EL GOVERN I ELS COMUNS REFERMEN LA SEVA ALIANÇA MÉS ENLLÀ DELS PRESSUPOSTOS

“El Govern i els comuns refermen la seva aliança”.
L’entesa pels pressupostos es reedita amb l’aprovació del decret de renovables, una altra aposta estratègica d’Aragonès, mentre la CUP manté la distància amb l’executiu.
( SARA GONZÁKEZ I JOAN SERRA )
La sessió de control al Parlament ha sintetitzat la relació de confiança que mantenen els comuns amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès, encaminada la setmana passada amb l’acord per a la tramitació dels pressupostos. A la cambra catalana, Jéssica Albiach ha admès que les negociacions dels comptes “van bé” -en les converses també hi ha implicat el Departament d’Economia, en mans de Junts- i ha fet evident que tant Aragonès com el conseller Jaume Giró han atès les inversions en salut mental i salut bucodental, prioritats per a En Comú Podem per validar els pressupostos. La sintonia ha estat tan evident que Albiach i el seu grup parlamentari han acabat aplaudint dempeus la intervenció d’Aragonès quan ha rebatut, de forma enèrgica, el discurs de Vox que invocava la suspensió de l’autonomia catalana.

Els comuns defensen que l’aliança amb el Govern iniciada amb els pressupostos tindrà recorregut. Aquest dimecres al matí, Aragonès i Albiach han compartit l’aposta per destinar 80 milions per reforçar les polítiques destinades a la salut mental i 50,5 milions més per ampliar els recursos de dentista públic. I l’entesa s’ha repetit a la tarda, també al Parlament, quan els vots d’En Comú Podem s’han sumat als de Junts i ERC per validar el decret de renovables del Govern. La CUP, allunyada de la centralitat dels pactes després del “no” als pressupostos, tampoc ha fet costat al decret. La sessió parlamentària ha demostrat quina és la nova correlació de forces, malgrat que el Govern continua defensant que els anticapitalistes són el seu soci prioritari.

Però una cosa és la majoria que es pregona i l’altra la que finalment opera a les votacions. Si els pressupostos eren la llei més important del curs polític per apuntalar l’estabilitat d’Aragonès, el decret de renovables ha estat definit pel president com una “necessitat política de primer nivell”. S’ha repetit exactament el mateix esquema que amb els comptes: els anticapitalistes votant en contra, malgrat que, en part, el van negociar; i els comuns sent la peça clau per fer que prosperi.

De fet, feia setmanes que es treballava l’entesa amb En Comú Podem, que es va acabar creuant amb la de pressupostos. En paral·lel, els comuns han fet costat a ERC a Madrid a l’hora d’assenyalar la llei de l’audiovisual, i han amenaçat de votar-hi en contra, tot deixant de banda que al consell de ministres hi ha cinc dirigents d’Unides Podem. Aliances al Congrés, al Parlament i a l’Ajuntament de Barcelona és la triple jugada que busquen els comuns per fer cotitzar a l’alça la seva opció política i guanyar en influència. Amb el Govern, diuen els d’Albiach, s’hi estan reunint diàriament per segellar definitivament el 23 de desembre el pacte pels pressupostos.

Les obligacions de la consellera Jordà

La condició que han posat els comuns per aprovar el decret de renovables és que la consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, comparegui una vegada a l’any per tal de retre comptes sobre l’assoliment dels objectius que fixa el decret per descarbonitzar Catalunya. En Comú Podem ha defensat que aquest és el decret que s’hauria d’haver aprovat fa deu anys per accelerar el ritme d’implantació de les renovables a Catalunya. De fet, sostenen que aquest decret millora el de l’exconseller Damià Calvet de fa dos anys. “La transició energètica ha de ser una oportunitat per al conjunt de Catalunya”, ha assegurat el diputat Lucas Ferro, que ha considerat que el decret garanteix mecanismes de concertació i de resolució de conflictes amb el territori, frena “la cultura” dels macroprojectes i protegeix els espais agraris.

Republicans i comuns han tancat files també a l’hora d’oposar-se a tramitar el decret com una proposició de llei, com han reclamat partits com el PSC i com inicialment volia Junts, perquè consideren que hi ha qui “vol reobrir el projecte mirant enrere” i per evitar “més mesos d’incertesa jurídica”. Junts finalment presentarà esmenes al decret, en la línia de tenir una avaluació externa que permeti “alliberar certs requeriments” per a les empreses si no s’assoleixen a temps els objectius.

Jordà ha argumentat que s’ha de produir “un gir dràstic en la generació d’energia” i ha advertit que s’equivoquen els que consideren que hi ha “més temps per reaccionar” o els que aposten per tramitar el decret com a projecte de llei per la “inestabilitat” que això suposarà. “Ens cal regular, en cap cas aturar”, ha advertit, tot afegint que el seu objectiu no és “substituir” el model energètic si no “transformar-lo” amb un model d’energies renovables “responsable” que punxi la “bombolla especulativa” derivada de l’anterior decret.

L’aposta formulada des del Govern és aconseguir una Catalunya descarbonitzada l’any 2050, amb un model propi que pivoti en la implicació del territori i de la ciutadania i la complicitat del món rural a l’hora de determinar on s’ubiquen els parcs d’energia renovable. Entre els objectius també s’ha fixat el tancament de les nuclears l’any 2040. L’aprovació del decret és concep com un primer pas i, durant el primer semestre del 2022, l’executiu té previst aprovar la llei de transició energètica. Així ho ha explicat Jordà aquest dimecres al Parlament, on ha subratllat que Catalunya entoma amb el decret “el major repte del segle XXI”.

El plantejament del Govern, però, és insuficient a ulls de la CUP, que considera que no es fa prou costat al territori i no s’aposta per un model energètic “democràtic i descentralitzat”. Els anticapitalistes han solemnitzat el seu vot en contra malgrat reconèixer que “hi ha un avenç” respecte l’anterior, al qual també van votar en contra fa dos anys. El diputat Dani Cornellà ha recordat que la seva formació va defensar derogar els macroprojectes i no la moratòria, i que el territori pogués participar de la negociació del nou decret, cosa que considera que no s’ha complert. “S’han sentit exclosos”, ha denunciat.

El PSC, per la seva banda, ha considerat que el decret no serà útil per situar Catalunya “al capdavant” de la descarbonització en base als objectius fixats. La diputada socialista Sílvia Paneque ha acusat ERC de voler “invalidar i esmenar el decret impulsat per Junts” fa només dos anys i de canviar els criteris segons els quals moltes empreses han presentat projectes que estan aturats. El PP, de fet, ha assenyalat que hi ha projectes que han marxat a altres autonomies, com l’Aragó, per falta de facilitats a Catalunya.

En la tercera jornada del ple, aquest dijous, el Govern s’haurà de sotmetre a una nova prova d’estrès plantejada pels socialistes en forma de moció sobre els projectes de Hard Rock o dels Jocs d’Hivern, que considera estratègics des del punt de vista econòmic. Aquesta carpeta continua generant controvèrsia entre ERC i Junts. Els de Aragonès viuen el debat amb incomoditat, però previsiblement s’alinearan amb comuns i la CUP a l’hora d’oposar-s’hi. Caldrà veure què vota Junts. Els de Carles Puigdemont troben punts de connexió amb el PSC en aquesta matèria, com ja va passar amb l’ampliació de l’aeroport del Prat.

Informa:NACIODIGITAL.CAT (2-XII-2021)

69 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: