di­car elec­to­ral­ment.

Oriol Jun­que­ras

Oriol Jun­que­ras també estava en el punt de mira. Poc abans del 9-N, el direc­tor de l’Ofi­cina Anti­frau, Daniel de Alfonso, i l’ales­ho­res minis­tre de l’Inte­rior, Jorge Fernández Díaz, cons­pi­ra­ven per endos­sar algun escàndol al germà o al pare de qui era vice­pre­si­dent. “Estem inves­ti­gant coses d’ERC, però són molt dèbils”, adme­tia De Alfonso al minis­tre, segons els enre­gis­tra­ments d’aque­lla con­versa difo­sos pel diari Público el 2016, els matei­xos en què es van­ta­ven d’haver-se car­re­gat la sani­tat cata­lana. El germà de Jun­que­ras va aca­bar sent objecte d’un titu­lar a El Mundo. En aque­lla con­versa, els intents d’incri­mi­nar els diri­gents del procés a par­tir de fabri­ca­ci­ons, com se sos­pi­tava, sor­tien a la llum. “[La guerra bruta] no ens sorprèn, perquè sabem que és un ele­ment que és pre­sent en mol­tes oca­si­ons en les deci­si­ons dels minis­te­ris de l’Inte­rior o dels governs espa­nyols. De fet, hi ha un minis­tre de l’Inte­rior i un secre­tari d’estat de Segu­re­tat que van anar a la presó per haver cons­truït grups ter­ro­ris­tes i haver orde­nat l’assas­si­nat o la tor­tura de per­so­nes”, deia Jun­que­ras el 2017 a ElNa­ci­o­nal.cat. Felip Puig i Fran­cesc Homs apa­rei­xien igual­ment entre els objec­tius d’Inte­rior. El modus ope­randi d’aquests mun­tat­ges que­dava per­fec­ta­ment deli­mi­tat en l’enre­gis­tra­ment. Un informe poli­cial apòcrif es podia enviar tant a la fis­ca­lia –on algun fis­cal de con­fiança ho afi­nava, com deia Alícia Sánchez-Camacho– com a una xarxa de premsa afí a la caverna.

José Manuel Villa­rejo

L’exco­mis­sari José Manuel Villa­rejo va reconèixer enguany davant del jutge de l’Audi­en­cia Naci­o­nal Manuel García Cas­tellón que l’ope­ració Cata­lu­nya con­tra la direcció política inde­pen­den­tista i per reco­llir dades de l’acti­vi­tat de la família Pujol efec­ti­va­ment va exis­tir durant el govern de Mari­ano Rajoy. Villa­rejo va expli­car sense embuts que l’exmi­nis­tra de Defensa i ex-secretària gene­ral del PP María Dolo­res de Cos­pe­dal va ser qui la va orga­nit­zar i que es va acce­le­rar tan bon punt Artur Mas va arri­bar a la Gene­ra­li­tat. L’exco­mis­sari hau­ria cobrat “molta pasta” de fons reser­vats per obte­nir infor­mació com­pro­mesa en el marc d’aquesta ope­ració para­po­li­cial, segons va reve­lar La Van­guar­dia.

J.M. García-Mar­ga­llo

Però no sola­ment Fernández Díaz recor­ria a la guerra bruta. Josep Bor­rell és només l’alumne avan­tat­jat de l’exmi­nis­tre d’Afers Estran­gers José Manuel García-Mar­ga­llo, a qui se li va esca­par el 2017 que l’Estat espa­nyol devia molts favors a altres estats a canvi del seu silenci amb relació al procés i d’evi­tar posi­ci­ons favo­ra­bles als interes­sos cata­lans. “Ningú sap quants favors devem a una quan­ti­tat de gent per haver acon­se­guit que fes­sin les decla­ra­ci­ons que van fer”, va con­fes­sar a 13TV el març del 2017. Aquests favors es con­cre­ta­ven poc després quan Público reve­lava que l’Estat va com­prar el silenci de Letònia amb tro­pes per valor de 63 mili­ons d’euros i que l’envi­a­ment de l’exèrcit des d’Espa­nya al país bàltic es va fer, a més, sense l’auto­rit­zació pre­cep­tiva del Congrés. Amb recur­sos també de tots els cata­lans, García-Mar­ga­llo cele­brava reu­ni­ons els diven­dres per donar “ins­truc­ci­ons con­cre­tes a ambai­xa­dors i cònsols perquè res­pon­gues­sin a qual­se­vol ofen­siva” de la Gene­ra­li­tat. Al final, i ja fora de La Mon­cloa, també per rei­vin­di­car-se, el mateix García-Mar­ga­llo va adme­tre que veia que el relat espa­nyol al món s’havia “anat debi­li­tant”.

Val­dis Dom­brovskis

La guerra bruta a través de la premsa també va inten­tar esquit­xar polítics inter­na­ci­o­nals per la seva posició sobre Cata­lu­nya. L’Ofi­cina de Pre­venció i Lluita con­tra la Cor­rupció (KNAB) de Letònia no va tro­bar cap evidència que el lla­vors pri­mer minis­tre de Letònia, Val­dis Dom­brovskis, hagués cobrat el 2013 sis mili­ons d’euros per fer unes decla­ra­ci­ons a l’ACN favo­ra­bles a la inde­pendència de Cata­lu­nya com afir­mava l’extinta revista Interviú el febrer del 2016, citant, és clar, fonts poli­ci­als espa­nyo­les vin­cu­la­des a… la UDEF.

Car­les Puig­de­mont

El pri­mer escàndol per espi­o­natge va escla­tar quan un dels Mos­sos que acom­pa­nya­ven Car­les Puig­de­mont en el seu exili a Bèlgica va detec­tar una balisa de segui­ment al vehi­cle que uti­lit­zava per al pre­si­dent. Poste­ri­or­ment en van tro­bar una altra en un segon cotxe. La inves­ti­gació de la poli­cia belga va asse­nya­lar com a sos­pitós un fis­cal de l’Audi­en­cia Naci­o­nal, Car­los Bau­tista Sama­ni­ego, expert en euro­or­dres. Els agents el situen en un hotel de Brus­sel·les a finals de gener del 2018 arran d’una tru­cada d’una de les tar­ge­tes SIM britàniques vin­cu­la­des amb les bali­ses. El fis­cal estava en aquell hotel durant la mateixa set­mana que la poli­cia creu que va començar l’espi­o­natge. També hi havia un empre­sari espa­nyol que con­si­de­ren rela­ci­o­nat amb el Minis­teri de Justícia i tres informàtics. En aquell moment no hi havia cap euro­or­dre que pesés sobre Puig­de­mont. Els ser­veis d’intel·ligència de Bèlgica i Espa­nya van con­ge­lar rela­ci­ons durant dues set­ma­nes l’abril següent arran de l’escàndol i els ser­veis bel­gues van adver­tir el seu enllaç espa­nyol que fer ope­ra­ci­ons al seu país sense auto­rit­zació podia “per­ju­di­car greu­ment” les rela­ci­ons bila­te­rals.

Josep Bor­rell

I va arri­bar el Bor­rell­gate. El govern ha dema­nat la dimissió del minis­tre Josep Bor­rell per l’espi­o­natge a les dele­ga­ci­ons de la Gene­ra­li­tat a l’estran­ger, que inclo­uen càrrecs elec­tes i peri­o­dis­tes inter­na­ci­o­nals i que ja ha arri­bat a la justícia ale­ma­nya. El dipu­tat gal·lès a West­mins­ter Hywel Willi­ams, del Par­tit de Gal·les, va ele­var també una queixa for­mal a la Cam­bra dels Comuns per dema­nar expli­ca­ci­ons pel segui­ment de l’Estat espa­nyol a mem­bres del Par­tit Con­ser­va­dor, el Par­tit Naci­o­nal Escocès i el Par­tit de Gal·les. L’escàndol està aga­fant volada inter­na­ci­o­nal. Aquest cop “s’han pas­sat de fre­nada”, va lamen­tar Torra al Par­la­ment. Pot­ser encara va que­dar curt.

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (25-8-2019)

184 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: