EL GOVERN NO POT RESIGNAR-SE A AQUEST NOU ATROPELLAMENT D’ESPANYA A L’ENSENYAMENT EN CATALÀ

“Superar la por”.
( JOSÉ ANTICH )

Fa dies que la comunitat educativa espera alguna cosa mĂŠs que paraules davant del conflicte que li cau al damunt una vegada el TSJC ha desarborat la immersiĂł lingßística com a sistema escolar a Catalunya i ha establert que les escoles han de tenir un 25% en castellĂ . Fa dies, tambĂŠ, que l’opiniĂł pĂşblica ―almenys, la que dona suport a l’actual Govern i va assegurar la majoria absoluta al Parlament i el 52% dels vots― espera conèixer quina resposta es donarĂ  des de l’executiu catalĂ  a l’atac frontal que ja s’ha iniciat contra la llengua pròpia del paĂ­s i que amenaça de trencar els Ăşnics dics de contenciĂł existents per preservar el futur del catalĂ .

La sinceritat amb què el conseller d’EducaciĂł, Josep GonzĂ lez-Cambray, ha explicitat des del mateix cor del problema escolar latent a Canet de Mar, que el fet que la interlocutòria judicial s’hagi dirigit directament al sistema educatiu, “impedeix que sigui el conseller i el departament qui doni resposta als tribunals”, no aporta cap soluciĂł al conflicte i crea mĂŠs d’una inquietud. El Govern s’ha de resignar a un atropellament d’aquesta naturalesa planificat i amplificat des del nucli de l’estat espanyol?

La fragilitat catalana actual, la divisiĂł del mĂłn independentista i la divergència d’estratègies entre Esquerra Republicana, Junts per Catalunya i la CUP pot no resistir un embat amb l’estat espanyol com el d’octubre del 17, però d’aquĂ­ a concloure que no pot defensar polĂ­ticament la immersiĂł lingßística hi ha un abisme. CaldrĂ  fer polĂ­tica i fer-la d’una altra manera i, sobretot, amb altres resultats. Els vots rebuts a les urnes han donat a l’independentisme catalĂ  la clau del CongrĂŠs dels Diputats i no es pot malbaratar aquest important capital.

No ĂŠs cert que no es pugui revertir aquesta situaciĂł. Si no, de què serveix tenir la clau de la legislatura espanyola? Per descomptat que hi ha el risc que PP i Vox arribin a la Moncloa, però aquest perill no ha de tenallar totes les decisions, perquè debilita la teva negociaciĂł i pot acabar succeint que, si finalment hi arriben, una part molt important de la feina se la trobin feta. Hauria de ser al revĂŠs: que la muralla que s’aixequĂŠs davant d’aquesta eventualitat que la dreta espanyola governĂŠs, agafĂŠs Catalunya en una posiciĂł de força i no de debilitat.

AltressĂ­: doncs esclar que hi ha maneres d’alliberar els equips de direcciĂł dels centres escolars de la pressiĂł de tot tipus a què es troben sotmesos a partir d’ara pel TSJC! Una altra cosa ĂŠs que el camĂ­ sigui tan difĂ­cil, tan ingrat, tan costĂłs i tan costa amunt que es prefereixi no fer-lo. Però, com tot a la vida, no hi ha un Ăşnic camĂ­. El repte del governant, al final, sempre ĂŠs el mateix. Agafar el correcte, el que el paĂ­s necessita. I en el cas de Catalunya, a mĂŠs, el que garanteix la seva supervivència.
Informa:ELNACIONAL.CAT (11-XII-2021)

134 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: