EL GRUP KOINÉ REAPAREIX PER RESPONDRE ALS ” ATACS I TERGIVERSACIONS” SOBRE EL CATALÀ

“El Grup Koiné reapareix per respondre als “atacs i tergiversacions” sobre el català”.
Publiquen el llibre ‘Llengua i República’ per fer front a les crítiques que han rebut des del 2016.
( LAURA SERRA )
Quan en ple Procés va aparèixer a escena el Manifest Koiné, que defensava que a la República independent el català havia de ser “la llengua de referència nacional i d’ús comú”, va ser qualificat de racista i supremacista, però també de positiu i de resistència, i va donar peu a una allau d’articles en profunditat sobre monolingüisme o immigració. El debat es va enverinar i ja llavors van anunciar un llibre, que finalment arribarà cinc anys més tard, on han agrupat “els arguments o els estirabots” i els han donat una resposta “des del punt de vista professional, racional, de manera meditada i que fuig del circ mediàtic”. Aquesta resposta és el llibre Llengua i República. El manifest Koiné argumentat que publica Nexum Edicions.

El llibre, que es presentarà el 26 d’octubre, continua defensant que “cal plantar cara a la situació lingüística” per recuperar “l’ús normal del català”, que ara està subordinat al castellà. “Això que anomenem «nova consciència lingüística» és difícil que sigui entesa per la majoria dels nostres conciutadans –admeten al text–, afaiçonats per la ideologia del bilingüisme social i ignorants que el problema de la llengua som els parlants mateixos”. Per això proposen “una doble actuació paral·lela: la mobilització dels més o menys «conscients» i alhora una ofensiva intel·lectual perquè la nova consciència es faci un lloc en l’agenda cívica i política i, al capdavall, en l’opinió pública”.

L’objectiu és “substituir el discurs sociolingüístic dominant, que considera el bilingüisme com una situació natural, pel discurs que entén que la llengua de Catalunya és el català”, si bé desitgen que a més de dominar “perfectament la llengua pròpia de Catalunya” també cal fomentar “el màxim nombre possible de llengües”.
Un manifest per al debat

El 31 de març del 2016 un grup de catorze lingüistes –professors, periodistes o traductors com Joaquim Arenas, Diana Coromines, Pau Vidal i Enric Larreula, Mercè Lorente i Josep M. Virgili–, amb el suport de més de 200 firmes de professionals de la llengua –entre els quals va ser polèmica la després consellera Laura Borràs, però també hi havia noms com Jaume Cabré, Joan Francesc Mira, Josep Massot, Salvador Cardús, Joan-Lluís Lluís, Vicenç Villatoro i Bel Olid– presentaven en societat el que van anomenar Manifest Koiné. El document volia posar damunt la taula el debat de l’estatus del català en una Catalunya independent. El manifest denunciava “el miratge del bilingüisme social” i reivindicava “la restitució del català com a llengua territorial de Catalunya”. És a dir, a efectes pràctics defensava el català com a única llengua oficial, cosa que anava en contra del que la majoria política independentista semblava de facto haver acordat. Les adhesions i, sobretot, la repulsa des de molts àmbits de la política i la societat van ser tants i tan abrandats que els impulsors han treballat quatre anys per rebatre “els arguments i els prejudicis” i “les evidències de la ignorància o la mala fe amb què molts dels detractors del Manifest han actuat”.

Els guanys del llibre seran per a l’associació Llengua i República, creada pel Grup Koiné el 2016 per impulsar la reflexió dels experts, el debat públic i la mobilització popular per aconseguir que el català sigui la llengua oficial d’un estat català.
Informa:RACOCATALA.CAT (18-X-2021)

73 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: