EL GOVERN PREPARA UN DECRET PER ESQUIVAR LA DECISIÓ DEL 25% DE CASTELLÀ

(CARINA FARRERAS )

El Govern vol evitar obligar les escoles a fer servir el castellà com a llengua vehicular en almenys un 25% del temps escolar i a fer-ho constar en els seus projectes lingüístics, tal com ordena el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) a la sentència del desembre del 2020. “Els temps de discussió jurídica, que han durat anys, s’han acabat i ara s’ha d’executar la decisió. El jutge demana que ordeni a les escoles que imparteixin una matèria més en castellà i els centres ho han de recollir en els seus projectes, això es pot indicar a les orientacions als directors per al pròxim curs”, indica José Domingo, president d’ Impuls ciutadà i exdiputat de Ciutadans.

El Departament d’Educació la propera setmana respondrà al tribunal qui es farà càrrec de complir la sentència i com es complirà en el termini de dos mesos. Probablement, la signarà el mateix conseller.
El Govern vol que d’aquí tres anys tots els centres educatius tinguin un grup impulsor del català

El Govern ha injuriat que s’hagi atacat el model d’immersió que ratifica la Llei d’ Educació de Catalunya (LEC) del 2009, i que ho hagin fet jutges. Però està obligat a prendre una decisió; la primera és acatar o no acatar. Les declaracions dels membres del Govern no afirmen literalment que no assumiran la sentència. “L’escola no es toca”, “ No va de percentatges”, “ Blindarem l’escola catalana ara i sempre”. Però el fet és que les sentències del 25% dirigides a escoles concretes han estat acatades fins ara.

El conseller d’Educació, Josep Gonzàlez Cambray, va declarar aquesta setmana en seu parlamentària que la decisió es combatrà amb un pla d’impuls del català i un “nou marc normatiu per reforçar el model d’escola catalana”. En una reunió a mitjans de gener del conseller amb els directors generals del departament, es va avançar que la defensa jurídica a la decisió serà un decret sobre el català a les escoles que afectarà els projectes lingüístics de tots els centres. Això anirà acompanyat de la creació d’uns grups impulsors de català, centre per centre (en 3 anys totes les escoles n’hauran d’haver creat un), dels quals ja se n’han constituït 217, que començaran al febrer. A més, reforçar el català, en retrocés en el seu ús social (els alumnes són competents en català, però no el fan servir amb preferència). Després de les últimes sentències del TSJC sobre escoles concretes (com la de Canet de Mar), el Departament va decidir reforçar amb més professorat aquelles activitats obligades a impartir-se en castellà.

Tanmateix, si en aquest decret no s’inclou l’ordre del tribunal de subratllar en els projectes lingüístics que el castellà també és llengua vehicular “com a mínim” en un 25% del temps lectiu escolar (equival a oferir una assignatura en castellà, a més de la classe de llengua), el TSJC pot entendre que no s’està executant la sentència i el pot anul·lar.

També el decret sobre currículums obre una nova possibilitat. El pròxim curs 2022-2023 canvien els currículums escolars. El ministeri dissenya una part de l’horari escolar, un 50% en el cas de les comunitats autònomes, amb llengua oficial. En aquests decrets s’indiquen les hores que tindrà cada matèria (encara que després les escoles traslladin aquest horari a àmbits o projectes). A la Lomloe està previst que les administracions autonòmiques cedeixin una part del desenvolupament curricular als equips directius. D’aquesta manera, el Govern no hauria de determinar una segona assignatura impartida en castellà, com demanen explícitament els jutges, sinó que serien els directors dels centres els que determinarien com i quina assignatura impartiran en castellà. La secretaria de transformació educativa va avançar dijous als directors que tindran “la màxima autonomia de centres” en termes de currículum. Els directors tindran “protecció jurídica” assegurada en el tema de la llengua, segons un dels primers acords adoptats pel Govern el 2022.

El Ministeri d’Educació i FP no preveu la possibilitat que la sentència no es compleixi i que s’hagi d’activar com a part actora. “Les sentències, quan són fermes, es compleixen”, va afirmar al Senat la ministra Pilar Alegría, que va demanar al PP que “deixi d’atiar” sobre el tema de la llengua.

L’equip anterior d’ Educació, liderat per Josep Bargalló, i que va ser el que va rebre la sentència el 2020, estava armant una defensa diferent a la del decret, que aporta més seguretat jurídica, però més complexa d’assumir: la reforma de la LEC.

“Una iniciativa legal que blindi la immersió només pot ser resposta jurídicament pel Tribunal Constitucional i, cautelarment, pel president del Govern espanyol”, afirma Carles Martínez, anterior secretari d’ Educació. Un nou articulat que permetria fugir de percentatges i donar a les escoles més autonomia (i compensar en funció de les seves realitats lingüístiques i introduir altres llengües) requeriria el consens polític del Parlament. Per això es necessitaria debat previ, especialment pedagògic, en què es mirés el “principi de proporcionalitat” amb criteris qualitatius i no quantitatius, segons Martínez. I confiar que el TC no el tombi.

El TSJC recrimina a la Generalitat (i amb aquest argument anul·la els projectes lingüístics) que s’exclogui el castellà com a llengua vehicular a l’escola i que només ho sigui el català, tot i que considera que aquest ha de ser “el centre de gravetat” del sistema. Una cosa és la immersió, ve a dir, que compensa una realitat lingüística amb domini d’una llengua, i una altra és l’escola monolingüe que exclou fefaentment (a la pràctica és una altra cosa) una de les llengües oficials. Per això proposa un 25%.

Per a l’exconsellera Irene Rigau, cal tornar al punt de partida per arribar a un consens. “Els tribunals han respectat les lleis quan aquestes assumeixen que el català és la llengua normalment utilitzada, perquè no exclou la possibilitat que el castellà o una altra llengua pugui ser vehicular”, explica. Per tant, cal corregir això, entre tots, sense necessitat de parlar de percentatges perquè, segons el seu parer, la imposició del 25% com un “mínim” obre la porta a un objectiu final que seria el 50% “i això trenca definitivament amb el nostre model”.
Informa:LAVANGUARDIA.COM (30-1-2022)

75 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: