Tot i que la majo­ria dels advo­cats defen­sors i els fami­li­ars són pes­si­mis­tes sobre una posada en lli­ber­tat, Xavier Melero, lle­trat de Forn, hi creu. “L’únic argu­ment que queda és el risc de fugida en ple judici; quan acabi el judici, aquest argu­ment des­a­pa­reix”, és la tesi de Melero con­tra el sen­tir gene­ral.

La intenció de la sala del Suprem que acaba de jut­jar els líders polítics i soci­als inde­pen­den­tis­tes durant qua­tre mesos és no opo­sar-se al tras­llat als cen­tres peni­ten­ci­a­ris de Lle­do­ners, Mas d’Enric i Puig de les Bas­ses. Ins­ti­tu­ci­ons Peni­tenciàries, que té com a secre­tari gene­ral Ángel Luis Ortiz i que depèn del minis­tre de l’Inte­rior, Fer­nando Grande-Mar­laska, havia posat sobre la taula la petició per a l’inici del retorn dels pre­sos a penals cata­lans i havia recla­mat al tri­bu­nal que informés si pre­veu alguna diligència més que obli­gui els pre­sos a con­ti­nuar en sòl madri­leny.

Pre­pa­ració de Justícia

La intenció d’Ins­ti­tu­ci­ons Peni­tenciàries és que els tras­llats es des­pren­guin de tota excep­ci­o­na­li­tat i la pri­mera mos­tra serà que es faran entre dimarts i dime­cres en viat­ges ordi­na­ris com els pro­gra­mats set­ma­nal­ment i no en uns des­plaçaments ad hoc. A la Gene­ra­li­tat, la con­se­llera de Justícia, Ester Cape­lla, hi tre­ba­lla des de fa set­ma­nes, ja des d’abans del final del judici al Tri­bu­nal Suprem, en cons­tant con­tacte amb Ins­ti­tu­ci­ons Peni­tenciàries.

El Suprem des­arma Cs

Amb el llum verd al seu tras­llat immi­nent, el que ha fet la sala del Suprem és des­ar­mar Albert Rivera en la cro­ada con­tra el mer retorn a pre­sons cata­la­nes. Tot i que Pedro Sánchez viu en fun­ci­ons i no hi ha ses­si­ons de con­trol, Ciu­ta­dans va regis­trar el 12 de juny una pre­gunta escrita al minis­tre de l’Inte­rior, Fer­nando Grande-Mar­laska, perquè expliqués a la comissió d’Inte­rior del Congrés –ni tan sols s’ha cons­tituït– si acos­ta­ria els pre­sos i amb quin cri­teri. L’objec­tiu de Rivera d’agi­tar la teo­ria dels pri­vi­le­gis xoca ara amb el vis­ti­plau de Marc­hena. El que suposa el tras­llat no can­via tant la vida dels reclu­sos com la dels fami­li­ars, que ja no són con­dem­nats a aga­far el TAV o l’avió per fer els 600 quilòmetres del pont aeri i després llo­gar un cotxe a Atocha o a Bara­jas per al recor­re­gut addi­ci­o­nal fins a Alcalá Meco (de 40 quilòmetres) o a Soto del Real (50 quilòmetres).

Men­tre el Suprem no resol si els pre­sos opta­ran o no a la lli­ber­tat, el magis­trat Anto­nio del Moral, un dels set jut­ges del tri­bu­nal de l’1-O, va augu­rar ahir que la sentència no arri­barà fins a finals de setem­bre o prin­ci­pis d’octu­bre. A més de l’objec­tiu de Marc­hena de tei­xir la una­ni­mi­tat, hi ha una data que el Suprem té al cap: el 16 d’octu­bre els Jor­dis com­pli­ran dos anys de presó, límit de la presó pre­ven­tiva, la qual cosa acce­lera les ganes de tenir la sentència abans per no engros­sir l’abús de la presó pre­ven­tiva ja denun­ciat pel grup de tre­ball de l’ONU.

LA DATA

16.10.19 és la data en què els Jordis compliran dos anys en presó preventiva i el Suprem voldria tenir la sentència abans.

Ribó explica l’1-O a Westminster

El síndic de greuges, Rafael Ribó, va denunciar ahir davant del Parlament britànic la “violència” i la “desproporció penal” en el cas de l’1-O. En la ponència exposada per Ribó, el síndic va alertar de les “violències perpetrades per les forces de seguretat durant el referèndum” i les preocupacions posteriors sobre la llibertat d’expressió i el dret de reunió i la supressió de l’autogovern. En l’acte, organitzat pel grup parlamentari britànic sobre Catalunya, també va participar un dels testimonis exclosos pel Tribunal Suprem en la causa especial sobre el procés, Sir Hugh Orde, l’antic màxim responsable de la policia a Irlanda del Nord. Orde va ser l’autor d’un informe relacionat amb el 20-S i l’1-O, en què va concloure que, en les dues dates, la gentada no va tenir cap intenció de ser violenta o de cometre cap delicte. En la seva presentació, Ribó també ha apel·lat al “diàleg polític, la participació i la llibertat com l’única manera de resoldre el conflicte català. El Suprem va rebutjar també el síndic com a testimoni.