Tot i que la majo¬≠ria dels advo¬≠cats defen¬≠sors i els fami¬≠li¬≠ars s√≥n pes¬≠si¬≠mis¬≠tes sobre una posada en lli¬≠ber¬≠tat, Xavier Melero, lle¬≠trat de Forn, hi creu. ‚ÄúL‚Äô√ļnic argu¬≠ment que queda √©s el risc de fugida en ple judici; quan acabi el judici, aquest argu¬≠ment des¬≠a¬≠pa¬≠reix‚ÄĚ, √©s la tesi de Melero con¬≠tra el sen¬≠tir gene¬≠ral.

La intenci√≥ de la sala del Suprem que acaba de jut¬≠jar els l√≠ders pol√≠tics i soci¬≠als inde¬≠pen¬≠den¬≠tis¬≠tes durant qua¬≠tre mesos √©s no opo¬≠sar-se al tras¬≠llat als cen¬≠tres peni¬≠ten¬≠ci¬≠a¬≠ris de Lle¬≠do¬≠ners, Mas d‚ÄôEnric i Puig de les Bas¬≠ses. Ins¬≠ti¬≠tu¬≠ci¬≠ons Peni¬≠tenci√†ries, que t√© com a secre¬≠tari gene¬≠ral √Āngel Luis Ortiz i que dep√®n del minis¬≠tre de l‚ÄôInte¬≠rior, Fer¬≠nando Grande-Mar¬≠laska, havia posat sobre la taula la petici√≥ per a l‚Äôinici del retorn dels pre¬≠sos a penals cata¬≠lans i havia recla¬≠mat al tri¬≠bu¬≠nal que inform√©s si pre¬≠veu alguna dilig√®ncia m√©s que obli¬≠gui els pre¬≠sos a con¬≠ti¬≠nuar en s√≤l madri¬≠leny.

Pre­pa­ració de Justícia

La intenció d’Ins­ti­tu­ci­ons Peni­tenciàries és que els tras­llats es des­pren­guin de tota excep­ci­o­na­li­tat i la pri­mera mos­tra serà que es faran entre dimarts i dime­cres en viat­ges ordi­na­ris com els pro­gra­mats set­ma­nal­ment i no en uns des­plaçaments ad hoc. A la Gene­ra­li­tat, la con­se­llera de Justícia, Ester Cape­lla, hi tre­ba­lla des de fa set­ma­nes, ja des d’abans del final del judici al Tri­bu­nal Suprem, en cons­tant con­tacte amb Ins­ti­tu­ci­ons Peni­tenciàries.

El Suprem des­arma Cs

Amb el llum verd al seu tras¬≠llat immi¬≠nent, el que ha fet la sala del Suprem √©s des¬≠ar¬≠mar Albert Rivera en la cro¬≠ada con¬≠tra el mer retorn a pre¬≠sons cata¬≠la¬≠nes. Tot i que Pedro S√°nchez viu en fun¬≠ci¬≠ons i no hi ha ses¬≠si¬≠ons de con¬≠trol, Ciu¬≠ta¬≠dans va regis¬≠trar el 12 de juny una pre¬≠gunta escrita al minis¬≠tre de l‚ÄôInte¬≠rior, Fer¬≠nando Grande-Mar¬≠laska, perqu√® expliqu√©s a la comissi√≥ d‚ÄôInte¬≠rior del Congr√©s ‚Äďni tan sols s‚Äôha cons¬≠titu√Įt‚Äď si acos¬≠ta¬≠ria els pre¬≠sos i amb quin cri¬≠teri. L‚Äôobjec¬≠tiu de Rivera d‚Äôagi¬≠tar la teo¬≠ria dels pri¬≠vi¬≠le¬≠gis xoca ara amb el vis¬≠ti¬≠plau de Marc¬≠hena. El que suposa el tras¬≠llat no can¬≠via tant la vida dels reclu¬≠sos com la dels fami¬≠li¬≠ars, que ja no s√≥n con¬≠dem¬≠nats a aga¬≠far el TAV o l‚Äôavi√≥ per fer els 600 quil√≤metres del pont aeri i despr√©s llo¬≠gar un cotxe a Atocha o a Bara¬≠jas per al recor¬≠re¬≠gut addi¬≠ci¬≠o¬≠nal fins a Alcal√° Meco (de 40 quil√≤metres) o a Soto del Real (50 quil√≤metres).

Men¬≠tre el Suprem no resol si els pre¬≠sos opta¬≠ran o no a la lli¬≠ber¬≠tat, el magis¬≠trat Anto¬≠nio del Moral, un dels set jut¬≠ges del tri¬≠bu¬≠nal de l‚Äô1-O, va augu¬≠rar ahir que la sent√®ncia no arri¬≠bar√† fins a finals de setem¬≠bre o prin¬≠ci¬≠pis d‚Äôoctu¬≠bre. A m√©s de l‚Äôobjec¬≠tiu de Marc¬≠hena de tei¬≠xir la una¬≠ni¬≠mi¬≠tat, hi ha una data que el Suprem t√© al cap: el 16 d‚Äôoctu¬≠bre els Jor¬≠dis com¬≠pli¬≠ran dos anys de pres√≥, l√≠mit de la pres√≥ pre¬≠ven¬≠tiva, la qual cosa acce¬≠lera les ganes de tenir la sent√®ncia abans per no engros¬≠sir l‚Äôab√ļs de la pres√≥ pre¬≠ven¬≠tiva ja denun¬≠ciat pel grup de tre¬≠ball de l‚ÄôONU.

LA DATA

16.10.19 és la data en què els Jordis compliran dos anys en presó preventiva i el Suprem voldria tenir la sentència abans.

Ribó explica l’1-O a Westminster

El s√≠ndic de greuges, Rafael Rib√≥, va denunciar ahir davant del Parlament brit√†nic la ‚Äúviol√®ncia‚ÄĚ i la ‚Äúdesproporci√≥ penal‚ÄĚ en el cas de l‚Äô1-O. En la pon√®ncia exposada per Rib√≥, el s√≠ndic va alertar de les ‚Äúviol√®ncies perpetrades per les forces de seguretat durant el refer√®ndum‚ÄĚ i les preocupacions posteriors sobre la llibertat d‚Äôexpressi√≥ i el dret de reuni√≥ i la supressi√≥ de l‚Äôautogovern. En l‚Äôacte, organitzat pel grup parlamentari brit√†nic sobre Catalunya, tamb√© va participar un dels testimonis exclosos pel Tribunal Suprem en la causa especial sobre el proc√©s, Sir Hugh Orde, l‚Äôantic m√†xim responsable de la policia a Irlanda del Nord. Orde va ser l‚Äôautor d‚Äôun informe relacionat amb el 20-S i l‚Äô1-O, en qu√® va concloure que, en les dues dates, la gentada no va tenir cap intenci√≥ de ser violenta o de cometre cap delicte. En la seva presentaci√≥, Rib√≥ tamb√© ha apel¬∑lat al ‚Äúdi√†leg pol√≠tic, la participaci√≥ i la llibertat com l‚Äô√ļnica manera de resoldre el conflicte catal√†. El Suprem va rebutjar tamb√© el s√≠ndic com a testimoni.