En el cas de Catalunya, a més, els actors implicats en apagar focs fa més de deu anys que reivindiquen uns recursos crucials per fer bé la seva feina. Precisament, a principis d’aquest mes de juny, el conseller d’Interior, Miquel Buch, davant del que va qualificar com “la pitjor campanya forestal dels darrers anys”, va accedir a les seves peticions a través d’un pla de contractació i renovació d’equipament que es farà fins l’any 2022 i en què s’invertiran disset milions d’euros. Massa tard, doncs, per a la Ribera d’Ebre, sigui per la priorització d’assignació de recursos del seu Departament i/o per l’infrafinançament crònic que pateix la Generalitat. El mateix dia la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, va coincidir amb els experts en què el millor mecanisme per lluitar contra els incendis és la gestió forestal continuada i va explicar les mesures del Govern en aquest sentit, a què dedicarà gairebé vuit milions d’euros.

Què pensen els especialistes i els col·lectius directament afectats de les accions de l’executiu català? Durant unes jornades celebrades a Barcelona el gener de 2018 sobre la gestió de l’aigua i els boscos, el responsable d’adaptació de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, Gabriel Borràs, va recordar que un dels factors que facilita els incendis és que els boscos catalans, que no només ocupen més superfície sinó que són molt més densos que fa unes dècades, competeixen per una aigua cada cop més escassa i, per tant, estan més secs i cremen més ràpidament. Per a ell, reduir la densitat forestal a un 50% de l’actual és, com va demostrar una prova feta el 2012 a l’Alt Empordà, una mesura necessària per augmentar la resistència de la vegetació a sequeres i incendis.La densitat dels boscos catalans té una relació directa amb el perill de patir grans incendis com el de la Ribera d’Ebre | DEPARTAMENT D’AGRICULTURA, RAMADERIA, PESCA I ALIMENTACIÓ
La idea de Borràs, però, s’enfronta a l’atomització de la propietat forestal i a la inversió que cal per dur-la a terme, i per això va proposar una taula multilateral amb propietaris, administracions i ciutadans. En el mateix sentit, el Consorci Forestal de Catalunya també va demanar, encara no fa un any, un paper més important en la gestió dels boscos i de la biodiversitat. L’entitat, que representa els propietaris de 200.000 hectàrees de bosc, va reclamar desenvolupar activitats econòmiques que no només ajudarien a prevenir els incendis sinó, també, la biodiversitat i la vida rural. Per a ells, però, el Govern, amb una visió “urbanita”, amenaça el futur dels boscos posant entrebancs a les seves activitats: en paraules del seu president, Rossend Castelló, “sense economia no es paguen els boscos”, especialment si les subvencions a la gestió sostenible han passat de 10 a 4 milions d’euros anuals durant els darrers anys tot i que el cost total de fer una bona tasca a tot el país seria, van calcular, d’uns 30 milions.

Albert Garduño, de l’Institut Forestal Europeu, coincidia amb això quan, l’abril de 2018, va explicar a ‘Món Planeta’ que l’explotació sostenible dels boscos els podia donar molta més capacitat de resistència i recuperació davant dels incendis i que, a més, la fusta podia ajudar a dependre menys dels derivats del petroli, reduint l’ús de plàstics en mobiliari o construcció. En aquest sentit, Garduño va lamentar que les campanyes contra la deforestació dels anys vuitanta i noranta haguessin “causat altres reptes”, com la reticència actual a la tala. Els beneficis d’aquestes activitats, a més, reduirien la dependència dels propietaris forestals de les subvencions per mantenir els seus boscos. Per a Castelló, però, la regulació de les masses forestals, repartida entre els departaments de Territori i Sostenibilitat i d’Agricultura, és una dificultat pels criteris oposats que tenen tot sovint. Això, va considerar, fa que els boscos del país creixin un milió de metres cúbics anuals i que, ja fa un any, afirmés que fins i tot els bombers estaven segurs que “un gran incendi” era qüestió de temps. Castelló, però, no pensava en la Ribera d’Ebre sinó en l’Alta Garrotxa, on les polítiques de sobreprotecció han fet que el Pirineu, un bosc ininterromput del cap de Creus a Navarra, estigui en perill de patir un incendi on els efectius terrestres no podrien ni arribar a causa del mal manteniment dels camins.

Informa:ELMON.CAT (27-6-2019)