EL GOVERN NO POT RESIGNAR-SE A AQUEST NOU ATROPELLAMENT D’ESPANYA A L’ENSENYAMENT EN CATAL√Ä

“Superar la por”.
( JOS√Č ANTICH )

Fa dies que la comunitat educativa espera alguna cosa m√©s que paraules davant del conflicte que li cau al damunt una vegada el TSJC ha desarborat la immersi√≥ ling√ľ√≠stica com a sistema escolar a Catalunya i ha establert que les escoles han de tenir un 25% en castell√†. Fa dies, tamb√©, que l’opini√≥ p√ļblica ‚Äēalmenys, la que dona suport a l’actual Govern i va assegurar la majoria absoluta al Parlament i el 52% dels vots‚Äē espera con√®ixer quina resposta es donar√† des de l’executiu catal√† a l’atac frontal que ja s’ha iniciat contra la llengua pr√≤pia del pa√≠s i que amena√ßa de trencar els √ļnics dics de contenci√≥ existents per preservar el futur del catal√†.

La sinceritat amb qu√® el conseller d’Educaci√≥, Josep Gonz√†lez-Cambray, ha explicitat des del mateix cor del problema escolar latent a Canet de Mar, que el fet que la interlocut√≤ria judicial s’hagi dirigit directament al sistema educatiu, “impedeix que sigui el conseller i el departament qui doni resposta als tribunals”, no aporta cap soluci√≥ al conflicte i crea m√©s d’una inquietud. El Govern s’ha de resignar a un atropellament d’aquesta naturalesa planificat i amplificat des del nucli de l’estat espanyol?

La fragilitat catalana actual, la divisi√≥ del m√≥n independentista i la diverg√®ncia d’estrat√®gies entre Esquerra Republicana, Junts per Catalunya i la CUP pot no resistir un embat amb l’estat espanyol com el d’octubre del 17, per√≤ d’aqu√≠ a concloure que no pot defensar pol√≠ticament la immersi√≥ ling√ľ√≠stica hi ha un abisme. Caldr√† fer pol√≠tica i fer-la d’una altra manera i, sobretot, amb altres resultats. Els vots rebuts a les urnes han donat a l’independentisme catal√† la clau del Congr√©s dels Diputats i no es pot malbaratar aquest important capital.

No √©s cert que no es pugui revertir aquesta situaci√≥. Si no, de qu√® serveix tenir la clau de la legislatura espanyola? Per descomptat que hi ha el risc que PP i Vox arribin a la Moncloa, per√≤ aquest perill no ha de tenallar totes les decisions, perqu√® debilita la teva negociaci√≥ i pot acabar succeint que, si finalment hi arriben, una part molt important de la feina se la trobin feta. Hauria de ser al rev√©s: que la muralla que s’aixequ√©s davant d’aquesta eventualitat que la dreta espanyola govern√©s, agaf√©s Catalunya en una posici√≥ de for√ßa i no de debilitat.

Altress√≠: doncs esclar que hi ha maneres d’alliberar els equips de direcci√≥ dels centres escolars de la pressi√≥ de tot tipus a qu√® es troben sotmesos a partir d’ara pel TSJC! Una altra cosa √©s que el cam√≠ sigui tan dif√≠cil, tan ingrat, tan cost√≥s i tan costa amunt que es prefereixi no fer-lo. Per√≤, com tot a la vida, no hi ha un √ļnic cam√≠. El repte del governant, al final, sempre √©s el mateix. Agafar el correcte, el que el pa√≠s necessita. I en el cas de Catalunya, a m√©s, el que garanteix la seva superviv√®ncia.
Informa:ELNACIONAL.CAT (11-XII-2021)

47 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: