EL JUDICI A LA MESA CONSTATA COM EL TC HA COARTAT ELS DEBATS

Quin marge de maniobra té la mesa del Parlament per decidir què s’admet a tràmit i què no i quin rol hi té el Tribunal Constitucional (TC)? Aquesta ha estat la qüestió de fons en la segona sessió del judici contra la mesa de Carme Forcadell al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), protagonitzada aquest matí pels lletrats de la cambra catalana. Els testimonis d’Antoni Bayona, Xavier Muro i Pere Sol s’han emparat en la doctrina del TC per afirmar que, en termes generals, la mesa no havia d’entrar a valorar el contingut de les iniciatives parlamentàries que li arribaven però, en casos excepcionals, podia fer-ho i inadmetre qüestions “clarament inconstitucionals”.

El judici a la mesa ha constat com el canvi de criteri al TC, cada vegada més restrictiu, ha servit per condicionar debats parlamentaris. En els últims anys la pressió del TC sobre els parlaments en general i el de Catalunya en particular s’ha redoblat. “Estem asseguts aquí perquè som majoria i no només tramitem iniciatives sinó que també les guanyem”, deia ahir l’exdiputada de la CUP Mireia Boya. Potser amb la perspectiva d’un augment del nombre de diputats independentistes, que deixarien de tramitar resolucions i passarien a guanyar-les en votacions al ple, el TC va començar a canviar la doctrina a partir de 2014 i així ho ha anat fent fins avui. Aquest mateix dimecres l’alt tribunal ha acceptat estudiar un recurs de Ciutadans contra la decisió de la mesa de Roger Torrent de tramitar propostes dels grups sobre l’autodeterminació.

Com resumeix el catedràtic de Dret Constitucional, Xavier Arbós, en declaracions a NacióDigital, abans l’alt tribunal “esperava a la porta del Parlament” i no entrava a valorar què s’hi discutia dins. La sentència del TC del 25 de març de 2014, adoptada per unanimitat, declara inconstitucional la resolució 5/X de gener de 2013 aprovada pel Parlament que fa referència a “la declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya”. En altres paraules, el TC va tombar un acord polític del Parlament, sense valor jurídic ni caràcter vinculant, que expressava una voluntat de la majoria de la cambra de decidir el futur polític de Catalunya. “Aquella sentència representa un canvi en la relació del TC i els parlaments”, sosté Arbós.
Informa:NACIODIGITAL.CAT (22-7-2020)

123 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: