EL GOVERN NO TIRA LA TOVALLOLA I ESPERA “IMMEDIATESA” AMB LES 56 COMPETÈNCIES DE L’ESTATUT

( JOAN OBIOLS )
El traspàs de 56 competències extretes de l’Estatut d’Autonomia, el reclam del finançament pendent i la transferència de la gestió d’infraestructures. Són els tres calaixos que la Generalitat va posar sobre la taula de la comissió bilateral amb l’Estat d’aquest dilluns a Madrid. De la reunió, que tenia com a grans punts la gestió dels fons europeus o la llei de l’audiovisual en català, la part catalana en va sortir “insatisfeta” i només va assegurar-ne el traspàs de les competències en l’ingrés mínim vital i les beques d’educació. La resta, s’haurà de treballar al grup de treball que es constituirà durant l’octubre, i que tindrà representació equitativa de les dues parts. Quedarà pendent establir un calendari pels traspassos, detallar-los i negociar algunes exigències de la Generalitat. Un dels que dilluns es va acordar començar a treballar, el del MIR, ja ha estat refredat per Madrid.

Fonts del departament de Presidència, que amb Laura Vilagrà presideix la part catalana, han explicat a NacióDigital que no volen “dilatar les negociacions”. En aquest sentit, treballaran amb l’objectiu que el grup de treball abordi alhora totes les demandes de la part catalana: competències, finançament, i transferències de gestió. “Ho volem tot i ho volem ara”, asseguren. El grup de treball estarà format per representants dels departaments de la Generalitat i ministeris de l’Estat afectats, els quals s’encarregaran de negociar els assumptes que corresponen a cada part.

Pel que fa als traspassos de competències, la Generalitat té assegurades les beques i ajuts en l’educació universitària i no universitària, aquesta qüestió, asseguren des de Presidència, “està molt avançada” i hauria de ser una realitat en el curs 2022-23. El terreny també està “avançat” en el traspàs de salvament marítim, aspectes laborals relacionats amb Inspecció de Treball i la formació especialitzada sanitària dels MIR. La resta, s’haurà de “parlar a fons” a partir de l’octubre. El Govern també fa una aposta clara pel traspàs d’edificis emblemàtics i culturals -actualment en mans de l’Estat- com el Monestir de Poblet, el Museu Arqueològic de Tarragona o el Palau del Lloctinent de Barcelona. Amb els dos primers ja s’han fet diferents intents en els darrers quinze anys.

L’èxit en el traspàs de les 56 competències dependrà d’aconseguir-les i del finançament que duguin associat. En aquest sentit, el Govern demanarà el compliment de la Llei estatal de la dependència, que actualment només rep el 20% del finançament establert; el traspàs de diners referents a l’ingrés mínim vital, que ha de reforçar la renda bàsica de ciutadania i aspectes relacionats amb l’habitatge i la pobresa infantil, així com el compliment de la disposició addicional tercera de l’Estatut, que estableix que Catalunya ha de rebre la mateixa inversió en infraestructures que el pes al PIB espanyol, d’un 19%.

En aquest sentit, dilluns es va acordar el pagament de 200 milions de retards. Al novembre, està previst que es reprengui la comissió d’infraestructures, que haurà d’abordar el greu dèficit en inversions, sobretot pel que fa al servei de Rodalies, que arrossega anys d’infrafinançament per part d’Espanya. D’aquest aspecte, s’haurà de crear un grup de treball específic per abordar el traspàs econòmic i de competències sobre la xarxa ferroviària.

Entre les qüestions amb més traves, hi ha la transferència de la gestió del port i l’aeroport de Barcelona. “Nosaltres insistirem molt”, subratllen des de Presidència. També han expressat “poca receptivitat” amb la Llei de l’audiovisual en català, que la Generalitat presentava com un dels principals punts per abordar en la trobada de dilluns amb l’Estat. La Moncloa vol deixar-ho en mans del Congrés, i la Generalitat exigirà tractar-ho de manera bilateral entre els dos governs. Per altra banda, també queda poc definit la petició del Govern en la transferència de la titularitat de la comissaria de la policia espanyola de Via Laietana: “És un punt important pel simbolisme històric que té l’edifici”, han expressat des de Presidència.


Establerta l’agenda política fins Nadal

Així doncs, la bilateral de dilluns va ser una primera aproximació entre governs per establir l’agenda política Catalunya-Estat durant la tardor. Començarà el setembre, amb la presentació del pla d’inversions elaborat per AENA sobre l’ampliació de l’aeroport del Prat. A l’octubre, es posarà en marxa el grup de treball que ha d’abordar tots els temes pendents de la bilateral: 56 competències estatutàries, finançament i transferències. Al novembre, es retrobarà la comissió d’infraestructures i al desembre la d’afers econòmics i fiscals, que tractarà el reclam de la Generalitat per rebre una inversió equivalent al 19% del PIB que representa a l’Estat, tal com contempla la disposició addicional tercera de l’Estatut. I en paral·lel, la taula de diàleg al setembre, la negociació dels pressupostos espanyols i els treballs que haurien de començar per actualitzar el sistema de finançament autonòmic.
Informa:NACIODIGITAL.CAT (8-VIII-2021)

73 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: