EL GRAN INCENDI DE RIBERA D’EBRE: MANCA DE RECURSOS I DE PLANIFICACI√ď

En el cas de Catalunya, a m√©s, els actors implicats en apagar¬†focs¬†fa m√©s de deu anys que reivindiquen uns recursos crucials¬†per fer b√© la seva feina. Precisament, a principis d’aquest mes de juny, el conseller d’Interior, Miquel Buch, davant del que va qualificar com¬†‚Äúla pitjor campanya forestal dels darrers anys‚ÄĚ, va accedir a les seves peticions¬†a trav√©s d’un pla de contractaci√≥ i renovaci√≥ d’equipament que es far√† fins l’any 2022 i en qu√® s’invertiran disset milions d’euros. Massa tard, doncs, per a la Ribera d’Ebre, sigui per la prioritzaci√≥ d’assignaci√≥ de recursos del seu Departament i/o per l’infrafinan√ßament cr√≤nic que pateix la Generalitat. El mateix dia¬†la consellera d’Agricultura, Teresa Jord√†, va coincidir amb els experts en qu√® el millor mecanisme per lluitar¬†contra els incendis √©s la gesti√≥ forestal continuada i va explicar les mesures del Govern en aquest sentit, a qu√® dedicar√† gaireb√© vuit¬†milions d’euros.

Qu√® pensen els especialistes i els col¬∑lectius¬†directament afectats de les accions de l’executiu catal√†?¬†Durant unes jornades¬†celebrades a Barcelona el gener de 2018 sobre la gesti√≥ de l’aigua i els boscos, el responsable d’adaptaci√≥ de l’Oficina Catalana del Canvi Clim√†tic, Gabriel Borr√†s, va recordar que¬†un dels factors que facilita els incendis¬†√©s que els boscos catalans, que no nom√©s ocupen m√©s superf√≠cie sin√≥ que s√≥n molt m√©s densos que fa unes d√®cades, competeixen per una aigua cada cop m√©s escassa i, per tant,¬†estan m√©s secs i cremen m√©s r√†pidament. Per a ell,¬†reduir la densitat forestal a un 50% de l’actual √©s, com va demostrar una prova feta el 2012 a l’Alt Empord√†, una mesura necess√†ria per augmentar la resist√®ncia de la vegetaci√≥ a sequeres i incendis.La densitat dels boscos catalans t√© una relaci√≥ directa amb el perill de patir grans incendis com el de la Ribera d’Ebre¬†|¬†DEPARTAMENT D’AGRICULTURA, RAMADERIA, PESCA I ALIMENTACI√ď
La idea de Borr√†s, per√≤, s’enfronta a l’atomitzaci√≥ de la propietat forestal i a la inversi√≥ que cal per dur-la a terme, i per aix√≤ va proposar¬†una¬†taula multilateral amb¬†propietaris, administracions i ciutadans. En el mateix sentit, el Consorci Forestal de Catalunya tamb√©¬†va¬†demanar,¬†encara no fa un any, un paper m√©s important en la gesti√≥ dels boscos i de la biodiversitat. L’entitat, que representa els propietaris de 200.000 hect√†rees de bosc, va reclamar¬†desenvolupar activitats econ√≤miques¬†que¬†no nom√©s ajudarien a prevenir els incendis sin√≥, tamb√©, la biodiversitat i la vida rural. Per a ells, per√≤, el Govern, amb una visi√≥ “urbanita”, amena√ßa el futur dels boscos¬†posant entrebancs a les seves activitats: en paraules del seu president, Rossend Castell√≥,¬†“sense economia no es paguen els boscos”, especialment si les subvencions a la gesti√≥ sostenible han passat¬†de 10 a 4 milions d’euros anuals durant els darrers anys tot i que el cost total de fer una bona tasca a tot el pa√≠s seria, van calcular,¬†d’uns 30 milions.

 

Albert Gardu√Īo, de l’Institut Forestal Europeu, coincidia amb aix√≤ quan, l’abril de 2018,¬†va explicar a ‘M√≥n Planeta’¬†que l’explotaci√≥¬†sostenible dels boscos els podia donar molta m√©s capacitat de resist√®ncia i recuperaci√≥ davant dels incendis i que, a m√©s, la fusta podia ajudar a¬†dependre menys dels derivats del petroli, reduint l’√ļs de pl√†stics¬†en mobiliari o construcci√≥. En aquest sentit, Gardu√Īo va lamentar que les campanyes contra la deforestaci√≥ dels anys vuitanta i noranta haguessin “causat altres reptes”, com la retic√®ncia actual a la tala. Els beneficis d’aquestes activitats, a m√©s, reduirien la depend√®ncia dels propietaris forestals de les subvencions per mantenir¬†els seus boscos. Per a Castell√≥, per√≤, la regulaci√≥ de les masses forestals, repartida entre els departaments de Territori i Sostenibilitat i d’Agricultura, √©s una dificultat pels criteris oposats que tenen tot sovint. Aix√≤, va considerar,¬†fa que els boscos¬†del pa√≠s creixin un mili√≥ de metres c√ļbics anuals i que,¬†ja fa un any, afirm√©s que fins i tot els bombers estaven segurs que “un gran incendi” era q√ľesti√≥ de temps. Castell√≥, per√≤, no pensava en la Ribera d’Ebre sin√≥ en l’Alta Garrotxa, on les pol√≠tiques de sobreprotecci√≥ han fet que el Pirineu, un bosc ininterromput del cap de Creus a Navarra, estigui en perill de patir un incendi on els efectius terrestres no podrien ni arribar a causa del mal manteniment dels camins.

Informa:ELMON.CAT (27-6-2019)

242 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: