EL GOVERN MARCA PRIORITATS: 5.000 MILIONS EN SALUT, GRATUÏTAT DE 0 a 3 ANYS I “HUB” AUDIOVISUAL

( JOAN SERRA I SARA GONZÁLEZ )
El president, Pere Aragonès, i el vicepresident, Jordi Puigneró, abans de la reunió del Govern | Govern / Rubén Moreno
Amb la ferida encara oberta pel divorci en la taula de diàleg sobre el conflicte amb l’Estat, el Govern ha aprovat aquest dimarts el seu pla per a una legislatura que el president, Pere Aragonès, pretén que completi els quatre anys. Es tracta de la carta de navegació que ha de guiar una coalició cimentada en diferències per ara irresoltes en qüestions com la negociació amb el govern de Pedro Sánchez. Conscient d’aquestes dificultats, el Govern ha volgut destacar que el document s’ha elaborat “de manera consensuada i compartida, per la totalitat” de l’executiu.

El pla, que el president desplegarà en el debat de política general de la setmana que ve al Parlament, posa especial èmfasi en mesures que han de servir per revertir l’impacte de la pandèmia, però també transita en els equilibris dels pactes d’investidura acordats per ERC amb Junts i la CUP. Tot plegat, sense renunciar a les pedres angulars del projecte que vol impulsar Aragonès, com ara la taula de negociació entre el Govern i la Moncloa que va dinamitar -de nou- la setmana passada la confiança entre socis. A continuació, les principals mesures del pla -amb unes 300 accions “estratègiques”, segons la portaveu, Patrícia Plaja-, que inclou un sistema semestral de rendiment de comptes.

Sanitat: 5.000 milions més en cinc anys. Incrementar el pressupost de la sanitat pública en 5.000 milions d’euros durant els pròxims cinc anys és una de les propostes concretes que des del departament de Josep Maria Argimon es pretén impulsar per pal·liar les mancances que s’han fet evidents amb l’esclat de la pandèmia. Del còmput global, el Govern es compromet a destinar-ne un 25% a l’atenció primària i a “augmentar o almenys mantenir i estabilitzar les plantilles actuals”, erosionades per la falta de personal mèdic i d’infermeria.

No hi ha xifres d’un possible increment perquè hi ha dèficit de professionals i, en aquest sentit, es pretén desplegar un programa per fomentar el retorn dels que han marxat a l’estranger. En salut mental, una de les problemàtiques que s’ha incrementat amb la pandèmia, la intenció és incrementar-ne el pressupost en 80 milions.

Educació: gratuïtat “progressiva” de l’educació de 0 a 3 anys. En polítiques educatives, un dels principals compromisos és “avançar” cap a la gratuïtat “progressiva” de les escoles bressol -educació de 0 a 3 anys-, que el Govern ja ha recalcat que és un objectiu que vol assolir en els pròxims quatre anys. La mesura permetria bonificar fins a 100.000 famílies, segons els càlculs de l’executiu. Al marge del finançament del cost per a les famílies de les escoles bressol públiques, l’executiu també es fixa augmentar les dotacions de professorat per reduir ràtios als centres escolars en l’educació obligatòria.

En el terreny de la formació professional (FP) -amb un dèficit de places aquest curs-, el recorregut és menys específic. El document només parla “fomentar, promocionar i adaptar la FP pública amb inversió i augment d’oferta de places”. Pel que fa a la llengua a l’escola, el Govern pretén enfortir el model lingüístic i incrementar l’ús del català com a llengua vehicular de referència, així com l’occità a l’Aran.

Rescat social: 700 milions i pla pilot de la renda bàsica. Com a mesura concreta en aquesta matèria, el Govern ha aprovat un pla de rescat social amb una inversió immediata de 700 milions. També destaca la implementació d’un pla pilot de la renda bàsica universal a determinades franges d’edat. Es tracta de dues mesures puntals en l’entesa per a la investidura entre ERC i la CUP.

Habitatge: 5.000 pisos socials a l’any. En matèria d’habitatge, es pretén augmentar el parc de pisos de lloguer social en, com a mínim, 5.000 immobles a l’any. Una de les vies és recuperar la totalitat dels 3.000 habitatges que té la Sareb i dels habitatges en propietat de les entitats financeres. També s’inclou la modificació del protocol de desnonaments amb la intenció de protegir les persones en risc de vulnerabilitat social. S’aposta per la coordinació entre Generalitat, TSJC, Consell de l’Advocacia Catalana i el Consell de Col·legis i Procuradors dels Tribunals de Catalunya.

Seguretat: “actualització” del model de seguretat. L’acord d’investidura entre ERC i la CUP va pivotar, en bona part, en un canvi del model de seguretat. El pla de Govern inclou aquest objectiu, tot i que sense concrecions més enllà de l’aposta per la transparència i el rendiment de comptes. Es concreta una actualització del sostre de la plantilla de Mossos fins als 22.000 efectius i la intenció d’arribar a finals de legislatura amb 3.200 bombers funcionaris i 1.825 bombers de voluntaris.

Taula de negociació
: l’aposta d’ERC, refermada. La represa de la taula de negociació amb l’Estat va provocar la primera gran crisi de l’executiu, per la negativa d’Aragonès a acceptar la proposta de representants formulada per Junts, que Jordi Sànchez va atribuir a un “veto” l’Estat mentre ERC hi veia la voluntat de desgast al president de la Generalitat. En el pla de Govern es referma l’aposta per la taula de diàleg i s’especifica que aquest instrument de negociació és “entre ambdós governs”. En el document queda clara que la proposta catalana serà l’amnistia i l’autodeterminació, que els socis de la Generalitat consideren que són “demandades majoritàriament per la ciutadania de Catalunya”.

Aeroport: sense referències a l’ampliació del Prat. El document de prioritats de l’executiu d’Aragonès no fa una referència específica a la inversió per a l’ampliació de l’aeroport del Prat, projectada per Aena i no compartida pel conjunt de l’executiu en els termes en què està plantejada. La proposta d’Aena va rebre contestació aquest diumenge al carrer. En el text validat se subratlla la necessitat d'”avançar en el traspàs efectiu de les principals infraestructures de mobilitat”, en referència a la xarxa de Rodalies -amb el conseqüent finançament- i el mateix aeroport del Prat. I també es detalla la rellevància de les connexions ferroviàries, com la posada en marxa d’un servei d’alta velocitat que uneixi les capitals catalanes i els aeroports de Girona, el Prat i Reus.

Jocs d’Hivern: una aposta que tensa la relació entre socis. El Govern posa ara, negre sobre blanc, el compromís d’elaborar un projecte per a la candidatura Pirineus-Barcelona dels Jocs Olímpics d’Hivern del 2030. Es tracta d’una aposta que incomoda ERC i que combaten explícitament des de la CUP i els comuns, amb Ada Colau al capdavant. Segons el pla, s’ha d’entendre com una “oportunitat en un marc ecològic, social i econòmic sostenibles a partir d’un ampli consens territorial, social i polític”.

Cultura: un hub audiovisual de referència. Des de la conselleria de Cultura, per a la qual es preveu que es destini un 2% dels pressupost de la Generalitat, es fixa com a repte impulsar un hub audiovisual que sigui referent al sud d’Europa i que doni un impuls a la producció catalana. En aquests moments, el Govern està en litigi contra la llei de l’audiovisual que promou el govern espanyol perquè considera que no blinda el català. En aquest sentit, la portaveu, Patrícia Plaja, ha destacat que treballaran amb els partits per revertir un avantprojecte de llei que “maltracta” la llengua catalana. A banda de la negociació amb la Moncloa, l’executiu també preveu actualitzar la llei audiovisual catalana, que data del 2005. Plaja ha reconegut que és una normativa “obsoleta” i que s’ha de modificar “tan aviat com sigui possible”.

Feminismes i Igualtat: llei trans i pobresa menstrual. El president Aragonès ha insistit en què la carpeta de feminismes i igualtat ha de ser troncal en aquesta legislatura. El pla de Govern es compromet a redactar un avantprojecte de llei de protecció dels drets de les persones trans i també a erradicar la pobresa menstrual. Una de les accions concretes serà la de distribuir copes menstruals de forma gratuïta a determinats grups poblacionals, com ara joves i persones amb pocs recursos.

Medi ambient: energètica pública i llei del residu zero. Aragonès ha pregonat que la lluita contra el canvi climàtic ha d’impulsar-se en aquesta legislatura. Després d’un estiu en què el preu de l’electricitat s’ha enfilat fins a preus sense precedents, el Govern es proposa crear una energètica pública. També l’aprovació d’una nova llei amb l’objectiu d’assolir el residu zero i la neutralitat en l’emissió de gasos d’efecte hivernacle.
Informa:NACIODIGITAL.CAT (23-IX-2021)

68 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: